"Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy"; no siga cosa que el conseller d'Economia José Manuel Vela Bargues, o el què és pitjor, el ministre José Ignacio Wert, retalla que retallaràs i per on retallaràs i ens envien a la situació del curs 1964-65.
Del sou no tinc dates, però en eixe temps es deia que: “Pateixes més fam que un mestre d’escola”, ara el que si he trobat és el calendari escolar o “Almanaque escolar” del 1964-65.
El curs s’encetava el 15 de setembre amb sessió doble, és a dir les cinc hores totes pel matí en jornada que a hores d’ara diríem “jornada intensiva”. I el curs finalitzava el 15 de juliol, si, he dit bé, el 15 de juliol i des del 15 de juny fins a la cloenda, hi havia sessió única, o siga, tres hores pel matí.
Però, però, però... la qüestió encara no acaba ací: Els dissabtes eren dies lectius.
Més records personals d’aquells anys, jo vaig començar a “anar a l’escola” el dia que complia sis anys, o siga, el vint-i-dos de maig de 1966. Al dissabte tan sols hi havia classe pel matí, però el curs encara finalitzava el 15 de juliol. Més tard es va suprimir la primera quinzena de juliol.
Al mes de maig i per la vesprada, els alumnes eixíem per parelles i agafats de la mà, caminàvem cap a l’església a l’ofrena de flors a la verge Maria: “Venid i vamos todos, con flores a Maria, venid i vamos todos que Madre Nuestra és, que Madre Nuestra és”.
Tots aquests avanços que s’havien aconseguit amb moltes lluites i molts esforços, gràcies o per culpa d’uns politics i sindicalistes, babaus, incapaços i corruptes hem pegat un bot enrere. Jo des d’aci llance la idea de la formació d’un sindicat de professionals de l’ensenyament (professors i mestres) que defense els nostres drets. Si nosaltres no ens unim, ningú heu farà per nosaltres, si no és així, no serà un bot enrere, serà molt més que tot açò.
"Virgencita, virgencita, que me quede como estoy".
P.D. L'Inspector Jefe del 1964, José Mª Vela Payán i l'actual conseller José Manuel Vela Bargues, tenen vincles familiars ???
