miércoles, 14 de enero de 2015

CARTA,EN EL 10é ANIVERSARI


Barxeta 14 de gener del 2015.

Estimat i benvolgut pare:

En primer lloc dir-te que des de que ens deixares ara fa deu anys han hagut moltes novetats a la nostra família, segurament ja les coneixeràs, però per si de cas te les vaig a contar.

Sabràs que la mare ens va deixar un 16 de març del 2010, ja que supose que estareu una altra vegada juntets ací dalt; comentar que va ser d’imprevist i sense esperar. A l’igual que em va ocórrer amb tu, també jo m’encontrava sols a l’habitació amb ella en eixos moments i per tant els dos heu expirat amb el cap recolzat al meu braç i agafant-vos la mà, la mà freda d’una ànima que estava esgotant l’últim alé de vida.

Nosaltres, reformarem la casa de Santina i ens posarem a viure al carrer Nou. La meua sogra ens va deixar en agost del 2009. Continue de professor a L’Olleria. Ara em ve al cap els consells que em donaves: “Tu no et preocupes de res i estudia, la teua tasca és estudiar i fer-te un home de profit, si fa falta vendre un bancalet, el vendrem”. Estic molt orgullós de la teua bonhomia i del sacrifici que féreu tots en casa perquè jo estudiara.

El xic i la xica ja s’han fet fadrins i ja festegen els dos. Ivan va acabar la carrera de filologia catalana i ja s’ha estrenat com a professor; el van cridar d’un institut de Gandia i ha estat dos mesos substituint a una professora. Serà un magnífic professor de valencià. Estaries orgullós d’ell. És una persona educada, responsable, molt amic dels seus amics, molt enamorat de la seua novia i molt familiar. Com li agradava molt dir a ma mare en estos casos: “És un xic de prendes”.

I si et parle d’Andrea, no t’ho hagueres imaginat! Està apunt de finalitzar la carrera de filologia anglesa. Fa dos anys va estar tot un curs acadèmic en Leeds amb una beca Erasmus. Fa classes de repàs d’anglés a casa i la gent està molt contenta amb ella, de la forma d’ensenyar, d’explicar i de resoldre els dubtes. També serà una excel·lent professora d’anglés.

Te’n recordes quan de xiqueta ja jugava a ser mestra? Sempre ha tingut clar que volia ser professora d’anglés. Quantes partides de cartes s’heu deixat perdre la mare i tu, jugant amb la xica i quantes coses li compràveu de la seua tenda que ella parava en la tauleta de fusta amb el caixonet, jugant a les tendes. Després del berenar anàveu a passejar els tres pel carrer Fermin Sanchis perquè no hi ha havia trànsit. Què bé s’ho passava Andrea amb els seus iaios !!!

Estic arribant al final de la carta i disposat a acomiadar-me. Aquesta carta era per a recordar que hui fa deu anys que ens deixares, però sàpigues que sempre estaràs en el cor de tots nosaltres. Li dona un recadet a la mare de part de nosaltres quatre.
El seu fill.




1 comentario:

Xelo IProu dijo...

els nostres absents, sempre tan presents, se'n van anar però no volem que se'n vagen del tot, mentre existisca la memòria l'estima surarà

http://xeloiprou.blogspot.com.es/2012/07/al-meu-pare.html