sábado, 27 de diciembre de 2008

HISTÒRIA DE BARXETA

LA CONSTITUCIÓ DE "LA UNIÓN PATRIÓTICA" A BARXETA


(La primera part es va publicar el dimarts 16 de setembre d'aquest any.)

L'Ajuntament nomenat el 2 d'octubre de 1923 va desenvolupant la seua tasca amb normalitat i el millor que pot, cal no oblidar-se que varen ser elegits per sorteig en el seu dia per a integrar la Junta Municipal d’Associats, i el Directori Militar del dictador Primo de Rivera els hi havia nomenat a dit per a desenvolupar la gestió de l’Ajuntament de Barxeta, el temps que fou necessari per a permetre la substitució del òrgans de representació política, amb la introducció de persones afins al nou règim.

A Espanya, el dictador Primo de Rivera estava acabant de perfilar un nou partit únic que fora el focus dels nous quadres polítics que el règim dictatorial exigia: la Unión Patriótica (U.P.); a la que en primer lloc va considerar com una extensió del Somatén a tota Espanya, després com un “movimiento y no partido” i finalment, com un gran partit polític que hauria d’haver constituït “los núcleos o viveros de que lógicamente han de salir los hombres útiles para la obra de regeneración que venimos desarrollando”. En 1924 Primo de Rivera es dirigeix als governadors i delegats governatius mitjançant una circular en la que els insta a buscar afiliats a l’ UP en cada poble. Aquestos afiliats serien els que en definitiva ocuparien el poder polític a cada municipi.

Una vegada es va constituir l’UP a Barxeta, el aleshores delegat governatiu a València D. Miguel Abriat Cantó va convocar un ple extraordinari a l’ajuntament el dia 29 de març de 1924 a les quatre de la vesprada, per tal de destituir a l’alcalde i regidors amb la fórmula legal de la dimissió i nomenar a l’alcalde i a la resta de regidors.

El delegat governatiu va nomenar alcalde a Eduardo Soler Cruañes, responsable d’UP a Barxeta, així com als dos tinents d’alcalde i a la resta de regidors. Ací cal remarcar que el delegat ha nomenat a dit a cadascun dels càrrecs, mentre que el comandant Francisco Aranda en el primer ajuntament de la dictadura va nomenar els nou regidors i aquestos, elegiren a l’alcalde.

Anem a veure com es va desenvolupar el dit ple del vint-i-nou de març de 1924. (En aquest dia va nàixer mon pare Enrique Soler Boscà i cessava el meu besavi Enrique Soler Giner com a regidor de l’ajuntament).

BARCHETA A 29 DE MARZO DE 1.924

SEÑORES AYUNTAMIENTO SALIENTE:

D. Joaquín Mahíques Flores.
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Miguel Martí Cortell.
D. Rafael Albi Expósito.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Enrique Soler Giner.
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. Vicente Flores Berenguer.
D. José Victoria Ventura.

SEÑORES AYUNTAMIENTO ENTRANTE:

D. Eduardo Soler Cruañes.
D. Antonio Tudela Benavent.
D. Joaquin Ballester Gimeno.
D. Bartolomé Ferrandis Estarelles.
D. Vicente Tudela Benavent.
D. José Seguí Boscá.
D. Germán Tudela Mahíques.
D. Enrique Alfonso Quiles.
D. Antonio Cucó Sanchís.

Barcheta a 29 de marzo de 1924

Sala Capitular de Barxeta a veintinueve de marzo de mil novecientos veinticuatro, previa convocatoria por el Sr. Alcalde saliente D. Joaquín Mahíques Flores, se constituyeron con su asistencia y bajo la presidencia del Sr. Delegado Gubernativo del Distrito, Iltmo. D. Miguel Abriat Cantó, los señores Concejales del Ayuntamiento constituido con arreglo al Real Decreto de 30 de septiembre último, que a margen se relacionan.

Abierta la sesión a las cuatro de la tarde, por dicho Sr. Delegado, se pronunció un sentido discurso de agradecimiento hacia los expresados Concejales por su loable conducta y comportamiento frente a los intereses comunales y les testimonió su disgusto por tener que admitirles la dimisión, que de sus cargos le habían presentado, para corregir deficiencia de forma, imputables únicamente a los procedimientos del antiguo régimen.

