domingo, 9 de diciembre de 2012

FESTES DE 1974: DISFRESSES "OUTLET"



En la cavalcada de disfresses del 1974 es pot observar la gran quantitat de gent, majors i menuts que eixien al carrer a gaudir de la festa. Com aquell que diu, amb quatre xavos, feien la festa i els carrers sempre romanien de gom a gom.

Qualsevol comparació amb les cavalcades de disfresses del segle XXI... és pura coincidència. A hores d'ara les podríem catalogar com cavalcades outlet. I cavalcada pròpiament dita, perquè certa gent, cavalca a lloms d'un ruc.

martes, 4 de diciembre de 2012

FESTES 1974: PARTIT DE CHAMPIONS AL MOLINET



Partit de fútbol entre el Barxeta i el Rafelguaraf dins dels actes de les Festes 1974. L'àrbitre és Pepe Giner (Molla) i el nostre equip està format per: De peu i de esquerra a dreta: El primer, més baixet, no ho tinc clar al 100%, Enrique Querol (porter), Pepe Flores (2), este tampoc ho tinc clar però duu el dorsal 3; Luís Berenguer (4), Pepe Mahiques (Chicharreta) el capità q.e.p.d. (5); Javi Valverde (6), Blas Company (dorsal desconegut); agimponats: Vicente Vilar (7), un servidor de tots vostés (8), David Cháfer (9), Juan Tormo (10), Salvador Tormo (11) i Vicente Tormo (12).

El trainer nostre era Vicente Tortosa (Tarrareta) q.e.p.d. el qual apareix després de la foto oficial, pegant uns tocs al baló. La xica que exercix de padrina i que fa el servici d'honor és Carmen Flores. El de la gaseosa "La Moderna" no cal dir qui és, perquè de segur que tots el coneixereu.

El partit va finalitzar 3-1 a favor nostre.

lunes, 3 de diciembre de 2012

FESTES 1974: PASSACARRER I ENTRADA A MISSA.


Seguint els actes programats de les Festes Patronals de 1974, hui toca l'arreplegada de festers i de les seus acompanyants amb la banda de música i entrada a la solemne missa.

sábado, 1 de diciembre de 2012

FESTES PATRONALS 1974


Al 1974, a Barxeta, les Festes Patronals dedicades als Sants Desposoris, es celebraven la darrera setmana de novembre. Eixe any es va encetar una nova fòrmula, al no haver ni festers ni festeres que vulgueren fer-se càrrec de l'organització de les mateixes, van ser, els quintos del 1947 amb el Sr Juan Tormo al capdavant, els festers.

En este primer vídeo es mostrarà un event habitual: Esmorzar popular a la plaça (aleshores del Caudillo) amb vi de collita. Del tonell trascolaven el vi en botelles amb la canya per tal de poder beure a gallet Eixe any també van acudir a les festes (i per única vegada) els cotxes de xoc. Era alcalde del poble el Sr Vicente Giner i el rector, D. Antonio Santiago.

La música del vídeo és la BSO.

jueves, 29 de noviembre de 2012

MEMÒRIA VIVA DE BARXETA IV


En este video els personatges van d'excursió a la LLoma. Ixen de casa de la tia Secondina al carrer Nuou, abaixen pel carrer del Molí i després creuen el riu pels dos pontets (que encara no estan fets). 

Continuen pel pont de l'assegador (la baixada que hi ha després de la bassa del tio Terèncio) i després creuen una altra vegada el riu per l'assut i finalment, tornen a creuar-lo per la primera revolta que fa el riu, on actualment comença la pujada de formigó.

miércoles, 28 de noviembre de 2012

MEMÒRIA VIVA DE BARXETA III: EL CARRER NOU




En aquest tercer video apareix una vista del carrer Nou vist des de llevant i cara a ponent. La primera dona en abaixar del cotxe, vestida de negre i que porta un fardell blanc és Secundina Soler Morera, la mare del tio Juan l'obrer, viuda des de feia quatre anys. Habitava al carrer Nounº 23, on sempre s'ha dit "casa del tio Morera".


