ESTRENA AL CONSELL NACIONAL DEL BLOC

Cap de setmana intens. Dissabte pel matí, Consell Nacional del Bloc celebrat a València al Centre Cultural i Esportiu “La Petxina”. Ja havia estat abans acompanyant el meu amic Alfred Pastor de Xàtiva. Però ahir dissabte va ser el dia del meu debut com a “conseller”. Vaig agafar la meua credencial - allí hi era Gerard Donat: “Home, Enric la meua enhorabona, pren la credencial”.

Vaig saludar abans d’entrar, a Tomàs Ferrandis (Alcalde de Xeresa), des de l’Assemblea de Regidors de la Vila-Joiosa, que tenim una bona relació. “Enric què votares als pressupostos del teu poble? Recorda’t que et vaig dir que un partit amb expectatives de governar no ha de votar-los negativament mai en la vida, com a màxim, abstenir-se. Tomàs està controlat - li vaig contestar – ens vam abstenir i els aprovaren Esquerra Unida i el PP. Refotre! Esquerra Unida junt el PP – contesta bocabadat Tomàs.

En toquen per l’esquena, és Julià, l’alcalde de L’Olleria: - Què passa Enric? finalment el teu alcalde no t’ha aprovat l’ajuda als llibres dels xiquets de Barxeta?. Mira Julià, doncs no, i crec què ha sigut una llàstima, perquè haguérem ajudat en el proper setembre a moltes famílies de Barxeta – li vaig contestar.

Al costat del seu marit, Àgueda: - Enric ja has pensat quina serà la millor opció per escollir coalició per a les europees? Heu tinc quasi clar, sincerament, tan sols em falta escoltar la teua intervenció, perquè de segur que la faràs, i ho acabaré de tenir clar al finalitzar. Sona el mòbil, és Joanjo de L’Alcudia, ja me’n he d’entrar que va a començar el ple. He de dir que vaig votar a favor de la proposta de l’EN. Tocar a la porta d’ERC i demanar-los que ens deixen entrar al Bloc, seria quan al menys irònic. De dos males coalicions, cal escollir la menys mala.

Per la vesprada al meu tros de camp de ciruelers (Red beauty), no m’agrada dir-los pruneres. Tenia que “aclarir” els dotze arbres que hi ha de la varietat “Black Diamond”, aquestos s'anomenen habitualment “mascles” doncs la seua funció és pol·linitzar els altres. En cada arbre, en deixe deu o dotze ciruelos i a festes de Barxeta, a finals de juliol tindran un calibre del 9 o del 10. Són molt bons quan estan madurs, però el problema està en què no tenen preu.

I finalment, hui diumenge, amb el meu company Artur i el meu cosí Luis cap a Dénia a participar en la VI Mitja Marató. Córrer per la costa de Dénia, és un luxe. El remor de les ones al trencar contra les pedres, l’oloreta a peixet torradet, el passeig ple de gom a gom de vianants, a més hui ha fet un dia meravellós. Allí he saludat als companys de “Los Ajos” Colomer, Paquito i Rafa Masip. Gràcies a l’autopista, (per què alguna gent voldrà que encara anem en carro i en matxo?) cadascun del viatge d’anada i de tornada no ha anat més enllà de l’hora, i tot açò sense passar de 130 km/h. He acabat molt bé la carrera, “he fet” 1 hora, 54 minuts i 49 segons.

El 18 d’abril anirem a la Mitja Marató de Canals!

II MITJA MARATÓ DE LA VALLDIGNA

Diumenge passat 29 de març van córrer la segona edició de la Mitja Marató de la Valldigna, la qual eixia i finalitzava a Simat i passava per Tavernes i Benifairó. El temps finalment, ens va deixar participar, i la veritat siga dita, va fer un dia ideal.

Travessant Benifairó vaig fer una paradeta per a saludar el meu amic i alcalde, Jesús Ferrando. “Vinga Enric, ànim que ja falta menys” – va soltar Jesús. També a l’arribada vaig veure al meu amic i alcalde de Simat, Eladi Mainar. A hores d’ara, encara m’aborrone al recordar el dia de la moció de censura quan va ser votat alcalde, a l’eixida de l’Ajuntament, l’esperava la gentola i la guàrdia civil va tindre que treballar a fons per evitar que l’agrediren.