Los Concejales salientes oyeron estas elocuentes palabras emocionados por la satisfacción y contestaron en forma cariñosa a los ofrecimientos del Sr. Delegado, deseando se repita la ocasión de mejor servir al Excmo. Directoria, regenerador de la Patria. Y con la venia del Sr. Presidente se retiraron del Salón.

Acto continuo y a requerimiento del expresado Iltmo. Sr. Delegado penetraron en dicho local, los señores que a continuación se expresan, a los cuales proclamó y posesionó seguidamente en sus respectivos cargos, a saber:

D. Eduardo Soler Cruañes = Alcalde.
D. Antonio Tudela Benavent = 1er Teniente de Alcalde.
D. Joaquin Ballester Gimeno = 2º Id. de id.
D. Bartolomé Ferrandis = Regidor 1º
D. Vicente Tudela Benavent = Id. 2º.
D. José Seguí Boscá = Id. 3º.
D. Germán Tudela Mahíques = Id. 4º.
D. Enrique Alfonso Quiles = Id. 5º.
D. Antonio Cucó Sanchís = Id. 6º.

Hecho lo cual, les dirigió alentadoras palabras y abogó por el engrandecimiento de Barcheta; a grandes rasgos trazó los mismos beneficios que la moralidad y la justicia representan en los pueblos civilizados, encomió como ejemplar, la gestión de los concejales que acaban de salir y pidió para ellos un expresivo voto de gracias que unánimes acordaron conceder los nuevos concejales.

Contestó el Sr. Alcalde D. Eduardo Soler Cruañes, en breves y sentidas frases, que el nuevo Ayuntamiento viene a proseguir la labor encomiástica de su antecesor, viene animado de tal voluntad y rectitud de conciencia en los elementos que la componen que no han de ridiculizar el celo del Excmo. Directorio que les ha dispensado el alto honor de entregarles el mando de esta población, del cual no han de hacer esta ostentación que la de cumplir y hacer cumplir las leyes y mandatos que procedan de la Superioridad.

Y continuamente se dio por constituido el nuevo Ayuntamiento y los Sres. Concejales acordaron por unanimidad adherirse en todo momento al Excmo. Directorio militar, y que se dirija por telégrafo al Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia el despacho siguiente: “Constituido nuevo Ayuntamiento este pueblo saluda y ofrece a V. E. colaborar con fe y entusiasmo yertísima obra regeneradora Excmo. Directorio exteriorizada este acto por Iltmo. Delegado Gubernativo elocuente discurso aplaudido pueblo frenéticamente”.

Por último se acordó que interin quede implantado el nuevo Estatuto municipal se celebren sesiones ordinarias como venia verificándolo el anterior Ayuntamiento. Y que el cargo Concejal de Depositario municipal lo sea a favor de D. Vicente Tudela Benavent y el de Regidor Interventor D. Antonio Cucó Sanchís.

Y no habiendo otros asuntos que tratar el Sr. Presidente declaró terminado el presente acto, cuya acta firmaron con el Iltmo. Sr. Delegado Gubernativo los Sres. Concejales, de que yo el Secretario, certifico.

–––––––––––––––––


En el ple celebrat el dia 6 d’abril de 1924, l’ajuntament va elegir els membres que formarien les comissions de govern:

POLICIA URBANA Y OBRAS:
D. Enrique Alfonso Quiles.
D. Germán Tudela Mahíques.
D. José Seguí Boscá.

VIGILANCIA Y GUARDERIA.
D. Bartolomé Ferrandis Estarelles.
D. Vicente Tudela Benavent.
D. Joaquin Ballester Gimeno.

BENEFICIENCIA Y SANIDAD.
D. Eduardo Soler Cruañes.
D. Antonio Tudela Benavent.
D. Enrique Alfonso Quiles.

MERCADO, MATADERO Y REPESO.
D. Antonio Cucó Sanchís.
D. Bartolomé Ferrandis Estarelles.
D. Enrique Alfonso Quiles.

INSTRUCCIÓN PÚBLICA.
D. Antonio Tudela Benavent.
D. Joaquin Ballester Gimeno.
D. Bartolomé Ferrandis Estarelles.

FESTIVIDADES.
D. Eduardo Soler Cruañes.
D. Germán Tudela Mahíques.
D. José Seguí Boscá.

HACIENDA Y PRESUPUESTOS:
D. Enrique Alfonso Quiles.
D. Antonio Cucó Sanchís.
D. Germán Tudela Mahíques.

