domingo, 28 de septiembre de 2008

BARXETA 1910

Abans d’anar-se’n a Perú el nostre recordat i enyorat rector Vicent Font, vaig anar a parlar amb ell per tal de veure si em podia donar informació de l’esglesia vella que havia a Barxeta enmig de l’actual plaça de l’Ajuntament i que la van cremar en 1936 i la van enderrocar un any després, al 1937.

“No hi ha res als arxius parroquials de l’església vella, però si vols informació, ha d’haver un llibre, tal vegada, ha d'estar a l'Hemeroteca Municipal de València a la Plaça de Magúncia, escrit per un rector, un tal Pedro Sucias Aparicio, que era d’Enguera i que anava poble per poble a principis del segle XX i feia una breu història del poble que visitava, dibuixava el seu plànol i una vista en planta de l’església que hi havia”-va ser la resposta de Mossén Vicent i encara em va dir més: “Enric, hem d’escriure algo al voltant de l’església actual, doncs en 2008 es compleix el seu 50é aniversari de la seua inauguració”.

En efecte, vaig anar a València a l’hemeroteca de la Plaça de Magúncia i vaig preguntar a l’arxiver per l’autor en qüestió i mentre em donava un imprés per emplenar-lo se’n va anar cap a un calaix i va tornar al cap d’una estona. “Es aquest el llibre que volies?”-em va preguntar. “NOTAS ÚTILES PARA LA HISTÓRIA DEL REYNO DE VALENCIA” era el títol del llibre. “Si crec que si, moltes gràcies” vaig agafar el llibre i me’l vaig endur cap una taula lliure, vaig traure el portàtil i em vaig preparar per a transcriure.

El resultat és aquest, una descripció feta per Pedro Sucias Aparicio de la Barxeta de primeries del segle XX.
NOTAS ÚTILES PARA LA HISTÓRIA DEL REYNO DE VALENCIA

Barcheta

I
Parte histórica

Desconocemos por completo de donde se deriva el nombre de esta población, no sabemos si es apellido o palabra árabe, lo que si podemos asegurar es que es de tiempos antiguos, pues figura su nombre en la conquista de este Reyno, pues era en aquel entonces una casa de campo propiedad en los primeros tiempos del Municipio de Játiva y más tarde se dio ésta a Pedro Zapata caballero noble que había venido de Cataluña con algunas parejas de soldados para ayudar a la conquista del Reyno de Valencia por Don Jaime.

Después pasó el señorío de la pequeña población al Barón de Valencia y últimamente lo fue de Don Vicente Tallada, pero siempre tuvo Játiva jurisdicción con esta población lo cual se justifica por un documento existente en el Archivo Municipal de Játiva en el lío 200, armario 7º, año 1644.

Es población que a pesar de tener tantos años no ha tenido el verdadero aumento de habitantes debido a ser sus tierras poco productivas y las laborables muy cortas en su término.

En nada figura el pueblo de Barcheta en los tiempos de las guerras de Castilla y de la Unión, pues escasamente vendría a tener en dichas épocas tres o cuatro casas y lo mismo en los acontecimientos de las Germanías.

En la expulsión morisca de 1609, al salir los moriscos de esta población quedó con poco personal pues la mayoría de sus habitantes como ya tenemos dicho eran moriscos. Al señor territorial que lo era entonces Don Gaspar de Tallada se le tuvo que indemnizar por el Estado por los perjuicios causados. (Véase la pragmática de Felipe III en 1613).

No hizo dicho señor carta puebla al traer nuevos pobladores por sujetarse todos ellos a los pactos y condiciones de los que habitaban en el pueblo.

Nada más ha ocurrido en esta población después de lo que acabamos de decir.



Estadística
II


Barcheta es lugar de la provincia, audiencia, capitanía general y diócesis de Valencia, del partido judicial de Játiva de cuya población dista una hora.

Se encuentra en un pequeño llano rodeado a la parte Sur y Oeste por elevados montes. Su clima es bastante templado; su caserío es de regular construcción, su iglesia parroquial está dedicada a los Desposorios de la Virgen con San José, y se halla servida por un cura de provisión ordinaria.

Su posición topográfica es a los 16 grados 22 minutos de longitud y 39 grados 6 minutos de latitud. Confina el término por el Norte con el de Lugar Nuevo de Fenollet, al Este y Sur con el de Cuatretonda, Benigánim y Genovés. Viene a tener una hora escasa en todas sus direcciones.