1 hora, 58 minuts i 30 segons d’esforç per tal de finalitzar la prova, a l’entrar-hi a meta heu tenia ja pensat, vaig alçar el dit índex cap al cel i un pensament: “Pare, aquesta cursa li la dedique a vosté”. El dia 29 de març és l’aniversari de mon pare, tal dia com hui, haguera complit vuitanta-cinc anys.

Si el temps ho permet, el proper diumenge cap a la Mitja Marató de Dénia. Abans, el dissabte, aniré al Consell Nacional del Bloc a València. Vaig a debutar com a membre del CN, en eixir escollit al darrer Congrés Comarcal del Bloc celebrat a El Genovés el dissabte 28 de març.

EL “RÈGIM” DE FRANCO

PEGADA DE CARTELLS DEL PSOE A ONTINYENT

M’ha dit Vicent que a l’hora de l’esplai, anem a parlar amb ell que vol demanar-nos un favor – va vindre a dir-nos el nostre company Eliseo quan estàvem a classe de Dibuix de D. Francisco Marin alias “Paco biela”.

Què voldrà Vicent ara? Sempre està muntant festes per ahí, a veure on voldrà que anem a esmorzar aquesta vegada. Qui parlava així era Enric Such de L’Olleria, que estava finalitzant la làmina nº15 del llibre de Mecànica de Automòbils d’Arias Paz. Des de l’altra zona de l’aula de dibuix Paco Sanchís, d’Antella li contesta a Enric. “Deu cagat! Què voldrà el maero éste!

Davant de la taula del professor estan discutint D. Paco, i Enrique de Barxeta. “Játiva se escribe con jota y no con equis, coño!”. Però D. Paco, si ja està aprovat escriure “Xàtiva” – li respon Enrique. “Te he dicho que con jota”, i Enrique que amb “x” ja marejat D. Paco agafa la làmina i la trenca en quatre trossos i la tira al fem.

Serà malparit! Vaig a dir-li-ho a Vicent Belda i a Rafa Buforn el que m’ha fet el fatxa éste! Pel corredor venia Vicent Belda a parlar amb nosaltres: Eh comuniste! Vine que parle amb tu - va amollar Vicent. Per a Vicent Belda el nostre professor de Física i Química, cadascun, segons el seu poble, tenia un mot. A Barxeta “comunistes”, al Genovés “beatos”, a Beniganim “ganxuts”, a Antella “maeros”...

Vicent mirà si D. Paco serà cabró que m’ha trencat una làmina de dibuix, total per retolar “Xàtiva” en el caseller- li va comunicar Enrique. No faces cas als fatxes estos que no volen abaixar de la figuera - va ser la resposta de Vicent.

Mira, el cas que ja han arribat els cartells electorals a Ontinyent i no hem pogut trobar a ningú disposat a ajudar a apegar-los, Rafa Vañó m’ha dit que me’n encarregue jo de buscar a més gent i aquesta nit sense falta anem a apegar-los per tot Ontinyent. He comptat amb vosaltres – va ser la proposta de Vicent. Però Vicent, no voldràs que apeguem cartells dels botiflers del PSOE – li va respondre Enrique.

Va, no sigueu cabrons i a la vesprada quedem ací mateix a les cinc i se’n anem a Ontinyent. Anem a la seu d’UGT, ajudem a ensobrar, sopem tots a ma casa i anem a apegar els cartells- va ordenar Vicent Belda a Enrique – avisa als demes i en tres cotxes anem.

A les cinc de la vesprada d’un dia tal com hui, fa trenta anys; Vicent Belda, aleshores situat en tercer lloc de la llista del PSOE d’Ontinyent en les primeres eleccions municipals de la democràcia del 3 d’abril del 1979 en el seu Simca 1200 de color verd V-4179-U, José Antonio Gómez Piqueras d’Enguera amb el seu flamant Simca 1200 TI de color blau elèctric V-5438-AB y Enrique Soler Canet de Barxeta amb el seu Seat 127 verd V-0810-AG, amb totes les places ocupades, enfilarem cap a Ontinyent, la missió: empaperar tot Ontinyent amb els cartells electorals del PSOE.