CEMENTERIOS.
D. Eduardo Soler Cruañes.
D. Enrique Alfonso Quiles.
D. Bartolomé Ferrandis Estarelles.
Eduardo Soler Cruañes vivia en l'anomenat aleshores "Camino de Jàtiva", actualment Avinguda Jaume I, al costat de la casa dels Pacos. El seu fill era Eduardo Soler Albiñana (El tio Eduardo el Ferrer) que tenia la casa al carrer Nou.

viernes, 26 de diciembre de 2008

LA TIA PEPA "LA PASTORA"

Vicente Canet Almiñana i Pepa La Pastora

M’abelleix parlar de la meua besàvia Pepa “La Pastora” de nom Josefa Català Gómez. La tia Pepa La Pastora com era coneguda, era l’avia de ma mare. Pepa estava casada amb Joaquin Canet Almiñana, el qual va ser sereno molts anys a Barxeta a primeries del segle XX i estava tort d’un ull. Del matrimoni van nàixer un total de tretze fills, però tan sols van sobreviure tres: Joaquin, Conxa i Vicente. Per cert, el meu besavi Joaquin era fill d'Agustín Canet alcalde de Barxeta durant el breu temps de la I República.

La tia Pepa era coneguda per La Pastora, perquè son pare, Salvador Català, natural de “Castellón del Duque”, o siga de Castelló de Rugat tenia un ramat molt important; no obstant açò sempre deia:”M’han llevat el ganao i m’han deixat l’apodo”. Sa mare, Josefa Gómez era de Lloc Nou d’En Fenollet i va morir del part; aleshores son pare es va casar amb la tia “Dolores de Julián”, la qual va rebutjar a la xicoteta Pepa. Els fills de Salvador i Dolores van heretar els ramats i la carnisseria, i Pepa va heretar el malnom: Pepa "La Pastora".

És curiós el malnom, el meu avi Joaquín Canet Català li deien “Ximet El Cubet”, a ma mare Assumpció i ma tia Maria mai les han dit “Pastores”. La filla de Pepa, Conxa; si hi era “Conxa la Pastora” i "pastors" i "pastores" eren, són i han segut els fills i les filles: Roberto, Pepe, Conxa i Remedios. El tercer fill de Pepa, era Vicente i li deien tan sols "El Pastor” i les seus filles, Amparito i Vicentica són “Les rulletes”, malnom de sa mare la tia Amparo “La Rulla”.
Per cert, val a dir que al meu tio El Pastor (Vicente Canet Català), el mataren al front de Madrid en la guerra civil. El seu cos, mai hem sabut on està, és una qüestió que tinc pendent amb mon tio, buscar-lo i dur-lo ací, al seu poble de Barxeta. Finalment i per acabar en el tema del malnom , cal dir que tan sols un rebesnét de la tia Pepa, encara manté “El Pastor”: José Arenas Ibáñez “Pepico” el fill de Pepe el Pastor, el qui viu al Grau de València.

En el carrer Sant Roc 41, (jo vaig nàixer allí i vaig viure de solter) habitava la tia Pepa, els meus avis Ximet i Assumpció i les dues filles: Assumpció (ma mare) Maria, però com era casa “de la iaia”, sempre estava plena dels nets i les netes tots jugant per allí. Ma mare que s’havia criat en ella sempre em deia que tenia un cor molt gran: “Pobret que venia a captar, pobret que el feia entrar en casa i allí en la pallissa li donava cobert “. Per cert Ramonet “L’esquilaor”, va estar allotjat a ma casa mot de temps.

També he de dir que la meua besàvia Pepa, no estava ben vista del tot per la gent del poble, deien d’ella, que al passar tanta fam, era per això veia els morts. Perquè açò era una altra de les virtuts de la meua besàvia, era el que podríem denominar “mèdium”. No tindré més remei que comptar un altre dia el cas de l’accident de Salvador Mahiques Lorente (marit de Remedios La Pastora, neta de Pepa), quan estava treballant a Alemanya a primeries de la dècada de 1960. Per desconcertant que puga parèixer, ahí està Salvador ple de vida per tal de confirmar-ho.

La meua besàvia Pepa la Pastora va faltar en 1964 als 94 anys d’edat. Jo no me’n recorde d’ella, tenia aleshores, 4 anys.

Fotos interiors: Els dos fills de Pepa, a l'esquerra Joaquin (Ximet El Cubet) el meu avi i a la dreta Vicente (El Pastor), mort al front de Madrid al 1936.