Cruza la población un pequeño riachuelo que a no ser por las continuas lluvias no sufre avenidas y sus aguas sirven para el riego de sus huertas; viene a ser la mayor parte del año una rambla seca; algunas veces ha tenido avenidas demasiado fuertes como la de octubre de 1843 en que la población sufrió mucho y lo mismo sus huertas. En esa fecha derribó el canal por donde los vecinos conducían sus aguas al pueblo de la Torre de Lloris que era muy sólido con buenos arcos y esta avenida destruyó el hermoso puente llamado de la Viuda el cual se halla no muy lejos de Barcheta sobre el río Albaida.

En su término se encuentran las casas de campo siguientes:

Casas de Carbonell
De Ojaleto
De Don Rafael
De Perot
De Gutiérrez
De Seguí
Del abogado
De Soriano
De la hoya
De Vicente Tomás
De la liga
Del doctor
Del hospital
Del escribano
De Canales
Molino

El terreno por lo general es montañoso tanto en el secano como en la huerta, es bastante fértil y produce toda clase de legumbres, trigo y demás cereales, tiene buenas viñas y olivares.

Sus habitantes son honrados, trabajadores y no tienen más industria que la agricultura para lo cual son altamente entendidos.

El lenguaje que se habla es el puro valenciano. De instrucción se hallan en el mayor descuido.

Iglesia parroquial
III

La iglesia parroquial de Barcheta estuvo en un principio bajo el titulo de San José y al construirse la nueva se puso bajo el patronato de los Desposorios de San José y de la Virgen; el templo con arreglo a la población es de regulares condiciones, no tiene más que una sola puerta d entrada, la arquitectura de este templo es de orden toscano.

Fue construida esta iglesia en el año 1733 pues antes había una pequeña capilla a donde iban los vecinos a oír misa que celebraba un sacerdote de Játiva.

Fin de Barcheta



Pedro Sucias ací comet una sèrie d'equivocacions, confón l'orientació del plànol, on indica Nord, és en realitat el Sud. I per tant, després es torna a equivocar i l'oest él l'est i viceversa. La Calle de Játiva és el carrer de la Creu; la calle Nueva és la calle Játiva (després del Progreso, Jose Antonio i ara Jaume I; la calle San Antonio és el carrer Nou.

Més detalls, hi ha havia un carrer on ara és la plaça Vicente Zaldó que anava cap a llevant. Al carrer Sant Antoni, també s'anomenava "Arrabal" perquè estava separat del cacs urbà; els majors del poble encara es refereixen a eixa zona com "L'arrabal" i "L'ermita"; doncs l'ermita a que fa referència hauria d'estar en la confluència del carrer Tetuan i Sant Antoni.

També es senyalitza una creu que hi havia a l'entrada del poble. El "callejón" era un carreret molt estret amb un piló per evitar el pas dels carros que hi havia entre l'església i la casa de la baronia (on ara està la tenda de Miguel Albiol).

viernes, 26 de septiembre de 2008

PODER I CORRUPCIÓ


Lord Acton va establir una màxima que continua -i continuarà- plenament vigent: el poder tendeix a corrompre, el poder absolut corromp absolutament. És per això que el parlamentarisme modern es basa alhora en l'acció de govern i en la fiscalització, que esdevé una tasca igual o més important que l'exercici del poder. En aquest sentit, no és bo per a cap sistema democràtic que no hi haja una oposició que siga vista com a alternativa forta de govern. I ara amb la tasca d'oposició del Bloc a Barxeta ens trobem en aquest escenari.

Així doncs, un altre dels trets que identifiquen un sistema democràtic fort i ferm és la pluralitat d'opcions polítiques que aculla al seu si. A Barxeta, patim un dèficit flagrant de cultura demòcratica. Es tracta d'una clara herència d'una dictadura, com la franquista, que ens va fer perdre massa trens respecte a la resta d'Europa. Encara arrosseguem eixa menyspreable cultura política d'uns cabdillatges, més que lideratges, que han de ser de formigó armat i que no poden admetre cap tipus de crítica o dissidència.

La paleta parlamentària, així mateix, només admet dues tonalitats, o blanca o negra; on no n'hi ha cap tipus de permeabilitat, sinó enfrontament a sang i fetge.

