martes, 31 de marzo de 2009
viernes, 27 de marzo de 2009
PEGADA DE CARTELLS DEL PSOE A ONTINYENT
M’ha dit Vicent que a l’hora de l’esplai, anem a parlar amb ell que vol demanar-nos un favor – va vindre a dir-nos el nostre company Eliseo quan estàvem a classe de Dibuix de D. Francisco Marin alias “Paco biela”.Què voldrà Vicent ara? Sempre està muntant festes per ahí, a veure on voldrà que anem a esmorzar aquesta vegada. Qui parlava així era Enric Such de L’Olleria, que estava finalitzant la làmina nº15 del llibre de Mecànica de Automòbils d’Arias Paz. Des de l’altra zona de l’aula de dibuix Paco Sanchís, d’Antella li contesta a Enric. “Deu cagat! Què voldrà el maero éste!
Davant de la taula del professor estan discutint D. Paco, i Enrique de Barxeta. “Játiva se escribe con jota y no con equis, coño!”. Però D. Paco, si ja està aprovat escriure “Xàtiva” – li respon Enrique. “Te he dicho que con jota”, i Enrique que amb “x” ja marejat D. Paco agafa la làmina i la trenca en quatre trossos i la tira al fem.
Serà malparit! Vaig a dir-li-ho a Vicent Belda i a Rafa Buforn el que m’ha fet el fatxa éste! Pel corredor venia Vicent Belda a parlar amb nosaltres: Eh comuniste! Vine que parle amb tu - va amollar Vicent. Per a Vicent Belda el nostre professor de Física i Química, cadascun, segons el seu poble, tenia un mot. A Barxeta “comunistes”, al Genovés “beatos”, a Beniganim “ganxuts”, a Antella “maeros”...
Vicent mirà si D. Paco serà cabró que m’ha trencat una làmina de dibuix, total per retolar “Xàtiva” en el caseller- li va comunicar Enrique. No faces cas als fatxes estos que no volen abaixar de la figuera - va ser la resposta de Vicent.
Mira, el cas que ja han arribat els cartells electorals a Ontinyent i no hem pogut trobar a ningú disposat a ajudar a apegar-los, Rafa Vañó m’ha dit que me’n encarregue jo de buscar a més gent i aquesta nit sense falta anem a apegar-los per tot Ontinyent. He comptat amb vosaltres – va ser la proposta de Vicent. Però Vicent, no voldràs que apeguem cartells dels botiflers del PSOE – li va respondre Enrique.
Va, no sigueu cabrons i a la vesprada quedem ací mateix a les cinc i se’n anem a Ontinyent. Anem a la seu d’UGT, ajudem a ensobrar, sopem tots a ma casa i anem a apegar els cartells- va ordenar Vicent Belda a Enrique – avisa als demes i en tres cotxes anem.
A les cinc de la vesprada d’un dia tal com hui, fa trenta anys; Vicent Belda, aleshores situat en tercer lloc de la llista del PSOE d’Ontinyent en les primeres eleccions municipals de la democràcia del 3 d’abril del 1979 en el seu Simca 1200 de color verd V-4179-U, José Antonio Gómez Piqueras d’Enguera amb el seu flamant Simca 1200 TI de color blau elèctric V-5438-AB y Enrique Soler Canet de Barxeta amb el seu Seat 127 verd V-0810-AG, amb totes les places ocupades, enfilarem cap a Ontinyent, la missió: empaperar tot Ontinyent amb els cartells electorals del PSOE.
A mi em va tocar anar eixa nit pels carrers d'Ontinyent en el Seat 1430 del llavors candidat del PSOE Rafael Tortosa Vañó que després resultaria guanyador de les eleccions i primer alcalde en democràcia d’Ontinyent. Com anècdota curiosa cal recordar que eixa nit, pràcticament al finalitzar, van veure pels carrers d’Ontinyent al nostre professor d’Educació Física D. Luís Martí Cuerpo alias “Tip” controlant la nit d’Ontinyent, junt a un altre acompanyant tal vegada tan falangista com ell. Per cert, què tindran els falangistes de Xàtiva, que és conserven tan bé? Cite de memòria al “Tip”; a Pedro Honrubia alias “El pera”, actualment funcionari del Servef de Xàtiva i a Manuel Sanchis Pardo.
Els alumnes: Actualment, Eliseo és cap de manteniment de Transpack de Xàtiva, Piqueras regenta una floristeria en Alcudia de Crespins, Enrique Such és professor a l’IES Jaume I d’Ontinyent, Francisco Sanchis Villegas és soci d’una empresa constructora, cada any canvia de Mercedes i té més diners que pesa (que ja és dir) i Enrique Soler, doncs sóc jo.