El primer xiquet en abaixar és el tio Juan l'obrer, llavors tenia huit anys i era molt ros. És el primer cotxe que circula pels carrers del poble i és conduit per Federico Garcia. És pot apreciar el final del carrer Nou amb "les eres" als fons. Hui en dia seria el creuament amb el carrer Ausiàs March i la pujada del CP Carles Salvador.


L'última xiqueta en abaixar del vehicle és Mª Teresa Carcelén. Venia amb la familia a estiuejar a Barxeta perquè sa mare era practicanta. Als anys setanta també venia a estiuejar i ho feia al carrer de la Creu, el seu marit tenia de malnom de "El tio xapa". El matrimoni tenia tres fills : "Kuki", Javier i la "Chiquitina".

Si algú identifica a més personatges que ho diga.

martes, 27 de noviembre de 2012

MEMÒRIA VIVA DE BARXETA II

En este segón video es poden veure les imatges següents:

- Una vista del campanar de l'antiga església des del carrer Major.
- Una partida de pilota al carrer Major.
- La placeta amb la font del Tossal, el carrer Tetuan i la costera.
- L'actual plaça d'Espanya amb la font de 1917.
- El llavador.
- Les acàcies de l'antiga plaça de l'església, hui de Josep Lorente.
- El carrer Victoria Kent, actualment de La Creu.



Les imatges del campanar són les úniques que s'han pogut conservar i és l'única referència visual del campanar de l'antiga església, la qual estava situada enmig de l'actual plaça de Josep Lorente. Esta església fou incendiada a poqueta nit del divendres 15 de maig de 1936. Al cap d'un any va ser enderrocada. És per tant un document únic.

lunes, 26 de noviembre de 2012

MEMÒRIA VIVA DE BARXETA

Finalment he pogut visionar la pel·lícula que tants anys havia buscat. Sempre s'havia comentat ací al poble que en la II República una persona de València que venia a estiuejar a Barxeta havia filmat unes imatges del poble, en les quals es podia veure, entre altres coses, el campanar de l'església que va ser incendiada i enderrocada al 1937, la qual estava situada enmig de l'actual plaça de l'Ajuntament, l'antic llavador i una partida de pilota al carrer Major.

Una vegada més li vull donar les gràcies al Sr Juan Tormo Soler (El tio Juan l'obrer) per fer possible que esta pel·lícula haja arribat a les nostres mans. Hem d'estar plens de goig totes aquelles persones interessades en la Història en general i en la de Barxeta en particular. Estes fenomenals imatges que tants anys han estat perdudes, finalment les hem recuperat i les podrem gaudir.

EL TEULAR DE LA FAMILIA SEGARRA.

En la pel·lícula apareixen en primer lloc, abocant argila a la bassa, més tard traient aigua en el torn i després portant el fang, Fermin Segarra Tormo i Salvador Hernández Serrano. Fent les teules en el motle, Valeriano Vidal (propietari del teular) i José Segarra Guillem, el jovenet deixant les teules al sòl es Jesús González Boscà. Més tard quan van a entrar les teules al forn també apareix junt als demés,Vicente Segarra Boscà.


jueves, 16 de agosto de 2012

LA DEPURACIÓ FRANQUISTA A L'AJUNTAMENT DE BARXETA



Abans de finalitzar la guerra civil, el general Franco ja anava fent el disseny del que seria el seu futur model d’Estat. Al nou estat franquista eixit de les runes de l’enfrontament entre la Democràcia i el Feixisme, els funcionaris i empleat públics de qualsevol administració pública que s’havien mantingut lleials a l’ordre legal i constitucional, no tenien cabuda, serien depurats i en el seu cas,  separats del càrrec que hi havia ocupat.

La Llei de 10 de febrer de 1939, de la Direcció de l'Estat, estableix les normes per a depurar els funcionaris públics de qualsevol Administració. Els Ministeris Civils investigarien la conducta seguida pels seus funcionaris i imposarien les sancions administratives pertinents, segons els seus comportament.

L’Orde de 12 de març de 1939 del Ministeri de la Governació tractaria exclusivament sobre el procés a seguir per a la depuració de funcionaris de l'Administració Local.

