MEMÒRIA HISTÒRICA: PRIMER PLE FRANQUISTA A BARXETA

El diumenge 12 d’abril de 1931 es van celebrar les primeres eleccions municipals a Barxeta i a Espanya, les quals van originar la proclamació de la II República dos dies més tard, el dimarts 14 d’abril. Era la primera vegada en la Història, que Espanya accedia a un nivell de democràcia, mai abans aconseguida. Però la República va ser efímera i oficialment, l’1 d’abril de 1939, va deixar pas al nou estat corporatiu sota la dictadura del general Franco. El goig per la República tan sols va durar huit anys.

Un mateix 12 d’abril, però de 1939, és a dir, ha fet setanta anys; a Barxeta es celebrava en la "Sala Capitular", el ple de constitució del nou ajuntament franquista. Va ser nomenat alcalde José Vilar Botella.

La transcripció de l’acta és la següent:

ACTA DEL 12-04-1939

En Barcheta a doce de abril de mil novecientos treinta y nueve, Año de la Victoria, siendo hoy a las veinte horas, reuniéndose en el Salón de Sesiones de esta Casa Consistorial, los señores que al margen se expresan, los cuales constituyen la totalidad del Ayuntamiento de esta población, bajo la presidencia del señor Alcalde don José Vilar Botella, el cual a la hora expresada declaró abierta la sesión siendo leída y aprobada el acta de la anterior.

Acto seguido y con antecedentes necesarios y conocimiento suficiente de los asuntos que a continuación se expresan, se adoptaron por unanimidad los siguientes acuerdos:

1º. Constituir las siguientes Comisiones y Delegaciones que integran este Ayuntamiento, con las siguientes personas.

POLICIA URBANA Y OBRAS: Felipe Inza y Sierra.
CULTURA Y SANIDAD: Joaquin Bixquert Juán.
VIGILANCIA Y GUARDERIA: Joaquin Roca Cabanes.
FESTIVIDADES Y CULTOS: Joaquin Gaspar Huet Tortosa.
ABASTOS, REPESO Y AUXILIO SOCIAL: Juan Garcia Tudela.
CEMENTERIOS Y QUINTAS: Félix Sanchis Boscá.
HACIENDA Y PRESUPUESTOS: José Vilar Botella y Joaquin Roca Cabanes.

2º. A continuación se acuerda celebrar sesión semanal los viernes a las veinte horas en primera convocatoria y a las veintidós en segunda.

3º. Seguidamente se acuerda proceder a reponer en los cargos que tenían en 1er de marzo y 18 de julio de 1936 el Guarda municipal jurado, Francisco Albiol Fuster y el médico titular don José Segura Gisbert.

4º. Igualmente, se acuerda designar al Concejal don Joaquin Roca Cabanes para Juez Instructor para la depuración de los empleados y funcionarios de este municipio, en cumplimiento de lo dispuesto en la Orden de Gobernación de fecha 12 de marzo de 1939 (Boletín del Estado de igual mes) ateniéndose en cuanto a los empleados temporeros e interinos a lo prevenido en el artículo14 de la mencionada Orden.

5º. Asimismo, se acuerda sancionar con la multa de cinco pesetas a los vecinos que no pusieron colgaderas en sus respectivas viviendas los días que se ordenó por la Autoridad local para festejar el triunfo del Glorioso Movimiento Nacional, formándose a tal efecto la oportuna relación.

6º. También se acuerda designar Vigilante nocturno o Sereno al vecino José Canet Alberola que reúne las condiciones para ello, abriéndose a este fin el oportuno expediente para en definitivo nombramiento en propiedad con el sueldo de trescientas sesenta y cinco pesetas anuales pagaderas mensualmente.

Igualmente se acuerda proponer al Sr. Administrador de de Correos de Manuel, al vecino Julián Alcoriza Expósito, para el cargo de cartero peatón de este pueblo a Manuel, verificando con esta propuesta la destitución de la actual cartera, Victoria Tormo Flores, por no merecer la confianza de este Ayuntamiento y Falange Local, por su reconocida desafección al Glorioso Movimiento Nacional y su Caudillo.

Y sin mas asuntos de que tratar a las veintitrés horas se levanta la sesión, cuya acta firman los señores asistentes, de que yo el secretario, certifico.

DIVENDRES SANT: MA MARE TÉ UNA OBLIGACIÓ

El Divendres Sant sé que és un dia especial per a ma mare. En tal dia com hui, les persones que es volen ensenyar la “Presa d’ull” i/o “Passar la llista” van a que ma mare els ensenye l’oració corresponent.