Els professors: Rafael Buforn aleshores professor de “Lengua Espanyola” i recentment jubilat, Paco Otón Marin, que el tinga Deu en la seua Glòria, llavors professor de Dibuix, Luis Martí Cuerpo al 1979 ja l’havien acomiadat, a l’igual que els altres dos falangistes xativins Pedro Honrubia, professor de FEN (Formació del Espíritu Nacional), la versió falangista de la EpC de “Bambi”. Si, pense que cada règim ha d’adoctrinar als seus serfs, i intentar aborregar-los.
Finalment, Vicent Belda, un fenomen per a tot. A Ontinyent, va fundar el PSOE i se’n va anar, va fundar el Bloc i se’n va anar, ha fundat el PIPO i crec que també se’l vol deixar. Vicent, Quo vadis? Este matí hem esmorzat junts al “Plata” de L’Olleria, havíem quedat feia unes dies i hem parlat de tot açò, m’ha fet una observació: “A tu, et volia suspendre, però sempre et posava un nou o un deu, els exàmens els feies perfectes, ordenats, clars, amb esquemes, ben estructurats i sense cap falta d’ortografia! Si quan sigues alcalde fas igual, Barxeta de segur que ho notarà”.
Vicent que no el capia ningun dubte que al 2011 ho seré i vull que assistisques a la meua pressa de possessió perquè em veges com alce la vara.
martes, 10 de marzo de 2009
10 DE MARÇ DE 1923. HOMENATGE AL "NOI DEL SUCRE"
Salvador Seguí Rubinat (El noi del Sucre) va nàixer el 23 de setembre de 1887 a Tornabous (Lleida), fill de Salvador Seguí i de Dolors Rubinat. De professió pintor, va ser assassinat pels sicaris de la patronal (Sindicat Lliure) el 10 de març de 1923.
Seguidor de l'Escola Moderna de Francisco Ferrer Guàrdia i de diversos autors com a Sorell, Kropotkin, Reclus o Cornelissen, en la seua formació autodidacta també es va relacionar amb personatges culturals i polítics de l'època, i amb membres i participants de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, com Francesc Layret.
President de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona, on va fundar i va organitzar la seua biblioteca en 1915, lloc en el qual es van assumir funcions de centre superior d'estudis sindicalistes i anarquistes. Impulsor de la creació de Solidaritat Obrera, formant part del consell directiu (com a vocal) durant un temps.
En 1916 inicia les negociacions per a una pacte d'unitat d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer espanyol que va comportar inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu de subsistències i que va continuar amb una vaga general indefinida, en 1917, en petició al Govern espanyol d'un sistema que garantira a la població l'exercici d'activitats emancipadores i mínimes condicions de qualitat de vida.
Triat secretari general de la CNT de Catalunya en el Congrés Regional celebrat en Sants, en 1918, en congressos posteriors, junt amb Ángel Pestanya i Juan Peiró es va oposar a accions més exaltades dutes a terme per altres membres de la CNT. Cal mencionar el celebrat en el Teatre de la Comèdia (Madrid) o el Ple de regionals de Saragossa en els que van presentar la proposició de retirada de la CNT de la Tercera Internacional.
Va ser detingut diverses vegades a causa de la seua activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres però va ser alliberat el mateix dia en què se es va convocar i va poder posar en evidència els seus grans dots d’orador en l'assemblea organitzada pel comité de vaga, en la plaça de bous de les "Arenes" (Barcelona) per a informar sobre els acords arribats amb el govern.
El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor d'una societat existent, va ser assassinat d’un tir en el cantó del carrer Cadena amb Sant Rafael, en el barri del Raval de Barcelona, per pistolers del Sindicat Lliure de la patronal catalana, protegida pel Governador Civil de Barcelona, el general Martínez Anido, agrupada entorn de la Lliga Regionalista. En el mateix episodi van deixar malferit al també anarcosindicalista Francisco Comas, conegut com "Peronas", que moriria pocs dies després.
Aquell dia Seguí i el seu amic "Peronas" havien quedat amb Lluis Companys perquè aquest li abonara l'import del treball de Seguí que li havia pintat la vivenda, la trobada amb Companys va ser en el Bar Trocadero de la Plaça Universitat i després es dirigien al carrer de l'Om per a una reunió de militants anarcosindicalistes.