El dimarts 28
de març va ser inaugurat a Xàtiva un espai memorial per a recordar a les
víctimes de la guerra civil i del franquisme. La noticia apareixia a la secció
comarcal del periòdic Levante-EMV
a la televisió Comarcal TV i altres
mitjans digitals comarcals, Portal de Xàtiva i Diari Digital.
Segons la
noticia abans esmentada als diferents mitjans, es tractava d'una escultura de
nom "En defensa de la vida" i estava realitzada per
l'artista Inmaculada Abarca, amb la qual, es pretenia "recordar les
vides de les 81 persones injustament assassinades durant la dictadura per
part del bàndol franquista" i on es troben "veïns de Xàtiva però
també d'altres localitats". El divendres 31 de març vaig anar pel matí a
Xàtiva a l'Avinguda de les Corts Valencianes per tal de visitar el monument.
Després de recórrer
tot el conjunt i llegir les plaquetes amb el nom, poble i data de defunció de
les persones recordades en aquest espai, he comprovat que han fet servir la
genial i imprescindible obra d'investigació històrica de Vicent Gabarda
Cebellan, "El cost humà de la repressió al Pais Valencià (1936-1939)".
Han seleccionat els noms de les persones amb lloc de defunció a Xàtiva, bé a
la "tàpia del cementeri", o en la "presó comarcal".
Una vegada
exposada aquesta introducció he de fer unes quantes observacions al conjunt del
memorial en qüestió:
- D. José Medina Maravall, alcalde de Xàtiva de
1931 a 1936, elegit de forma democràtica i militant del PURA, la data de
defunció que figura a la plaqueta del 23-02-1936 és incorrecta, va ser exactament
un any més tard, segons consta en la certificació de l'extracte de l'acta de
defunció (CG de Xàtiva pàg.52) va ser assassinat al terme municipal d'Albalat
dels Sorells. Per tant i segons la informació de la noticia, pot haver una
certa confusió, doncs no va ser una de les
persones "injustament
assassinades durant la dictadura per part del bàndol franquista". Van ser acusats
de la seua mort, un grup de milicians de a CNT-FAI.
- Si figura
aquesta persona, morta abans de l'u d'abril del 1939, jo em pregunte, per quina
raó no estan representades també les quaranta-dues víctimes xativines i xativins
que també figuren en l'esmentada obra de Vicent Gabarda a les pàgines 322, 323
i 324?
- Segons fa
constar la placa, les víctimes d'aquest memorial "pagaren amb la seua vida
la lluita per la Democràcia". Cal aclarir que la majoria de víctimes
pertanyen a la CNT, a l'UGT i al PSOE, i aquests aleshores no defensaven la
democràcia, la seua lluita front al feixisme era pels ideals de la Revolució
Social. Revolució i Democràcia són termes antagònics i excloents.
- i el punt més
polèmic de totes aquestes observacions i és que malauradament, entre les víctimes, apareix al
menys una persona no mereixedora de figurar en aquest memorial. És una persona amb
les mans tacades amb sang, molta sang. Un element que com descriu Vicent
Gabarda sota l'epigraf "El terror rojo" a la pàgina 51; eren
"escopeters que van obrar per iniciativa pròpia imposant les seues
iniciatives als comités". Tanmateix aquest fet individual i excepcional no ha de minvar en
absolut la memòria i el record de la resta.
Aquesta
persona, José Soler Ordiñana de Lloc Nou d'En Fenollet, amb les seues accions,
es va dur per endavant la vida de molts innocents i va condemnar
irremediablement a l'afusellament dels membres dels comités on havia passejat a
alguna víctima, anomene un exemple documentat, els quatre membres del comité
del Pla de Corrals, van ser injustament afusellats sumaríssimament el 10
d'agost de 1939 a les tàpies del cementiri d'Alzira, en represàlia per la mort
de José Soler Andrés el 6 de novembre de 1936. (Els quatre del Pla de Corrals pàgines
127-158, dins l'obra Memorial de Xàtiva 1939, la societat civil davant la memòria
històrica, Ulleye 2016).
El comité
revolucionari de Barxeta, del qual formava part el meu avi Enrique Soler Tormo
(1897-1967), sempre es van negar a entregar a l'anomenat escopeter a qualsevol
persona del poble o alguna de les moltes més, sobretot de Simat i de El Genovés que hi
havia amagades per les cases del poble, amb el consentiment del comité. Una
víctima tan sols que haguera delatat i haurien consentit en entregar, a la fi
de la guerra afusellen a tot el comité de Barxeta o bé per acció o bé per
omissió.
Si les
nombroses patrulles d'escopeters que recorrien per tot arreu del País Valencià
s'hagueren dedicat a matar feixistes en el front de guerra i no covardament a
la rereguarda i molt lluny del front, tal vegada el transcurs de la guerra
hauria sigut diferent.
Finalment
aporte una reflexió: En èpoques pretèrites i de foscor, ens recordaren en les
façanes de les esglésies els noms dels caiguts d'un bàndol de la guerra civil, en democràcia
van llevar tots els noms i ja no hi havia cap recordatori i ara caiguem en el
mateix sectarisme del franquisme i recordem en parcs i jardins tan sols a les
víctimes de l'altre bàndol de la guerra civil.
No caldria
alçar un monument recordatori per a totes les víctimes de Xàtiva amb un epígraf
tan simple com per exemple les paraules d'Azaña: Pau, pietat i perdó ???