Anem per parts i no correguem. La “Presa d’ull” consisteix en una cerimònia per la qual, és lleva el “mal d’ull”. Però sé per experiència que les persones que venen a que ma mare els faça “La presa d’ull”, és perquè els xiquets ploren per la nit o estan “desficiosos” pel dia. Per al cerimonial fa falta un cresol amb oli i un got quasi ple d’aigua.

Per iniciar la litúrgia en primer lloc, cal mullar el dit índex en l’oli del cresol i és diu una oració damunt del got amb l’aigua, el dit índex remullat amb oli va fent creus en el cantell del got i al finalitzar l’oració, esguites l’oli del dit dins del got. Si la gota no es desfà , la criatura no és “Presa d’ull” en canvi, si la gota d’oli s’escampa damunt l’aigua del got, si és ”Presa”; el got amb l’aigua és tira al sòl fent una creu i recitant una altra oració. Aquesta operació es repeteix tres vegades. Si l’operació “ha provat”, a la que fa tres, la gota d’oli en el got no s’escampa i teòricament, el xiquet o la xiqueta ja és bé.

A la foto es pot observar el cresol que utilitza ma mare. “Amb eixe cresol, mon pare aparellava el burro totes les dies, doncs no hi teníem llum a les cases, i els homes se’n anaven molt abans de clarejar”- recorda ma mare.

L’altra litúrgia és “La medida” o com també es diu “Passar la llista”. En aquest cas el malalt és troba indispost, té una “parà” i quasi sempre és deguda a una mala digestió o que “algo li ha sentat mal”. “Ai Sunsioneta, passa’m la llista que me s’ha parat un mosset”. I després de la primera passada ma mare li respon: “Ai xica, si tens una parà hasta el cap!!!”

En aquesta litúrgia cal agafar un mocador gran i mesurar tres colzades de la persona que va a iniciar l’operació. La persona malalta agafa una punta i se la fica al voltant del melic i és recita una oració. Si la persona no té “parà”, a la tercera colzada, la mà s’ha quedat més curta que el mocador: Misteri!!! O si la persona hi en té “parà”, a la tercera polzada la mà s’ha fet més llarga que el mocador i arriba fins el cap (també misteri!!!). L’operació és repeteix als dos costats i en la part de darrere i sempre a l’altura de la cintura.

Finalment, es recita una oració fregant els dits al voltant del melic i quasi sempre la persona que ho fa o badalla o eructa.

“Mare ha vingut hui també algú a ensenyar-se-ho” – li he preguntat a ma mare. “Si fill meu, n’han vingut dos (m’ha dit el noms), una volia saber la “Presa d’ull” i l’altra “Passar la llista”. I s’ha guardat els dos paperets on té escrites les oracions corresponents, de segur que el proper any els tornarà a traure.

ESTRENA AL CONSELL NACIONAL DEL BLOC

Cap de setmana intens. Dissabte pel matí, Consell Nacional del Bloc celebrat a València al Centre Cultural i Esportiu “La Petxina”. Ja havia estat abans acompanyant el meu amic Alfred Pastor de Xàtiva. Però ahir dissabte va ser el dia del meu debut com a “conseller”. Vaig agafar la meua credencial - allí hi era Gerard Donat: “Home, Enric la meua enhorabona, pren la credencial”.

Vaig saludar abans d’entrar, a Tomàs Ferrandis (Alcalde de Xeresa), des de l’Assemblea de Regidors de la Vila-Joiosa, que tenim una bona relació. “Enric què votares als pressupostos del teu poble? Recorda’t que et vaig dir que un partit amb expectatives de governar no ha de votar-los negativament mai en la vida, com a màxim, abstenir-se. Tomàs està controlat - li vaig contestar – ens vam abstenir i els aprovaren Esquerra Unida i el PP. Refotre! Esquerra Unida junt el PP – contesta bocabadat Tomàs.

En toquen per l’esquena, és Julià, l’alcalde de L’Olleria: - Què passa Enric? finalment el teu alcalde no t’ha aprovat l’ajuda als llibres dels xiquets de Barxeta?. Mira Julià, doncs no, i crec què ha sigut una llàstima, perquè haguérem ajudat en el proper setembre a moltes famílies de Barxeta – li vaig contestar.