A mi em va tocar anar eixa nit pels carrers d'Ontinyent en el Seat 1430 del llavors candidat del PSOE Rafael Tortosa Vañó que després resultaria guanyador de les eleccions i primer alcalde en democràcia d’Ontinyent. Com anècdota curiosa cal recordar que eixa nit, pràcticament al finalitzar, van veure pels carrers d’Ontinyent al nostre professor d’Educació Física D. Luís Martí Cuerpo alias “Tip” controlant la nit d’Ontinyent, junt a un altre acompanyant tal vegada tan falangista com ell. Per cert, què tindran els falangistes de Xàtiva, que és conserven tan bé? Cite de memòria al “Tip”; a Pedro Honrubia alias “El pera”, actualment funcionari del Servef de Xàtiva i a Manuel Sanchis Pardo.

Els alumnes: Actualment, Eliseo és cap de manteniment de Transpack de Xàtiva, Piqueras regenta una floristeria en Alcudia de Crespins, Enrique Such és professor a l’IES Jaume I d’Ontinyent, Francisco Sanchis Villegas és soci d’una empresa constructora, cada any canvia de Mercedes i té més diners que pesa (que ja és dir) i Enrique Soler, doncs sóc jo.

Els professors: Rafael Buforn aleshores professor de “Lengua Espanyola” i recentment jubilat, Paco Otón Marin, que el tinga Deu en la seua Glòria, llavors professor de Dibuix, Luis Martí Cuerpo al 1979 ja l’havien acomiadat, a l’igual que els altres dos falangistes xativins Pedro Honrubia, professor de FEN (Formació del Espíritu Nacional), la versió falangista de la EpC de “Bambi”. Si, pense que cada règim ha d’adoctrinar als seus serfs, i intentar aborregar-los.

Finalment, Vicent Belda, un fenomen per a tot. A Ontinyent, va fundar el PSOE i se’n va anar, va fundar el Bloc i se’n va anar, ha fundat el PIPO i crec que també se’l vol deixar. Vicent, Quo vadis? Este matí hem esmorzat junts al “Plata” de L’Olleria, havíem quedat feia unes dies i hem parlat de tot açò, m’ha fet una observació: “A tu, et volia suspendre, però sempre et posava un nou o un deu, els exàmens els feies perfectes, ordenats, clars, amb esquemes, ben estructurats i sense cap falta d’ortografia! Si quan sigues alcalde fas igual, Barxeta de segur que ho notarà”.

Vicent que no el capia ningun dubte que al 2011 ho seré i vull que assistisques a la meua pressa de possessió perquè em veges com alce la vara.

Al curs escolar 1978-79, érem a l"Éscuela de Formación Profesional de Játiva", actualment IES La Costera de Xàtiva, estudiant 2n curs d'FP de segon grau. També estaven al mateix curs amb nosaltres. Pepito, Javi i Ube, Manolo, Salvador i Juanjo "El frare pop".

10 DE MARÇ DE 1923. HOMENATGE AL "NOI DEL SUCRE"

Salvador Seguí Rubinat (El noi del Sucre) va nàixer el 23 de setembre de 1887 a Tornabous (Lleida), fill de Salvador Seguí i de Dolors Rubinat. De professió pintor, va ser assassinat pels sicaris de la patronal (Sindicat Lliure) el 10 de març de 1923.

Salvador Seguí va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme de Catalunya de principis del segle XX. Va buscar donar un nou impuls a la lluita proletària sense oblidar les essències del seu ideari anarquista. Es va formar com a pintor, professió que sempre va exercir i amb la que es va guanyar el suport. Ja des de molt jove va mostrar inquietud per la política i per les idees llibertàries.

Seguidor de l'Escola Moderna de Francisco Ferrer Guàrdia i de diversos autors com a Sorell, Kropotkin, Reclus o Cornelissen, en la seua formació autodidacta també es va relacionar amb personatges culturals i polítics de l'època, i amb membres i participants de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, com Francesc Layret.

