Per primera vegada i sense que servisca de precedent, des del meu càrrec de regidor en l’Ajuntament de Barxeta, vull contestar mitjançant esta carta oberta i pública a una veïna del meu poble de Barxeta; una persona que va assistir a l’últim plenari celebrat el dilluns 21 de febrer del 2011, i en el qual em va llençar una sèrie d’insults i difamacions sobre la meua persona.
Sra Mª Mercedes Company Inza:
Li vull escriure aquesta carta i fer-la pública per dues raons: La primera, perquè vosté ha sigut regidora en el nostre Ajuntament i per tant, ha desenvolupat una tasca pública en una institució pública. En segon lloc perquè jo, amb el meu vot a la llista per la qual es presentava, vaig ajudar en el seu temps a que vosté fora elegida regidora, i per tant, pense que puc opinar en conseqüència.
En tercer lloc, perquè el seu marit ha sigut durant varies legislatures, el càrrec polític nominat per l’alcalde com a “Assessor de l’alcaldia”, càrrec polític que exercia amb dedicació exclusiva i amb una nòmina a càrrec de les despeses dels pressupostos municipals, capítol de despeses a les quals jo, com a veí de Barxeta sempre he participat amb els meus impostos.
No vull entrar a valorar altres aspectes de la seua vida professional com per exemple, la que vosté va desenvolupar durant un grapat d’anys i fins la seua jubilació a l’economat de la Cooperativa de Barxeta, perquè tan sols vaig ser soci durant un període de cinc anys, des del 2000 al 2005 i tampoc vull entrar en altres aspectes de la seua vida privada, opinant per exemple sobre la seua conducta a arrel del sorteig de loteria d’abril del 2010. Són unes valoracions que no caben ací perquè jo, tan sols em vull cenyir a l’actuació municipal de vosté i del seu marit.
Sense vindre a compte i en el transcurs del plenari d’este mes i eixint en defensa d’unes afirmacions de l’alcalde a les quals jo manifestava una opinió contrària, em va faltar al respecte, em va calumniar i em va insultar: “Eres encara més roín del que jo em pensava”.
Al seu comentari, jo li vaig contestar: “Tú has vingut ací per a besar la mà del qui t’ha donat a menjar durant molts anys”.
I vaig obrir la cartera negra en la qual sempre porte un carpeta de color verd i retolat amb el seu nom i que sempre duc als plens per si de cas; de la qual vaig mostrar al públic un manoll de documents. Documents seus i del seu marit, del període en el qual, pasturàveu els dos del pessebre de l’Ajuntament. Documents que mostre ací perquè totes i tots puguen veure que les afirmacions del regidor i candidat a alcalde de Barxeta, Enric Soler Canet, com solem dir habitualment: “Van a missa”.
Jo vaig a demostrar mitjançant documents que vosté cobrava de l’Ajuntament per les seues funcions com a regidora amb delegacions i de tresorera. I el seu marit cobrava ell, cobrava de la furgoneta, de les formigoneres, de les ferramentes manuals, de viatges a València. I en època més recent de 1.696 € mensuals en catorze pagues anuals.
Amb els seus insults i desqualificacions a la meua persona, estava amortitzant totes les prebendes de les quals havia gaudit durant tot aquell temps. Voste és la persona menys indicada a insultar i desqualificar. Vosté si tinguera vergonya, que dubte que ni en tinga ni que la conega, no eixiria ni al carrer.
Espere que vosté puga demostrar que sóc tan “roin” com afirma. Si com diuen: “El qui calla, atorga”, jo no em calle, perquè no puc consentir que vosté vaja difamant el meu nom i la meua persona. Vosté no, perquè no té la categoria suficient. I perquè “No ofén el qui vol, sinó el qui pot”.
Enric Soler Canet
Portaveu del Bloc
Barxeta 24 de febrer del 2011
Documentació
Sra Mª Mercedes Company Inza:
Li vull escriure aquesta carta i fer-la pública per dues raons: La primera, perquè vosté ha sigut regidora en el nostre Ajuntament i per tant, ha desenvolupat una tasca pública en una institució pública. En segon lloc perquè jo, amb el meu vot a la llista per la qual es presentava, vaig ajudar en el seu temps a que vosté fora elegida regidora, i per tant, pense que puc opinar en conseqüència.
En tercer lloc, perquè el seu marit ha sigut durant varies legislatures, el càrrec polític nominat per l’alcalde com a “Assessor de l’alcaldia”, càrrec polític que exercia amb dedicació exclusiva i amb una nòmina a càrrec de les despeses dels pressupostos municipals, capítol de despeses a les quals jo, com a veí de Barxeta sempre he participat amb els meus impostos.
No vull entrar a valorar altres aspectes de la seua vida professional com per exemple, la que vosté va desenvolupar durant un grapat d’anys i fins la seua jubilació a l’economat de la Cooperativa de Barxeta, perquè tan sols vaig ser soci durant un període de cinc anys, des del 2000 al 2005 i tampoc vull entrar en altres aspectes de la seua vida privada, opinant per exemple sobre la seua conducta a arrel del sorteig de loteria d’abril del 2010. Són unes valoracions que no caben ací perquè jo, tan sols em vull cenyir a l’actuació municipal de vosté i del seu marit.
Sense vindre a compte i en el transcurs del plenari d’este mes i eixint en defensa d’unes afirmacions de l’alcalde a les quals jo manifestava una opinió contrària, em va faltar al respecte, em va calumniar i em va insultar: “Eres encara més roín del que jo em pensava”.
Al seu comentari, jo li vaig contestar: “Tú has vingut ací per a besar la mà del qui t’ha donat a menjar durant molts anys”.
I vaig obrir la cartera negra en la qual sempre porte un carpeta de color verd i retolat amb el seu nom i que sempre duc als plens per si de cas; de la qual vaig mostrar al públic un manoll de documents. Documents seus i del seu marit, del període en el qual, pasturàveu els dos del pessebre de l’Ajuntament. Documents que mostre ací perquè totes i tots puguen veure que les afirmacions del regidor i candidat a alcalde de Barxeta, Enric Soler Canet, com solem dir habitualment: “Van a missa”.
Jo vaig a demostrar mitjançant documents que vosté cobrava de l’Ajuntament per les seues funcions com a regidora amb delegacions i de tresorera. I el seu marit cobrava ell, cobrava de la furgoneta, de les formigoneres, de les ferramentes manuals, de viatges a València. I en època més recent de 1.696 € mensuals en catorze pagues anuals.
Amb els seus insults i desqualificacions a la meua persona, estava amortitzant totes les prebendes de les quals havia gaudit durant tot aquell temps. Voste és la persona menys indicada a insultar i desqualificar. Vosté si tinguera vergonya, que dubte que ni en tinga ni que la conega, no eixiria ni al carrer.
Espere que vosté puga demostrar que sóc tan “roin” com afirma. Si com diuen: “El qui calla, atorga”, jo no em calle, perquè no puc consentir que vosté vaja difamant el meu nom i la meua persona. Vosté no, perquè no té la categoria suficient. I perquè “No ofén el qui vol, sinó el qui pot”.
Enric Soler Canet
Portaveu del Bloc
Barxeta 24 de febrer del 2011
Documentació
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada