sábado, 22 de mayo de 2010

SÓC DEL 1960

Els “cagons” amb “La Señorita Marinín”

1.- Vicenta Ballester. 2.- Enric Soler. 3.- Miguel Bixquert
4.- Antonio Calabuig. 5.- Antonio Fayos. 6.- Joaquín Pascual.
7.- Luis Berenguer. 8.- Amparo Tormo. 9.- Maite Pascual.
10.- Juani Inza. 11.- José Flores. 12.- Salvador Tormo.
13.- Gabriela Ferrando. 14.- Elvira Nocedal. 15.- Carmen Sanchis.
16.- Amparo Faus. 17.- Vicenta Sanchis. 18.- Ángeles Ballester.
19.- José Mahiques. 20.- Enrique Querol. 21.- Teresa Bertomeu.
22.- Amparo Rodriguez. 23.- Rosa Calabuig. 24.- Rosario Berenguer.
25.- Marisol Sendra. 26.- Encarna Ballester. 27.- ¿ ?
28.- Carmen Sanz. 29.- Libia Flores. 30.- Blas Company. 31.- José Segarra.

Sóc nascut al 1960, aquest any anem a complir 50 anys, ni més ni menys que mig segle de vida. Huí 22 de maig, onomàstica de Santa Rita de Càssia, compliré 50 anys. Ja són un bon grapat d’anys i és bonic recordar passatges de la teua vida i sobretot, de la infantesa.

La foto en qüestió me la guarde “com un sagrat”. Era la primera “orla” escolar que hi vaig participar. Potser, que fora en 1965 en el pati de la “senyorita” que era com es coneixia llavors la guarderia; també li deien “l’escola dels cagons”. La mestra era la filla de D. Manuel Muñoz, el mestre dels majors i li deien “Marinín”, crec recordar que de vegades també ens atenia una germana més menuda i molt flaqueta que li deien Pili. A la dona de D. Manuel i mare de la nostra “Señorita” li deien “Doña Vicenta”.

La guarderia estava situada en una de les cases que havia construït l’Ajuntament per als mestres en la dècada dels cinquanta i que les van enderrocar als anys setanta. Estaven situades a la façana de l’actual carrer General Villaescusa que llinda amb el Parc Jaume I.

La nostra mestra es pintava els ulls de color blau i jo me’n recorde que li contava a ma mare tot entusiasmat: “Mare, mare, la meua mestra té els ulls blaus”. També m’ha dit que he de portar “una libreta, un lápiz, un sacapuntas y una goma de borrar” i també m’ha de fer un “devantalillo”.

La mestra ens feia comprar quaderns de “Rubio” i ens ficava “mostra” per ensenyar-nos a escriure i una vegada ja ens defeníem, ens ensenyava a sumar i restar també en quaderns “Rubio”. Puc afirmar, que conserve pràcticament TOTS els quaderns “Rubio”, tant els de cal·ligrafia com els de càlcul; és més, he guardat TOT el meu material escolar, al llarg del temps: Guarderia, Escola, Institut, Universitat.... Tot!

Tan sols tinc un mal record i crec que tots els meus companys de llavors, i el cas és que encara me’n recorde com si estigués veient-ho. Va ser el dia que Miguel Gallego “El Belenyet” jugant en el corral de casa de Juan Tormo, (I mira que havíem anat vegades a jugar allí perquè tenia un corral molt gran i mai havia passat res), va caure dins d’un cup de vi i va morir asfixiat, junt a un veí que passava per allí i que va voler ajudar. Jo eixe dia, no se per què, no vaig anar a jugar amb ells.

Finalment dir que de tots i totes de la foto, tan sols en falta u, el nostre company Pepe Mahiques Alberola, la senyora de la dalla se’l va endur el dia de Nadal de 1985. I més recentment, la nostra companya Maite Garcia Tormo (no apareix en la foto). Un record per als quintos que ja no estan.