President de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona, on va fundar i va organitzar la seua biblioteca en 1915, lloc en el qual es van assumir funcions de centre superior d'estudis sindicalistes i anarquistes. Impulsor de la creació de Solidaritat Obrera, formant part del consell directiu (com a vocal) durant un temps.

En 1916 inicia les negociacions per a una pacte d'unitat d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer espanyol que va comportar inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu de subsistències i que va continuar amb una vaga general indefinida, en 1917, en petició al Govern espanyol d'un sistema que garantira a la població l'exercici d'activitats emancipadores i mínimes condicions de qualitat de vida.

Triat secretari general de la CNT de Catalunya en el Congrés Regional celebrat en Sants, en 1918, en congressos posteriors, junt amb Ángel Pestanya i Juan Peiró es va oposar a accions més exaltades dutes a terme per altres membres de la CNT. Cal mencionar el celebrat en el Teatre de la Comèdia (Madrid) o el Ple de regionals de Saragossa en els que van presentar la proposició de retirada de la CNT de la Tercera Internacional.

Va ser detingut diverses vegades a causa de la seua activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres però va ser alliberat el mateix dia en què se es va convocar i va poder posar en evidència els seus grans dots d’orador en l'assemblea organitzada pel comité de vaga, en la plaça de bous de les "Arenes" (Barcelona) per a informar sobre els acords arribats amb el govern.

El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor d'una societat existent, va ser assassinat d’un tir en el cantó del carrer Cadena amb Sant Rafael, en el barri del Raval de Barcelona, per pistolers del Sindicat Lliure de la patronal catalana, protegida pel Governador Civil de Barcelona, el general Martínez Anido, agrupada entorn de la Lliga Regionalista. En el mateix episodi van deixar malferit al també anarcosindicalista Francisco Comas, conegut com "Peronas", que moriria pocs dies després.

Aquell dia Seguí i el seu amic "Peronas" havien quedat amb Lluis Companys perquè aquest li abonara l'import del treball de Seguí que li havia pintat la vivenda, la trobada amb Companys va ser en el Bar Trocadero de la Plaça Universitat i després es dirigien al carrer de l'Om per a una reunió de militants anarcosindicalistes.

Salvador Seguí volia promoure la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats com a armes revolucionàries: la preparació intel•lectual, cultural i tècnica dels treballadors.

Fundació Salvador Seguí

Enciclopedia catalana

Solidaritat Obrera

Discurs de Salvador Seguí

Conferència de Salvador Seguí

MEMÒRIA HISTÒRICA: BARXETA DIUMENGE 19 DE JULIOL DE 1936

En aquest post es vol relatar el que va ocòrrer a Barxeta el diumenge 19 de juliol de 1936. A la península s'havien assabentat del cop d'estat dels militars facciosos a la vesprada del dissabte de 18 de juliol. Ací al meu poble el diumenge es va celebrar un ple extraordinari a l'Ajuntament, el qual reproduïm (Acta de l'AMB, Arxiu Municpal de Barxeta) i després van formar el comité revolucionari de Barxeta (Fotocòpia de l'AHN, Archivo Histórico Nacional).

ACTA DEL 19-07-1936

SESIÓN EXTRAORDINARIA

A las quince horas del día 19 de julio de 1936 se reúnen urgentemente y espontáneamente en esta Casa Consistorial los señores del Ayuntamiento abajo firmados con objeto de adoptar las medidas necesarias para garantizar el orden seriamente amenazado por el movimiento militar-fascista que se ha iniciado en el día de ayer en todo el país. De acuerdo con las órdenes dadas por radio y emisarios especiales por el Gobierno legítimo de la República y recogiendo el sentir del pueblo se procede de momento a adoptar los siguientes acuerdos:

1) Proceder a la recogida de armas de fuego y explosivos que puedan tener las personas de esta localidad que se consideran o puedan manifestarse desafectos al régimen legítimo de que hoy nos rige.

2) Constituir de acuerdo con la voluntad popular un Comité de Defensa de la República o Antifascista, que asuma la organización de los servicios de orden público, abastecimiento, controles, quema, etc. Y cuantos sugiera o precisen la marcha de los acontecimientos que se inician con la sublevación.

3) Ofrecerse al Gobierno legalmente constituido de la República, la adhesión más inquebrantable y sincera de este Ayuntamiento, para dominar la subversión.