Nota d'Enric
.
Jo, modestament; he llegit aquest editorial a pagina26.com i m'he dit. "Enric, açò és el que tu volies dir al voltant de Barxeta i no sabies com". Cite la font i l'autor. Tant de bo tinguera una ploma tan fàcil, però malauradament sóc de ciències!!!

martes, 16 de septiembre de 2008

MEMÒRIA HISTÒRICA A BARXETA

ARA HA FET 85 ANYS

A hores d'ara està pràcticament tothom comentant la decisió del jutge Baltasar Garzón de remoure la Memòria Històrica, però la que va des de 1936 i endavant. Jo vull anar més enllà i comentar el 85é aniversari del cop d'Estat de Primo de Rivera i sobretot, investigar al meu poble, Barxeta, què és el que va passar. Ací presente la primera part dels fets, més endavant presentaré la segona part per no fer-ho tan llarg.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

A les dues i mitja de la matinada del 13 de setembre de 1923, D. Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (1870-1930) a Barcelona on era Capità General de Catalunya; emet el manifest, amb el qual comunicava a l’opinió pública l’instauració d’un Directori Militar amb el consentiment del rei Alfonso XIII.

El Congrés i el Senat varen ser dissolts, els partits polítics prohibits i la Constitució (de 1876) interrompuda. Les principals ciutats del Pais Valencià varen ser preses militarment, seguint un model similar en totes elles. A València, els militars ocupen els principals edificis públics, centres oficials i oficines bancàries. El dia 15 de setembre, el general Dolz del Castellar, assumeix la Capitania General i proclama l’estat de guerra

L’1 d’octubre de 1923, encara no havia transcorregut un mes, el dictador conversa a fons amb el dirigent socialista Francisco Largo Caballero, aleshores secretari general d’UGT per tal de demanar-li la seua col·laboració. Largo Caballero va acceptar el nomenament de “Consejero de Estado” i d’aquesta forma va supervisar la política social i corporativa de la Dictadura. Aquesta presència de Largo Caballero serà utilitzada per Primo de Rivera com un factor de legitimació: “Tenemos el Consejo de Estado organizado tan democráticamente, que forma parte de él el señor Largo Caballero, para que en nombre de los obreros diga todo lo que honradamente crea que no está bien administrado.”

Val dir que el sindicat anarquista CNT i el recentment creat Partit Comunista foren durament perseguits i reprimits i socialistes històrics com Julian Besteiro i Indalecio Prieto criticaren la col·laboració amb la Dictadura del seu company Largo Caballero, el qui anys després, en la Segona República seria conegut com el “Lenin espanyol”

El Directori Militar emet l’1 d’Octubre de 1923 un R.D. segons el qual desponia el cessament en tots els seus càrrecs de tots els regidors dels Ajuntaments a tota Espanya i aquestos serien substituïts pels membres de la la Junta Municipal de Asociados. Aquesta substitució es faria a cadascú dels ajuntaments sota la presidència de l’autoritat militar corresponent.

Què havia ocorregut a Barxeta? Doncs ací a Barxeta, a l’igual que a la resta de localitats del País Valencia i a tota Espanya, hi havia convocat un ple extraordinari a l’Ajuntament. D. Francisco Aranda Galiana, aleshores comandant del Puesto de la Guardia Civil a Barxeta, el dia 2 d’octubre, convoca un ple extraordinari a l’ajuntament de Barxeta. El comandant assumeix la presidència interina del ple, destitueix a l’alcalde i regidors i nomena regidors als fins aleshores membres de la Junta Municipal d’Associats.

Com a data curiosa en aquest RD es recomana elegir nou alcalde a “
quien ostente título profesional o ejerza industria técnica o privilegiada o en su defecto al mayor contribuyente de la localidad”.

A continuació es transcriu l’acta del dia dos d’octubre de 1923:

SEÑORES

---------Presidente--------
D. Francisco Aranda Galiana, Autoridad militar

------Concejales------
D. José Ballester Gimeno.
D. José Ventura Cerdá.
D. Filiberto Fuster Sanchis.
D. José Vilar Tomás.
D. Vicente Berenguer Mahíques.
D. Joaquin Huet Tortosa.
D. Antonio Mahíques Segarra.
D. Félix Sanchis Ripoll.
D. Vicente Bataller Segarra.