El procés de depuració a l’Ajuntament de Barxeta s’inicia ben prompte. Al  plenari celebrat amb data de dotze d’abril ja designen al qui desenvoluparia el càrrec de Jutge Instructor per a la depuració dels empleats i funcionaris municipals:

“Igualmente se acuerda designar al Concejal don Joaquin Roca Cabanes para Juez Instructor para la depuración de los empleados y funcionarios de este municipio en cumplimiento de lo dispuesto en la Orden de Gobernación de fecha 12 de marzo de 1939 (Boletín del Estado de igual mes)...” [1]

Però sense esperar a que el jutge instructor encete cap expedient, en el mateix plenari ja destitueixen  a la persona encarregada de correus:

“...la destitución de la actual cartera Victoria Tormo Flores, por no merecer la confianza de este Ayuntamiento y Falange Local por su reconocida desafección al Glorioso Movimiento Nacional y su Caudillo.”[2]

Els següents en ser depurats i separats del servici van ser l’agutzil i el guarda municipal jurat, en data del vint-i-un d’abril del mateix any:

“Igualmente se acuerda aceptar la propuesta del Concejal-Instructor de este Ayuntamiento, Sr Roca Cabanes de separar de sus cargos de Alguacil y Guarda Municipal Jurado a Blas Micó Mahiques y José Fons Segarra, por no reunir las condiciones de afección a la causa nacional según lo demuestran al no aportar el aval de Falange E. de personas adictas.”[3]

En plenari del vint-i-vuit d’abril, l’Ajuntament queda assabentat d’haver causat baixa definitiva els dos anteriors i a més, depuren al practicant.

“Quedar enterados de haber causado baja definitiva con separación completa de sus respectivos cargos el Alguacil de este Ayuntamiento Blas Micó Mahiques, como consecuencia de la depuración de los funcionarios ordenada por la Superioridad; y el Guarda municipal jurado José Fons Segarra, por abandono de destino, ya que desde el 28 de marzo próximo pasado en que llegó a esta población no se ha presentado a esta Alcaldía ni Autoridades.”[4]

El practicant de Barxeta, era aleshores Francisco Soler Morera, i havia de buscar d’entre algun membre de la Falange local l’aval corresponent. És clar que quan el tio Roca marcava a u, ja se sabia que no l’havien d’avalar, pel què es poguera passar.

“Aceptar la propuesta del Concejal Instructor Sr Roca Cabanes de separar de su cargo al Practicante titular don Francisco Soler Morera por su manifiesta desafección a la causa Nacional, a cuyo efecto y antes de proceder a su definitiva separación, si procede, habrá de aportar un aval, y en caso contrario se le considere destituido en su cargo con pérdida de todos los derechos”.[5]

La resolució de l’expedient de depuració dels funcionaris de l’Ajuntament s’aprova el dinou de maig i en este cas, tots són confirmats:

“Aprobar la resolución recaída en los expedientes de depuración del personal de este Ayuntamiento, con fallos favorables a los mismos, y por tanto, confirmados en sus respectivos puestos y cargos:

Secretario: D. Emilio Cremades Cubel.
Oficial-Telegrafista: José Ribera Company.
Alguacil-interino: Filiberto Giner Segarra.
Guarda de campo: Francisco Albiol Fuster.
Idem interino: Vicente Hernández Serrano.
Sereno: José Canet Alberola.

Quedando pendientes del fallo que se acordará en definitiva el Alguacil y el Practicante, Blas Micó Mahiques y Francisco Soler Morera.

Igualmente queda depurada y confirmada en su cargo la auxiliar femenino, Carmen Tudela Vilar y el médico titular don José Segura Gisbert”.[6]

El practicant no ha aportat cap aval i per tant és destituït, en canvi l’agutzil no ha aconseguit que l’avalara ningú, però va aportar un plec de descàrrec. Plec que per el vist, va enfurir molt a les autoritats locals, segon es després del resultat final de l’expedient de la seua depuració:

“Acto seguido el señor Alcalde … da cuenta del pliego de descargo presentado por el Alguacil destituido de este Ayuntamiento, Blas Micó Mahiques, cuyo documento tendenciosamente redactado no aporta prueba exculpatoria alguna. Examinado dicho pliego de descargo el cual no modifica en nada ni atenúa la actuación del inculpado durante el dominio rojo, actuación debidamente comprobada en el pliego de cargos del que se dio vista al inculpado por el plazo reglamentario, esta corporación por unanimidad acuerda:

Destituir con pérdida de todos los derechos, salvo los de carácter pasivo de su cargo de Alguacil de este Ayuntamiento, al suspenso en dicho empleo, Blas Micó Mahiques, como comprendido en la Orden del Ministerio de Gobernación de 12 de marzo de 1939; observando para su notificación las reglas prevenidas en la mencionada Orden Ministerial”.[7]

És a dir, a data del dos de juny del trenta-nou, tan sols dos mesos i un dia de finalitzar la guerra, les noves autoritats franquistes, el bàndol guanyador en la guerra civil, ja havia finalitzat legalment l’expedient de Depuració que es requeria en l’Ordre del dotze de març. Realment havien sigut efectius i havien resolt l’encomanda d’una forma molt veloç.
  
Nom
Càrrec
Resolució
Substitut interinament
Emilio Cremades Cubel
Secretari
Confirmat
-
José Ribera Company
Oficial-Telegrafista
Confirmat
-
Carmen Tudela Vilar
Auxiliar administrativa
Confirmat
-
José Segura Gisbert
Metge
Confirmat
-
Francisco Soler Morera
Practicant
Depurat
Sense determinar
José Canet Alberola
Sereno
Confirmat
-
Blas Micó Mahiques
Agutzil
Depurat
Filiberto Giner Segarra
Francisco Albiol Fuster
Guarda de camp
Confirmat
-
José Fons Segarra
Guarda municipal
Depurat
Vicente Hernández Serrano
Victoria Tormo Flores
Cartera
Depurat
Julian Alcoriza Expósito













Recordem que l’alcalde aleshores era José Vilar Botella i els regidors: Joaquin Roca Cabanes, Juan Garcia Tudela, Joaquin Bixquert Juán, Joaquin Gaspar Huet Tortosa, Felipe Inza y Sierra i Félix Sanchís Boscà.



[1] AMB 418 Pàg.43-Bis
[2] Íbidem
[3] AMB 418 Pàg. 44-Bis
[4] AMB 418 Pàg.45-Bis
[5] AMB 418 PÀG. 46
[6] AMB 418 418 Pàg- 48 Bis
[7] AMB Pàg. 50


jueves, 2 de agosto de 2012

LA PLANTILLA DE PERSONAL DE L’AJUNTAMENT


A les acaballes del 1968, l’Ajuntament de Barxeta va fer pública la seua plantilla de personal, la qual constava de quatre funcionaris. L’Ajuntament estava situat al mateix lloc que l’actual però en un vell edifici que va ser enderrocat al 1975 i ocupava la primera planta. Quan la gent havia d’anar a fer alguna gestió a l’ajuntament, normalment deien que anaven a  ”La sala”.

Enfront mateixa de l’ajuntament estava el local del sindicat únic franquista CNS (Central Nacional Sindicalista), en l’actual finca de pisos de la plaça d’Espanya i tenia la seua porta d’entrada per mitjà de tres graons, a l’alçària d’on està situada actualment la cabina de telèfon. Allí anava en ma mare a pagar el “cuponet de l’agrària” de mon pare. Era comú aleshores afegir al qui preguntava en excés: “I si vols més datos te’n vas a la cens”.

Per aquelles dates, al poble sol·licitaren la llicència d’activitat diversos veïns, a saber:

-      Vicenta Ballester Tudela, una carnisseria al carrer Major.
-      Julian Alcoriza Ballester, una gasolinera en la partida de la Beata.
-      Juan Sanchis Huet, una instal·lació de cria de porcs.
-      Felipe Segarra Micó, una vaqueria.

Tornant al principi, la plantilla de personal de l’ajuntament, segons extracte del ple de 11 de desembre de 1968 (AMB) estava constituïda per:

Secretario del Ayuntamiento de 3ª categoría: D. José Ribera Company, en el grupo tres, fecha que empezó a prestar servicios a la administración local en propiedad, desde el día siete de junio de 1934, grado retributivo 16 con arreglo a la Ley 108 de 1963; número clasificatorio nueve.