Al costat del seu marit, Àgueda: - Enric ja has pensat quina serà la millor opció per escollir coalició per a les europees? Heu tinc quasi clar, sincerament, tan sols em falta escoltar la teua intervenció, perquè de segur que la faràs, i ho acabaré de tenir clar al finalitzar. Sona el mòbil, és Joanjo de L’Alcudia, ja me’n he d’entrar que va a començar el ple. He de dir que vaig votar a favor de la proposta de l’EN. Tocar a la porta d’ERC i demanar-los que ens deixen entrar al Bloc, seria quan al menys irònic. De dos males coalicions, cal escollir la menys mala.

Per la vesprada al meu tros de camp de ciruelers (Red beauty), no m’agrada dir-los pruneres. Tenia que “aclarir” els dotze arbres que hi ha de la varietat “Black Diamond”, aquestos s'anomenen habitualment “mascles” doncs la seua funció és pol·linitzar els altres. En cada arbre, en deixe deu o dotze ciruelos i a festes de Barxeta, a finals de juliol tindran un calibre del 9 o del 10. Són molt bons quan estan madurs, però el problema està en què no tenen preu.

I finalment, hui diumenge, amb el meu company Artur i el meu cosí Luis cap a Dénia a participar en la VI Mitja Marató. Córrer per la costa de Dénia, és un luxe. El remor de les ones al trencar contra les pedres, l’oloreta a peixet torradet, el passeig ple de gom a gom de vianants, a més hui ha fet un dia meravellós. Allí he saludat als companys de “Los Ajos” Colomer, Paquito i Rafa Masip. Gràcies a l’autopista, (per què alguna gent voldrà que encara anem en carro i en matxo?) cadascun del viatge d’anada i de tornada no ha anat més enllà de l’hora, i tot açò sense passar de 130 km/h. He acabat molt bé la carrera, “he fet” 1 hora, 54 minuts i 49 segons.

El 18 d’abril anirem a la Mitja Marató de Canals!

II MITJA MARATÓ DE LA VALLDIGNA

Diumenge passat 29 de març van córrer la segona edició de la Mitja Marató de la Valldigna, la qual eixia i finalitzava a Simat i passava per Tavernes i Benifairó. El temps finalment, ens va deixar participar, i la veritat siga dita, va fer un dia ideal.

Travessant Benifairó vaig fer una paradeta per a saludar el meu amic i alcalde, Jesús Ferrando. “Vinga Enric, ànim que ja falta menys” – va soltar Jesús. També a l’arribada vaig veure al meu amic i alcalde de Simat, Eladi Mainar. A hores d’ara, encara m’aborrone al recordar el dia de la moció de censura quan va ser votat alcalde, a l’eixida de l’Ajuntament, l’esperava la gentola i la guàrdia civil va tindre que treballar a fons per evitar que l’agrediren.

1 hora, 58 minuts i 30 segons d’esforç per tal de finalitzar la prova, a l’entrar-hi a meta heu tenia ja pensat, vaig alçar el dit índex cap al cel i un pensament: “Pare, aquesta cursa li la dedique a vosté”. El dia 29 de març és l’aniversari de mon pare, tal dia com hui, haguera complit vuitanta-cinc anys.

Si el temps ho permet, el proper diumenge cap a la Mitja Marató de Dénia. Abans, el dissabte, aniré al Consell Nacional del Bloc a València. Vaig a debutar com a membre del CN, en eixir escollit al darrer Congrés Comarcal del Bloc celebrat a El Genovés el dissabte 28 de març.

EL “RÈGIM” DE FRANCO

PEGADA DE CARTELLS DEL PSOE A ONTINYENT

M’ha dit Vicent que a l’hora de l’esplai, anem a parlar amb ell que vol demanar-nos un favor – va vindre a dir-nos el nostre company Eliseo quan estàvem a classe de Dibuix de D. Francisco Marin alias “Paco biela”.

Què voldrà Vicent ara? Sempre està muntant festes per ahí, a veure on voldrà que anem a esmorzar aquesta vegada. Qui parlava així era Enric Such de L’Olleria, que estava finalitzant la làmina nº15 del llibre de Mecànica de Automòbils d’Arias Paz. Des de l’altra zona de l’aula de dibuix Paco Sanchís, d’Antella li contesta a Enric. “Deu cagat! Què voldrà el maero éste!