------Vocales Asociados-----
D. Joaquín Mahíques Flores.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Vicente Flores Berenguer
D. José Victoria Ventura.
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. Rafael Albi Expósito.
D. Enrique Soler Giner.
D. Miguel Martí Cortell.

Barcheta a 2 de Octubre de 1923

En Barcheta a dos de octubre de mil novecientos veintitrés. Reunidos en la Casa Capitular bajo la presidencia del Sr. Comandante del Puesto de la Guardia Civil de este pueblo Don Francisco Aranda Galiana, previa convocatoria con el carácter de urgente circulada en el día de hoy los tres concejales Vocales Asociados de la Junta Municipal que al margen se relacionan y siendo la hora de las doce dicha autoridad militar declaró abierta la sesión extraordinaria manifestando que como ya se indicaba en la convocatoria el objeto de la presente es dar cumplimiento a la circular del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia de 1º del actual que dice así:

“Gaceta ayer publica Real Decreto disponiendo cesen en sus cargos todos los Concejales Ayuntamientos España que serán reemplazados instantáneamente por Vocales Asociados mismo ayuntamiento bajo presidencia intervención militar. A este efecto procederá hoy mismo a convocar Ayuntamiento y Vocales Asociados para verificar sustitución ordenada y una vez posesionados los Vocales Asociados de sus cargos se procederá a elegir Alcaldes en votación secreta, debiendo recaer nombramiento en quien ostente título profesional o ejerza industria técnica o privilegiada o en su defecto al mayor contribuyente de la localidad, eligiéndose los demás cargos por elección y en la forma que dispone la Ley Municipal.

En esta misma sesión, que como se indicó se ha de celebrar hoy mismo, procederá el nuevo Ayuntamiento a designar las secciones que determina el art.º 66 de Ley Municipal y acto seguido se elegirán por sorteo con arreglo artículos 64, 65 y 68 los nuevos Vocales Asociados que con el Ayuntamiento han de sustituir Junta Municipal, admitiendo excusas y oposiciones por veinticuatro horas y procediendo nuevo sorteo transcurrido este plazo para cubrir las vacantes de los ausentes y de los que se expresan.

El secretario de este Ayuntamiento cuidará cumplimiento estricto de estas prescripciones y será responsable de la trasgresión. El nuevo Ayuntamiento levantará acta hoy mismo enseguida que se constituya de la total situación del Ayuntamiento anterior especificando sin lugar a dudas el estado de la Caja Municipal y de la documentación Toda la cual deberá guardar sellada, lacerada y custodiada convenientemente. = Queda subsistente ley Municipal en todo lo que no se oponga a estas prevenciones. Del cumplimiento de cuanto le ordeno se servirá darme cuenta telegráficamente.”

Después de haberse leído la anterior comunicación por el infrascrito Secretario, el Sr Presidente-Comandante del Puesto de la Guardia Civil declaró cesaban en su cargo de concejales del Ayuntamiento D. José Ballester Gimeno, D. Filiberto Fuster Sanchis, D. José Ventura Cerdá, D. José Vilar Tomás, D. Vicente Berenguer Mahíques, D. Joaquin Huet Tortosa, D. Antonio Mahíques Segarra, D. Félix Sanchis Ripoll y D. Vicente Bataller Segarra, cuyos señores abandonan el Salón.

El propio Sr. Presidente, manifestó que los Vocales Asociados D. Joaquín Mahíques Flores, D. José Sanchis Mahíques, D. Vicente Flores Berenguer, D. José Victoria Ventura, D. Bautista Bataller Aleixandre, D. Bautista Mahíques Benavent, D. Rafael Albi Expósito, D. Enrique Soler Giner y D. Miguel Martí Cortell quedaban nombrados concejales.

Acto continuo se procedió a la elección del Alcalde Presidente del Ayuntamiento del modo que ordenan los artículos 54 y 55 de la Ley Municipal, resultando elegido por seis votos D. Joaquin Mahíques Flores que proclamado como tal Alcalde por el Sr. Presidente y recibiendo de éste las insignias de su cargo pasó a ocupar la presidencia y enseguida por el mismo orden se procedió a la elección de los dos Tenientes de Alcalde resultando elegido y proclamado para primer Teniente D. Bautista Bataller Aleixandre por seis votos y D. Miguel Martí Cortell para segundo Teniente por siete votos.

