FESTES 1974: PASSACARRER I ENTRADA A MISSA.

Seguint els actes programats de les Festes Patronals de 1974, hui toca l'arreplegada de festers i de les seus acompanyants amb la banda de música i entrada a la solemne missa.

FESTES PATRONALS 1974

Al 1974, a Barxeta, les Festes Patronals dedicades als Sants Desposoris, es celebraven la darrera setmana de novembre. Eixe any es va encetar una nova fòrmula, al no haver ni festers ni festeres que vulgueren fer-se càrrec de l'organització de les mateixes, van ser, els quintos del 1947 amb el Sr Juan Tormo al capdavant, els festers.

En este primer vídeo es mostrarà un event habitual: Esmorzar popular a la plaça (aleshores del Caudillo) amb vi de collita. Del tonell trascolaven el vi en botelles amb la canya per tal de poder beure a gallet Eixe any també van acudir a les festes (i per única vegada) els cotxes de xoc. Era alcalde del poble el Sr Vicente Giner i el rector, D. Antonio Santiago.

La música del vídeo és la BSO.

MEMÒRIA VIVA DE BARXETA IV

En este video els personatges van d'excursió a la LLoma. Ixen de casa de la tia Secondina al carrer Nuou, abaixen pel carrer del Molí i després creuen el riu pels dos pontets (que encara no estan fets). 

Continuen pel pont de l'assegador (la baixada que hi ha després de la bassa del tio Terèncio) i després creuen una altra vegada el riu per l'assut i finalment, tornen a creuar-lo per la primera revolta que fa el riu, on actualment comença la pujada de formigó.

MEMÒRIA VIVA DE BARXETA III: EL CARRER NOU

En aquest tercer video apareix una vista del carrer Nou vist des de llevant i cara a ponent. La primera dona en abaixar del cotxe, vestida de negre i que porta un fardell blanc és Secundina Soler Morera, la mare del tio Juan l'obrer, viuda des de feia quatre anys. Habitava al carrer Nounº 23, on sempre s'ha dit "casa del tio Morera".

El primer xiquet en abaixar és el tio Juan l'obrer, llavors tenia huit anys i era molt ros. És el primer cotxe que circula pels carrers del poble i és conduit per Federico Garcia. És pot apreciar el final del carrer Nou amb "les eres" als fons. Hui en dia seria el creuament amb el carrer Ausiàs March i la pujada del CP Carles Salvador.

L'última xiqueta en abaixar del vehicle és Mª Teresa Carcelén. Venia amb la familia a estiuejar a Barxeta perquè sa mare era practicanta. Als anys setanta també venia a estiuejar i ho feia al carrer de la Creu, el seu marit tenia de malnom de "El tio xapa". El matrimoni tenia tres fills : "Kuki", Javier i la "Chiquitina".

Si algú identifica a més personatges que ho diga.

MEMÒRIA VIVA DE BARXETA II

En este segón video es poden veure les imatges següents:

- Una vista del campanar de l'antiga església des del carrer Major.

- Una partida de pilota al carrer Major.

- La placeta amb la font del Tossal, el carrer Tetuan i la costera.

- L'actual plaça d'Espanya amb la font de 1917.

- El llavador.

- Les acàcies de l'antiga plaça de l'església, hui de Josep Lorente.

- El carrer Victoria Kent, actualment de La Creu.

Les imatges del campanar són les úniques que s'han pogut conservar i és l'única referència visual del campanar de l'antiga església, la qual estava situada enmig de l'actual plaça de Josep Lorente. Esta església fou incendiada a poqueta nit del divendres 15 de maig de 1936. Al cap d'un any va ser enderrocada. És per tant un document únic.

MEMÒRIA VIVA DE BARXETA

Finalment he pogut visionar la pel·lícula que tants anys havia buscat. Sempre s'havia comentat ací al poble que en la II República una persona de València que venia a estiuejar a Barxeta havia filmat unes imatges del poble, en les quals es podia veure, entre altres coses, el campanar de l'església que va ser incendiada i enderrocada al 1937, la qual estava situada enmig de l'actual plaça de l'Ajuntament, l'antic llavador i una partida de pilota al carrer Major.

Una vegada més li vull donar les gràcies al Sr Juan Tormo Soler (El tio Juan l'obrer) per fer possible que esta pel·lícula haja arribat a les nostres mans. Hem d'estar plens de goig totes aquelles persones interessades en la Història en general i en la de Barxeta en particular. Estes fenomenals imatges que tants anys han estat perdudes, finalment les hem recuperat i les podrem gaudir.