Dª Carmen Tudela Vilar, auxiliar administrativo, grupo doce que empezó a prestar servicios en propiedad a esta Corporación el dieciséis de marzo de 1953; grado retributivo 5 y número clasificatorio 51.

Vicente Calabuig Bru, alguacil, voz pública del Ayuntamiento, grupo 13 que comenzó a prestar servicios en propiedad a esta Corporación municipal el día uno de marzo de 1962; con grado retributivo uno, número clasificatorio que se le asigna el 53.

Vicente Boscá Cerdá, vigilante nocturno, sepulturero y otros servicios, grupo 13 que comenzó a prestar servicios en propiedad a esta Corporación municipal el día catorce de septiembre de 1967, con el grado retributivo ocho, número clasificatorio que se le asigna el 54.

L’alcalde aleshores era Alejandro Inza Urquiza i els regidors: Joaquin Tudela Cerdá, Eladio Tudela Cerdá, José Giner Sanchis, Enrique Hernandez Serrano, Jose Bataller Segarra i José Nocedal Cervera.

martes, 6 de marzo de 2012

1965: NEGOCIS A BARXETA.




En 1965 l’Ajuntament de Barxeta va facilitar un llistat de comerços i negocis als quals els havia concedit Licència. En la memòria, alguns negocis que ja no hi són: Els magatzems d’adobs del tio Felipe i el tio Fèlix i els ferrers d’animals, el tio Eduardo i el tio Joaquin.(Encara romàn a la façana de les dues cases el ganxo on subjectaven l’animal per a ferrar). Perruqueries: Pepito el Barber i el tio Amalio; l’autobús de Guerola i el taxí de José.

La tenda de roba de la tia Herminieta amb el rètol a la façana “Tejidos Giner”i la tendeta de la tia Consuelito “la de Jaume” on ma mare m’enviava a comprar granulat i segó per als conills. Saludaba al seu marit el tio Pepe “El sevillano” que sempre estava a la vorera assegut en la cadira mig tombada contra la paret xuclant la pipa i amb el seu xupetí.

Tio Pepe com està?
- Hola muchacho! Contestava sovint en castellà.
I sovint criticant:
- Mira la tia perrera esta, a quines hores ve a comprar.

Me'n recorde, una vesprada jugant al futbol al carrer de la mitja galta. Xe, pareu que passa un home en una burra!!! Era el tio Pepe “El sevillano” que venia al llom de la burreta blanca que tenia i un xiquet sense cap malicia amolla: Arre burra!!!
I salta el tio Pepe i contesta, deixant-nos bocabadats:

Arre la figa ta mare, fill de puta!!!

Aleshores era alcalde Alejandro Inza (Alejandro el vasco) i concejals Enrique Hernández Serrano (El tio Enrique el del forn), Miguel Martí Sanchis (el tio Miquel el Fuster), Vicente Giner Bataller (el tio Vicente el llumenero), José Giner Sanchis i José Bataller Segarra. El secretari era Jose Maria Ribera.


BARCHETA A 14 DE eNERO DE 1965. (EXTRACTE DE L'ACTA)AMB.

Dada lectura al decreto nº17 de la Comisión provincial de Servicios Técnicos de fecha 10 de enero de 1964, referente al reglamento de Actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas y de acuerdo con la relación que acompaña de actividades que aunque sujetas a licencia municipal estarán exentas de calificación y consiguientemente de instruir expediente, el Ayuntamiento por unanimidad acuerda conceder Licencia municipal a los siguientes vecinos:

Joaquin Bertomeu Sanchis, venta de pescado, Avd Jose Antonio 35, Felipe Albiol Benavent, Antonio Ballester Sirerol y Dolores Segarra Calatayud, ultramarinos en Plaza Generalísimo 3, Nueva 29 y calle Mayor 4 respectivamente; José Giner Segarra, José Mahiques Canet y Bautista Samper Donet, comestibles en Calvo Sotelo 5, Plaza de España 1 y calle mayor 44, respectivamente; Antonio Guerola Cerdá y Alejandro Inza Urquiza, Café Bar en Avenida José Antonio y calle Mayor 17; Adolfo Ribera Company, Café Bar 4ª Categoria, Avenida José Antonio nº 22.