Se eligió después y de igual modo de votación secreta a D. Rafael Albi Expósito para Regidor Síndico por siete votos y D. José Sanchis Mahíques para Regidor Interventor por siete votos. Y debiendo determinarse para ocupar el número de orden numérico de los señores Concejales se acordó de esta forma:

Regidor 1º: Bautista Mahíques Benavent.
Id. 2º: Enrique Soler Giner.
Id. 3º: Vicente Flores Berenguer.
Id. 4º: José Victoria Ventura.

Por unanimidad se acordó designar el jueves de cada semana y hora de las siete de la tarde para la celebración de las sesiones ordinarias que celebre el Ayuntamiento o en su defecto el sábado a la misma hora.

Acto continuo procedió el nuevo Ayuntamiento a designar las secciones que determina el artº. 66 de la Ley Municipal y se acordó por unanimidad que se divida el término municipal en tres secciones. Se dio cuenta de las listas de los vecinos de este término que reuniendo las condiciones legales sin excepción alguna de incapacidad o incompatibilidad les corresponde ingresar en cada una de dichas secciones acordando que se elijan cuatro vocales de la sección primera, tres de la sección segunda y dos vocales de la sección tercera.

Seguidamente fueron metidos en un globo o saco por orden respectivo los nombres que figuran en cada uno de las expresadas secciones y sacándose de aquel tantas bolas o nombres como vocales Asociados tienen asignados cada uno de ellos, dio el siguiente resultado:

Sección 1ª: D. Francisco Albiol Fuster.
D. Rafael Calabuig Penadés.
D. José Mahíques Medina.
D. Eliseo Segarra Flores.

Sección 2ª: D. José Micó Tudela.
D. Vicente Pons Boscá.
D. Ricardo Ballester Victoria.

Sección 3ª: D. José Seguí Boscá.
D. Miguel Calabuig Segarra.

Tratado el asunto de la convocatoria el Sr. Alcalde-Presidente declaró levantada la sesión y extendida y leída la presente acta la firman conmigo los Sres. Concejales que yo el Secretario certifico.


------------------------------------------------------------------------------------------------

Recordem que aquestes tres seccions eren: La primera era la secció dels majors contribuents rústics (4 electors), la segona, els major contribuents de finques urbanes (3 electors) i la tercera secció eren els contribuents industrials (2 electors).

En el ple que es celebrarà dues dies més tard, és a dir el 4 d’octubre es formen les comissions de l’ajuntament:

POLICIA URBANA Y OBRAS:
D. José Sanchis Mahíques.
D. Enrique Soler Giner.
D. Rafael Albi Expósito.

VIGILANCIA Y GUARDERIA:
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Miguel Martí Cortell.
D. José Victoria Ventura.

BENEFICIENCIA Y SANIDAD:
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. Vicente Flores Berenguer.
D. Joaquín Mahíques Flores.

MERCADO, MATADERO Y REPESO:
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Enrique Soler Giner.
D. José Victoria Ventura.

INSTRUCCIÓ PÚBLICA:
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Miguel Martí Cortell.
D. Vicente Flores Berenguer.

FESTIVIDADES:
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Enrique Soler Giner.

HACIENDA Y PRESUPUESTOS:
D. Joaquín Mahíques Flores.
D. Miguel Martí Cortell.
D. José Sanchis Mahíques.

CEMENTERIOS:
D. Vicente Flores Berenguer.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Joaquín Mahíques Flores.

Aquest ajuntament va desenvolupant la seua tasca amb normalitat i el millor que pot, cal no oblidar-se que varen ser elegits per sorteig en el seu dia per a integrar la Junta Municipal d’Associats, i el Directori Militar del dictador Primo de Rivera els hi havia nomenat a dit per a desenvolupar la gestió de l’ajuntament de Barxeta, el temps que fou necessari per a permetre la substitució del òrgans de representació política, amb la introducció de persones afins al nou règim.

A Espanya, el dictador Primo de Rivera estava acabant de perfilar un nou partit únic que fora el focus dels nous quadres polítics que el règim dictatorial exigia: la Unión Patriótica (U.P.); a la que en primer lloc va considerar com una extensió del Somatén a tota Espanya, després com un “movimiento y no partido” i finalment, com un gran partit polític que hauria d’haver constituït “los núcleos o viveros de que lógicamente han de salir los hombres útiles para la obra de regeneración que venimos desarrollando”. En 1924 Primo de Rivera es dirigeix als governadors i delegats governatius mitjançant una circular en la que els insta a buscar afiliats a l’ UP en cada poble. Aquestos afiliats serien els que en definitiva ocuparien el poder polític a cada municipi.