Davant de la taula del professor estan discutint D. Paco, i Enrique de Barxeta. “Játiva se escribe con jota y no con equis, coño!”. Però D. Paco, si ja està aprovat escriure “Xàtiva” – li respon Enrique. “Te he dicho que con jota”, i Enrique que amb “x” ja marejat D. Paco agafa la làmina i la trenca en quatre trossos i la tira al fem.

Serà malparit! Vaig a dir-li-ho a Vicent Belda i a Rafa Buforn el que m’ha fet el fatxa éste! Pel corredor venia Vicent Belda a parlar amb nosaltres: Eh comuniste! Vine que parle amb tu - va amollar Vicent. Per a Vicent Belda el nostre professor de Física i Química, cadascun, segons el seu poble, tenia un mot. A Barxeta “comunistes”, al Genovés “beatos”, a Beniganim “ganxuts”, a Antella “maeros”...

Vicent mirà si D. Paco serà cabró que m’ha trencat una làmina de dibuix, total per retolar “Xàtiva” en el caseller- li va comunicar Enrique. No faces cas als fatxes estos que no volen abaixar de la figuera - va ser la resposta de Vicent.

Mira, el cas que ja han arribat els cartells electorals a Ontinyent i no hem pogut trobar a ningú disposat a ajudar a apegar-los, Rafa Vañó m’ha dit que me’n encarregue jo de buscar a més gent i aquesta nit sense falta anem a apegar-los per tot Ontinyent. He comptat amb vosaltres – va ser la proposta de Vicent. Però Vicent, no voldràs que apeguem cartells dels botiflers del PSOE – li va respondre Enrique.

Va, no sigueu cabrons i a la vesprada quedem ací mateix a les cinc i se’n anem a Ontinyent. Anem a la seu d’UGT, ajudem a ensobrar, sopem tots a ma casa i anem a apegar els cartells- va ordenar Vicent Belda a Enrique – avisa als demes i en tres cotxes anem.

A les cinc de la vesprada d’un dia tal com hui, fa trenta anys; Vicent Belda, aleshores situat en tercer lloc de la llista del PSOE d’Ontinyent en les primeres eleccions municipals de la democràcia del 3 d’abril del 1979 en el seu Simca 1200 de color verd V-4179-U, José Antonio Gómez Piqueras d’Enguera amb el seu flamant Simca 1200 TI de color blau elèctric V-5438-AB y Enrique Soler Canet de Barxeta amb el seu Seat 127 verd V-0810-AG, amb totes les places ocupades, enfilarem cap a Ontinyent, la missió: empaperar tot Ontinyent amb els cartells electorals del PSOE.

A mi em va tocar anar eixa nit pels carrers d'Ontinyent en el Seat 1430 del llavors candidat del PSOE Rafael Tortosa Vañó que després resultaria guanyador de les eleccions i primer alcalde en democràcia d’Ontinyent. Com anècdota curiosa cal recordar que eixa nit, pràcticament al finalitzar, van veure pels carrers d’Ontinyent al nostre professor d’Educació Física D. Luís Martí Cuerpo alias “Tip” controlant la nit d’Ontinyent, junt a un altre acompanyant tal vegada tan falangista com ell. Per cert, què tindran els falangistes de Xàtiva, que és conserven tan bé? Cite de memòria al “Tip”; a Pedro Honrubia alias “El pera”, actualment funcionari del Servef de Xàtiva i a Manuel Sanchis Pardo.

Els alumnes: Actualment, Eliseo és cap de manteniment de Transpack de Xàtiva, Piqueras regenta una floristeria en Alcudia de Crespins, Enrique Such és professor a l’IES Jaume I d’Ontinyent, Francisco Sanchis Villegas és soci d’una empresa constructora, cada any canvia de Mercedes i té més diners que pesa (que ja és dir) i Enrique Soler, doncs sóc jo.

Els professors: Rafael Buforn aleshores professor de “Lengua Espanyola” i recentment jubilat, Paco Otón Marin, que el tinga Deu en la seua Glòria, llavors professor de Dibuix, Luis Martí Cuerpo al 1979 ja l’havien acomiadat, a l’igual que els altres dos falangistes xativins Pedro Honrubia, professor de FEN (Formació del Espíritu Nacional), la versió falangista de la EpC de “Bambi”. Si, pense que cada règim ha d’adoctrinar als seus serfs, i intentar aborregar-los.

