lunes, 19 de abril de 2010

70é ANIVERSARI DE LA “CAUSA GENERAL”


El proper 26 d’abril de 2010 es compliran setanta anys de la creació de la “Causa General”. La Causa General, coneguda abreviadament CG, va ser un extens procés d'investigació impulsat pel règim franquista instaurat a Espanya després de la Guerra Civil Espanyola, mitjançant un Decret del 26 d'abril de 1940, amb l'objecte, segons el seu preàmbul, d'instruir «els fets delictius comesos en tot el territori nacional durant la dominació roja».

La Causa General va recopilar exhaustivament informació de manera exclusiva sobre les circumstàncies i detalls no sols d'abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa en les zones de control de l'anomenat bàndol republicà, sinó tot tipus d'accions mampreses per l’autoritat, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs d'esquerres des de la instauració de la Segona República en 1931.

La informació escorcollada per la CG, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys 1960, va portar a l'obertura de nombrosos processos judicials posteriors en contra dels que es consideraven responsables dels mateixos, fins a la promulgació pel govern de la dictadura en 1969 d'una llei per a la prescripció dels "delictes comesos amb anterioritat a l'1 d'abril de 1939".

La Causa General es va dur a terme de manera sistemàtica i detallada a Espanya sota la responsabilitat de la figura específica del Fiscal en Cap de la Causa General, establida per un decret posterior de 1943, fins al seu traspàs al Ministeri de Justícia a partir de 1954, acumulant una enorme documentació que és conservada des de 1980 en l'Arxiu Històric Nacional d'Espanya, a Madrid.

La Causa General consta de 4 “Estats”, que són els següents:

ESTADO 1: “Relació de persones residents en este terme municipal, que durant la dominació roja van ser mortes violentament o van desaparéixer i es crega van ser assassinades”.

Es relaciona molt detalladament els veïns d’un poble, que apareixen morts dins el seu terme municipal. De cada persona figuren les dades següents: 1)Nom i cognoms de la víctima. 2) Edat. 3) Professió. 4) Filiació política i càrrecs públics que havia desenvolupat. 5) data de la mort o desaparició. 6) El lloc i la classe de ferides de la víctima. 7) Si la defunció de la víctima va ser inscrita al Registre Civil. 8) Nom, cognoms i el domicili actual de la persona o persones sospitoses de cometre el crim.

ESTADO 2: “Relació de cadàvers arreplegats en este terme municipal, de persones no reconegudes com a residents en ell, que van patir mort violenta durant la dominació roja”.

En aquest apartat, es relaciona a les persones que, sense ser veïnes del poble, apareixen mortes dins el terme municipal. És el cas de les víctimes de les tristament famoses partides d’incontrolats que anaven poble a poble pertot arreu de les comarques i que treien de les cases als denunciats o acusats de feixistes, o els qui estaven empresonats als locals municipals i els treien per assassinar-los a sang freda. De cada persona figuren dades semblants a les de l’apartat anterior.

ESTADO 3: “Relació de turments, tortures, incendis d'edificis, saquejos, destruccions d'esglésies i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius que pels seues circumstàncies, per l'alarma o el terror que van produir hagen de considerar-se com greus, excloent-ne els assassinats, que van ser comeses en este terme municipal durant la dominació roja”.

En aquest estat, es realitza un relat dels fets abans esmentats amb el màxim de detalls possibles. L’incendi, saqueig i destrucció d’esglésies i ermites, així com saquejos, a particulars, és la nota dominant.

ESTADO 4: “Relació dels senyors que componien l'Ajuntament de cada poble o ciutat a l'iniciar-se el Moviment Nacional i a partir del 18 de juliol de 1936”.

Queden reflexades totes les persones que formaven part dels ajuntaments a l’inici de la guerra i posteriorment, dels comités revolucionaris i juntes locals municipals.

Actualment, la C.G. es troba totalment digitalitzada i penjada a la xarxa, la qual cosa fa que l’accés a ella siga molt ràpid i molt fàcil, doncs s’encontra a l’abast de qualsevol internauta. La C.G. és una eina molt útil per tal de bussejar en els fets ocorreguts durant el període de la guerra civil a nivell local. Ens trobàrem amb la sorpresa que el nostre avi o besavi va ser membre del Comité Revolucionari creat a l’esclatar la guerra, o va ser l’alcalde franquista en els primers anys de la dècada dels quaranta del segle passat o coneixerem el nom de la persona sospitosa de matar a un familiar nostre.

Però sobretot, és una eina molt important per tal de conèixer les històries de cada poble en una època molt fosca que esperem, pel be de tots, que no torne mai.

Els interessats en buscar la Causa General d'un poble o ciutat han de seguir estes indicacions:

1.- Fes clic damunt aquest l'enllaç:

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=0

2.- A la pantalla que hi apareix a la pestanya "Buscar", cal escriure el nom del poble o ciutat que ens interessa en castellà. Senyalar l’opció “Registros digitalizados” i polsar “BUSCAR”.

3.- A la pantalla següent buscar "Archivo Histórico Nacional" i fer clic damunt “Fiscalia del Tribunal Supremo”.

4.- A la pantalla següent fer clic damunt del poble elegit.

5.- A la pantalla següent fer clic damunt “Ver imágenes”.

En cada imatge fes clic per ampliar

Imatge 1: Causa General de Xàtiva (Játiva) Pàg. 8 (Estat 1)

Imatge 2: Causa General de Gandia Pàg. 8 (Estat 2)

Imatge 3: Causa General de Benigànim (Beniganim) Pàg. 9 (Estat 3)

Imatge 4: Causa General de Barxeta (Barcheta) Pàg. 26. (Estat 4)

miércoles, 14 de abril de 2010

EL CAPITÀ RAFAEL ALBI FLORES.



Hui 14 d’abril, aniversari de la proclamació de la II República. Servisca aquest article per dedicar-lo a la memòria d’un republicà barxetà. El capità Rafael Albi Flores (Barxeta 13-02-1906, Barxeta 30-11-1995).

Rafael Albi va ser condemnat a la pena de mort el 4 d’agost de 1939, però posteriorment, “Su Excelencia el Generalísimo”, li va commutar la pena de mort per la de 30 anys de Reclusió Major. Tal vegada tinguera algo que veure el que la família de la dona de Rafael era originària de Marroc i potser, una família amb un cert prestigi. El dictador Franco sempre havia mantingut un gran respecte pel seus aliats marroquins.

Hui fa setanta-nou anys, el llavors serjant d’infanteria del Regiment Otumba nº 9 Rafael Albi Flores, li donaria la benvinguda amb molta alegria i molt de goig a la República que naixia.

Feu clic damunt de cada imatge per ampliar-la.