Cal aclarir que Enrique Soler Giner, era el meu besavi, i estava casat amb Cecilia Tormo Canet era el pare del meu avi Enrique i de: Llorenç, Cecilia, Federico i Aurelia Soler Tormo. Tenia el domicili al carrer Major 45 (on ara està el bar El Cordobés i la tenda Visal).
Enrique Soler Giner era fill de José Soler Fort, de Lloc Nou d'En Fenollet, i de Rosa Giner, de Barxeta, els altres fills del matrimoni eren: Antonio, Tomàs, Pilar i Salvador Soler Giner. És una familia molt llarga i molt interessant.

lunes, 15 de septiembre de 2008

LA EXALTACIÓN DE LA SANTA CRUZ


Dilluns 15 de setembre de dos mil vuit, a l’Institut de L’Olleria ha començat el curs escolar 2008-2009, els alumnes de primer cicle de l’ESO, és a dir, primer i segon curs, han segut rebuts per l’equip directiu i acompanyats pels seus tutors corresponents a les aules de referència. Els alumnes de primer d’ESO al ser nous a l’Institut, també els han mostrat totes les instal·lacions del centre: Aules de música, d’Informàtica, de Plàstica, de Tecnologia, d’Idiomes, el gimnàs, la biblioteca, la sala d’usos múltiples, el bar...

Demà dimarts serà la presentació dels alumnes del segon cicle de l’ESO (tercer i quart curs) i els alumnes de Batxillerat, i finalment el dimecres, encetarem el nou curs escolar.

Els alumnes en aquest Institut i a la resta d’Instituts, així com als Col·legis Públics pertot arreu, tenen unes instal·lacions envejables, i unes eines d’estudi i suport, que ja hauríem desitjat nosaltres quan érem menuts. A més de les instal·lacions, tenen els seus professors corresponents per a cada matèria, i unes quantes assignatures optatives per a escollir. També tenen a l’abast al Psicopedagog, professor de PT, desdoblaments, reforços, ACI, ACIS, Diversificació, etc, etc, etc.

I nosaltres, la generació del seixanta, que fèiem tal dia com aquest, quan arribava el quinze de setembre. Me’n recorde perfectament, doncs guarde com un tresor, tot el material escolar de la meua infantesa. Per exemple en el 1971, anava a fer sisè de primària (després vindria l’EGB, que ja no vaig arribar a temps). A l’aula, el mestre D. Antonio Bosch Aguado, tenia l’aula repleta d’alumnes de cinquè, sisè, seté i vuitè; ja anàvem junts els xics i les xiques; podríem ser al voltant de cinquanta alumnes tots junts dins l’aula.

El quinze de setembre tocava “La Exaltación de la Santa Cruz”, el mestre copiava el dibuix a la pissarra, nosaltres el copiàvem a la llibreta (allí no es sentia ni el revolar d’una mosca) i després el mestre ens dictava el text. Sobra dir que eixe dia no havia presentació d’alumnes, sols teníem eixa aula; no sabíem que era una adaptació curricular significativa, qui repetia curs, repetia i no passava res; ningú assetjava a ningú, ens barallàvem amb els nassos xorrant sang i després tan amics, els pares no denunciaven al mestre, al contrari, els pares li deien “Si fa falta, pegue-li dues bescollades i l’adreça”.

Teníem un avantatge sobre els alumnes d’ara: No teníem psicòleg a l’escola.

lunes, 1 de septiembre de 2008

INICI DE LLIGA 2008-2009

Ahir diumenge per la vesprada els sorolls de la ràdio del meu veí que s’escoltava a través de les parets del pati com si l’aparell el tinguera jo al meu costat, em va informar del començament de la lliga de futbol. El meu veí estava escoltant el “Carrusel Deportivo” de la cadena SER. Per cert, el programa veterà de radio esportiva en directe. El periodista valencià que el va crear i dirigir, Vicente Marco, va morir a Madrid el dissabte passat 30 d’agost. Era fill del polític valencià i valencianiste Vicente Marco Miranda.