Finalment, Vicent Belda, un fenomen per a tot. A Ontinyent, va fundar el PSOE i se’n va anar, va fundar el Bloc i se’n va anar, ha fundat el PIPO i crec que també se’l vol deixar. Vicent, Quo vadis? Este matí hem esmorzat junts al “Plata” de L’Olleria, havíem quedat feia unes dies i hem parlat de tot açò, m’ha fet una observació: “A tu, et volia suspendre, però sempre et posava un nou o un deu, els exàmens els feies perfectes, ordenats, clars, amb esquemes, ben estructurats i sense cap falta d’ortografia! Si quan sigues alcalde fas igual, Barxeta de segur que ho notarà”.

Vicent que no el capia ningun dubte que al 2011 ho seré i vull que assistisques a la meua pressa de possessió perquè em veges com alce la vara.

Al curs escolar 1978-79, érem a l"Éscuela de Formación Profesional de Játiva", actualment IES La Costera de Xàtiva, estudiant 2n curs d'FP de segon grau. També estaven al mateix curs amb nosaltres. Pepito, Javi i Ube, Manolo, Salvador i Juanjo "El frare pop".

10 DE MARÇ DE 1923. HOMENATGE AL "NOI DEL SUCRE"

Salvador Seguí Rubinat (El noi del Sucre) va nàixer el 23 de setembre de 1887 a Tornabous (Lleida), fill de Salvador Seguí i de Dolors Rubinat. De professió pintor, va ser assassinat pels sicaris de la patronal (Sindicat Lliure) el 10 de març de 1923.

Salvador Seguí va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme de Catalunya de principis del segle XX. Va buscar donar un nou impuls a la lluita proletària sense oblidar les essències del seu ideari anarquista. Es va formar com a pintor, professió que sempre va exercir i amb la que es va guanyar el suport. Ja des de molt jove va mostrar inquietud per la política i per les idees llibertàries.

Seguidor de l'Escola Moderna de Francisco Ferrer Guàrdia i de diversos autors com a Sorell, Kropotkin, Reclus o Cornelissen, en la seua formació autodidacta també es va relacionar amb personatges culturals i polítics de l'època, i amb membres i participants de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, com Francesc Layret.

President de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona, on va fundar i va organitzar la seua biblioteca en 1915, lloc en el qual es van assumir funcions de centre superior d'estudis sindicalistes i anarquistes. Impulsor de la creació de Solidaritat Obrera, formant part del consell directiu (com a vocal) durant un temps.

En 1916 inicia les negociacions per a una pacte d'unitat d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer espanyol que va comportar inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu de subsistències i que va continuar amb una vaga general indefinida, en 1917, en petició al Govern espanyol d'un sistema que garantira a la població l'exercici d'activitats emancipadores i mínimes condicions de qualitat de vida.

Triat secretari general de la CNT de Catalunya en el Congrés Regional celebrat en Sants, en 1918, en congressos posteriors, junt amb Ángel Pestanya i Juan Peiró es va oposar a accions més exaltades dutes a terme per altres membres de la CNT. Cal mencionar el celebrat en el Teatre de la Comèdia (Madrid) o el Ple de regionals de Saragossa en els que van presentar la proposició de retirada de la CNT de la Tercera Internacional.

Va ser detingut diverses vegades a causa de la seua activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres però va ser alliberat el mateix dia en què se es va convocar i va poder posar en evidència els seus grans dots d’orador en l'assemblea organitzada pel comité de vaga, en la plaça de bous de les "Arenes" (Barcelona) per a informar sobre els acords arribats amb el govern.

El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor d'una societat existent, va ser assassinat d’un tir en el cantó del carrer Cadena amb Sant Rafael, en el barri del Raval de Barcelona, per pistolers del Sindicat Lliure de la patronal catalana, protegida pel Governador Civil de Barcelona, el general Martínez Anido, agrupada entorn de la Lliga Regionalista. En el mateix episodi van deixar malferit al també anarcosindicalista Francisco Comas, conegut com "Peronas", que moriria pocs dies després.

Aquell dia Seguí i el seu amic "Peronas" havien quedat amb Lluis Companys perquè aquest li abonara l'import del treball de Seguí que li havia pintat la vivenda, la trobada amb Companys va ser en el Bar Trocadero de la Plaça Universitat i després es dirigien al carrer de l'Om per a una reunió de militants anarcosindicalistes.

Salvador Seguí volia promoure la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats com a armes revolucionàries: la preparació intel•lectual, cultural i tècnica dels treballadors.

Fundació Salvador Seguí

Enciclopedia catalana

Solidaritat Obrera

Discurs de Salvador Seguí

Conferència de Salvador Seguí