Felipe Albiol Fuster, venta licores en Plaza Generalísimo nº3; José Giner Sanchis, venta tejidos, Plaza de España 7; José Soler Tormo, Autoservicio Alimentación, San Roque 4 y Mayor 20; Dolores Micó Bertomeu, Carpintero, Calvo Sotelo, 17; Eladio Garcia Ballester, maderas, Avenida José Antonio, 13; Eduardo Soler Albiñana y Amparo Company Tudela, venta fertilizantes, calle Nueva 9 y Avenida José Antonio; Vicente Tormo Mahiques, albañil menos de 6 operarios, Avda. José Antonio 6; Ismael Ballester Ferrandis, Carmen Martí Canet, Eduardo Soler Albiñana y José Francés Montes, Herrero Cerrajero en calle Nueva nº12, (Avd. Jose Antonio 6), calle Nueva 6, calle Nueva 14 y calle Molino 3, respectivamente.

Salvador Cháfer Garcés, Reventa Electricidad, Avda. José Antonio 28; Aurelia Flores Martínez, Estanco, calle de la Cruz 5; Eduardo Guerola Flores, Concesión Autobuses, Plaza de España; José Nocedal Cervera, Taxi, calle de la Cruz 7; Rosalia Cucó Sirerol y Rosa Tena Flores, Peluquería, calle de San Roque nº1 y calle de Simat nº11; Adolfo Ribera Company, cine, cine al aire libre y baile en Avenida José Antonio nº22.

No siendo otros los asuntos a tratar el Sr Alcalde levanta la sesión que firman los señores asistentes de que yo el Secretario, certifico.

miércoles, 15 de febrero de 2012

CALENDARI ESCOLAR 1964-65


"Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy"; no siga cosa que el conseller d'Economia José Manuel Vela Bargues, o el què és pitjor, el ministre José Ignacio Wert, retalla que retallaràs i per on retallaràs i ens envien a la situació del curs 1964-65.

Del sou no tinc dates, però en eixe temps es deia que: “Pateixes més fam que un mestre d’escola”, ara el que si he trobat és el calendari escolar o “Almanaque escolar” del 1964-65.

El curs s’encetava el 15 de setembre amb sessió doble, és a dir les cinc hores totes pel matí en jornada que a hores d’ara diríem “jornada intensiva”. I el curs finalitzava el 15 de juliol, si, he dit bé, el 15 de juliol i des del 15 de juny fins a la cloenda, hi havia sessió única, o siga, tres hores pel matí.

Però, però, però... la qüestió encara no acaba ací: Els dissabtes eren dies lectius.

Més records personals d’aquells anys, jo vaig començar a “anar a l’escola” el dia que complia sis anys, o siga, el vint-i-dos de maig de 1966. Al dissabte tan sols hi havia classe pel matí, però el curs encara finalitzava el 15 de juliol. Més tard es va suprimir la primera quinzena de juliol.

Al mes de maig i per la vesprada, els alumnes eixíem per parelles i agafats de la mà, caminàvem cap a l’església a l’ofrena de flors a la verge Maria: “Venid i vamos todos, con flores a Maria, venid i vamos todos que Madre Nuestra és, que Madre Nuestra és”.

Tots aquests avanços que s’havien aconseguit amb moltes lluites i molts esforços, gràcies o per culpa d’uns politics i sindicalistes, babaus, incapaços i corruptes hem pegat un bot enrere. Jo des d’aci llance la idea de la formació d’un sindicat de professionals de l’ensenyament (professors i mestres) que defense els nostres drets. Si nosaltres no ens unim, ningú heu farà per nosaltres, si no és així, no serà un bot enrere, serà molt més que tot açò.

"Virgencita, virgencita, que me quede como estoy".




P.D. L'Inspector Jefe del 1964, José Mª Vela Payán i l'actual conseller José Manuel Vela Bargues, tenen vincles familiars ???