Nosaltres, a Barxeta, al finalitzar la lliga de 1971, estàvem la mar de contents, doncs el nostre València havia quedat campió de la Lliga, tot i que va finalitzar amb els mateixos punts que el Barça, però el gol average li fou favorable. L’alineació ens la sabíem de memòria, amb el clàssic 3-2-5: Abelardo; Sol, Mestre, Vidagany; Paquito, Roberto; Sergio, Pellicer, Ansola, Forment i Valdés. També jugaven: Antón, Barrachina, Tatono, els germans Claramunt, Poli i Jesús Martínez.

Fins ací havíem arribat! Ja no podíem ser d’un altre equip, només que del nostre València, doncs havia guanyat la Lliga (per a celebrar la següent, caldria esperar fins al 2002, tan sols trenta-un any). Jo no sé a sant de què, però els amics ens havíem comprat l’equipatge de l’Athlètic de Bilbao, i en aquestes circumstàncies, continuar duent-lo, era una traïció al nostre València.


Aleshores, el futbol ni era ni es vivia com ara. Pràcticament tots els jugadors finalitzaven la seua etapa al mateix equip, no era com el desgavell d’ara, que veus un jugador marcar un gol, besar l’escut de la seua samarreta i a continuació fitxar per un altre equip amb una millora salarial que mareja. Ara en ve una pregunta futbolera que en faig i que no trobe resposta adequà: Si un jugador signa un contracte amb el seu equip i eixe jugador realitza una excel·lent campanya, el representant corre que es pela el cul per tal de demanar-li al club una millora salarial, però si el jugador ha fet una campanya dolenta amb un rendiment molt baix, no es penalitza econòmicament al jugador.

Adesiara començava el campionat i eixia un nou “Àlbum” de cromos. A principis dels setanta, els cromos dels àlbums eixien en una bosseta enganxada al coll d’una botella de cervesa denominada “El Ciervo”, amb un tap com els de les botelles de llimonada (A Barxeta venia el llimonero de Benigànim “La Flor del Pino” i el camió de “La Moderna” de Xàtiva), i ma mare m’he enviava a comprar la botella de cervesa, no sense moltes ganes, després de demanar-li-ho sense parar una bona estona, a la tenda que havia obert Eugenio Huet al carrer Sant Roc just al costat del Passatge. També eixien els cromos en la marca de xocolate Zahor, que anàvem a comprar-lo a la tenda de Felipe Albiol a la plaça i a la tendeta del tio Samper a la placeta.

Al completar l’àlbum et regalaven un baló de goma, que el fèiem servir en algun dels varis campets que teníem (Poliesportiu?, aleshores no hi havia cap a ningun poble). Podíem anar al campet on ara està el magatzem de Joyen, al campet del pi-colorito, i si érem més gent, doncs anàvem al campet del racó (que encara es troba allí), al camp de futbol del Ràpid de Barxeta, no podíem anar perquè en anar i pujar (a peu, per suposat) es passava la vesprada Quan eixíem de l’escola a les cinc de la vesprada, agafàvem el berenar, normalment pa amb xocolate (Zahor és clar) i ens trobàvem al campet en qüestió.

Les dues fotos són de l’estiu del 1970 en un casament en “La pista” del cine de Ribera (Cine Capitol). L’equipatge del Athlètic de Bilbao i crec recordar que ma mare li’l va encomanar a la mare del meu amic Joaquinito (Ximo Sanlorenzo) que vivia a València.

En el nostre equip, Enrique Querol era un porter fenomenal, Luís Berenguer un defensa excepcional i Javi Valverde un davanter fora de sèrie. Jo jugava de defensa dret (de 2) i reconec que era molt feble, el futbol no era el meu fort i no destacava ni pel meu físic ni per la meua qualitat, era dels pitjors.

Per tal de veure els partits en la televisió (en les poquetes teles que aleshores hi havia al poble, jo a ma casa no la van tindre fins el març de1974), ens reuníem al Casino del tio Tonico (Bar Inza del carrer Major) i al Frontó del tio Cartero (el bar Manzano actual) i allí, fent-nos lloc els uns als altres i asseguts al sòl, miràvem el partit.

De moment la lliga ha començat bé, el meu València ha guanyat i el Madrid del meu fill Ivan ha perdut, ja li vaig donar el condol anit!