Con lo cual diese por terminado el acto que se expresa en la presente que firma la Corporación municipal de que certifico:

(Signen l'acta els regidors següents:)

Domingo Sirerol Pastor.
Hilario Pascual Ordúñez.
Fermín Sanchís Ordiñana.
Telésforo Micó Mahiques.
Vicente Tortosa Berenguer.
Francisco Tormo Miñana.
Vicente Fons Segarra.

Eixe mateix diumenge es constitueix el Comité Revolucionari de Barxeta en el qual quedaren representats els partits del Front Popular i organitzacions sindicals, segons la influència de cada força política al poble. El Comité de Barxeta va ser format per set membres els quals representaven als sindicats majoritaris UGT i CNT i al Partido Comunista. La força més important, amb major presència i nombre d’afiliats era el sindicat socialista l’UGT, a molta distància, la segona força era el sindicat anarco-sindicalista CNT i finalment el PC quasi insignificant aleshores, començaria a rebre una allau d’afiliacions i creixeria molt ràpidament al començament de la guerra.

El membres segons llista de l’AHN (Archivo Histórico Nacional) eren:

Vicente Ventura Company (UGT)
Rosendo Ferrando Ventura (PC)
Enrique Fons Segarra (UGT)
José Segarra Ordiñana (CNT)
Vicente Segarra Donet (CNT)
Enrique Soler Tormo (CNT)
José Durà Bertomeu (UGT)

ANOTACIONS:

- Enrique Soler Tormo, era el meu avi. (De la qual cosa m’envanisc).
- L’alcalde de Barxeta era aleshores,1942; Felipe Inza y Sierra.
- José Durà Bertomeu és un dels vint-i-cinc barxetans que van caure al front.

MEMÒRIA HISTÒRICA: MORTS DURANT LA GUERRA CIVIL A BARXETA

A Barxeta, al Parc del metge José Miguel Català hi ha una pedra de marbre que recorda als barxetans que van caure a la guerra civil del 36. Són vint-i-cinc persones les que figuren i es va inaugurar en abril del 2004 commemorant els vint-i-cinc anys dels Ajuntaments democràtics (1979-2004). La pedra de marbre la va donar el malaguanyat Vicent Tortosa de la seua empresa Rosa-València.

Però qui va facilitar el nom dels vint-i-cinc caiguts? La resposta és clara, la persona qui va facilitar la llista va ser Rafael Albi Flores; una persona amb molta HISTÒRIA (amb majúscules) viscuda. M’han fet arribar una fotocòpia de la carta mecanografiada amb la llista que Rafael Albi va elaborar. Val a dir que hi ha una sèrie d’errors, però és també ben cert que sense el seu esforç hauria sigut impossible recordar tots els noms.

La llista que figura en la pedra de marbre és la correcta, són vint-i-cinc i estan ordenats alfabèticament en dues columnes de dotze i un al final al centrat, en perfecta harmonia. No obstant això, vull mostrar la llista original del tio Rafael en la qual es pot observar els següents errors (per suposat que involuntaris).

-S’oblida de dues persones: Antonio Benavent Benavent i Octavio Vilar Mahiques.
-Nomena a Vicente Soler Calabuig, en compte de José.
-Nomena a Federico Sampedro, en compte de Federico Canet Sanpedro.
-Errors de canvi de nom com Alcadio per Arcadio o Eleuterio per Emeterio o Momparlet per Momparler.

Tots els anys, el dia 1 de maig l’Ajuntament homenatja als caiguts amb un senzill i emotiu acte, en el qual assisteix l’alcalde i tots els regidors i es col·loca un ram de flors al peu de la pedra dels “lluitadors per la llibertat i la democràcia”. Amb companya de la meua mare, assisteix a l’acte com a regidor i com a barxetà per tal d’honorar a tots els caiguts i per què no dir-ho, especialment al meu tio Vicente Canet Català “El Pastoret”

Finalment cal dir el que tothom sap, que al front van caure realment vint-i-tres i altres dos, van ser afusellats després d’un juí sumaríssim, per uns motius que ara no venen al cas.

Llista original elaborada per Rafael Albi