EL TEULAR DE LA FAMILIA SEGARRA.

En la pel·lícula apareixen en primer lloc, abocant argila a la bassa, més tard traient aigua en el torn i després portant el fang, Fermin Segarra Tormo i Salvador Hernández Serrano. Fent les teules en el motle, Valeriano Vidal (propietari del teular) i José Segarra Guillem, el jovenet deixant les teules al sòl es Jesús González Boscà. Més tard quan van a entrar les teules al forn també apareix junt als demés,Vicente Segarra Boscà.

LA DEPURACIÓ FRANQUISTA A L'AJUNTAMENT DE BARXETA

Abans de finalitzar la guerra civil, el general Franco ja anava fent el disseny del que seria el seu futur model d’Estat. Al nou estat franquista eixit de les runes de l’enfrontament entre la Democràcia i el Feixisme, els funcionaris i empleat públics de qualsevol administració pública que s’havien mantingut lleials a l’ordre legal i constitucional, no tenien cabuda, serien depurats i en el seu cas,  separats del càrrec que hi havia ocupat.

La Llei de 10 de febrer de 1939, de la Direcció de l'Estat, estableix les normes per a depurar els funcionaris públics de qualsevol Administració. Els Ministeris Civils investigarien la conducta seguida pels seus funcionaris i imposarien les sancions administratives pertinents, segons els seus comportament.

L’Orde de 12 de març de 1939 del Ministeri de la Governació tractaria exclusivament sobre el procés a seguir per a la depuració de funcionaris de l'Administració Local.

El procés de depuració a l’Ajuntament de Barxeta s’inicia ben prompte. Al  plenari celebrat amb data de dotze d’abril ja designen al qui desenvoluparia el càrrec de Jutge Instructor per a la depuració dels empleats i funcionaris municipals:

“Igualmente se acuerda designar al Concejal don Joaquin Roca Cabanes para Juez Instructor para la depuración de los empleados y funcionarios de este municipio en cumplimiento de lo dispuesto en la Orden de Gobernación de fecha 12 de marzo de 1939 (Boletín del Estado de igual mes)...” [1]

Però sense esperar a que el jutge instructor encete cap expedient, en el mateix plenari ja destitueixen  a la persona encarregada de correus:

“...la destitución de la actual cartera Victoria Tormo Flores, por no merecer la confianza de este Ayuntamiento y Falange Local por su reconocida desafección al Glorioso Movimiento Nacional y su Caudillo.”[2]

Els següents en ser depurats i separats del servici van ser l’agutzil i el guarda municipal jurat, en data del vint-i-un d’abril del mateix any:

“Igualmente se acuerda aceptar la propuesta del Concejal-Instructor de este Ayuntamiento, Sr Roca Cabanes de separar de sus cargos de Alguacil y Guarda Municipal Jurado a Blas Micó Mahiques y José Fons Segarra, por no reunir las condiciones de afección a la causa nacional según lo demuestran al no aportar el aval de Falange E. de personas adictas.”[3]

En plenari del vint-i-vuit d’abril, l’Ajuntament queda assabentat d’haver causat baixa definitiva els dos anteriors i a més, depuren al practicant.

“Quedar enterados de haber causado baja definitiva con separación completa de sus respectivos cargos el Alguacil de este Ayuntamiento Blas Micó Mahiques, como consecuencia de la depuración de los funcionarios ordenada por la Superioridad; y el Guarda municipal jurado José Fons Segarra, por abandono de destino, ya que desde el 28 de marzo próximo pasado en que llegó a esta población no se ha presentado a esta Alcaldía ni Autoridades.”[4]

El practicant de Barxeta, era aleshores Francisco Soler Morera, i havia de buscar d’entre algun membre de la Falange local l’aval corresponent. És clar que quan el tio Roca marcava a u, ja se sabia que no l’havien d’avalar, pel què es poguera passar.

“Aceptar la propuesta del Concejal Instructor Sr Roca Cabanes de separar de su cargo al Practicante titular don Francisco Soler Morera por su manifiesta desafección a la causa Nacional, a cuyo efecto y antes de proceder a su definitiva separación, si procede, habrá de aportar un aval, y en caso contrario se le considere destituido en su cargo con pérdida de todos los derechos”.[5]

La resolució de l’expedient de depuració dels funcionaris de l’Ajuntament s’aprova el dinou de maig i en este cas, tots són confirmats:

“Aprobar la resolución recaída en los expedientes de depuración del personal de este Ayuntamiento, con fallos favorables a los mismos, y por tanto, confirmados en sus respectivos puestos y cargos:

Secretario: D. Emilio Cremades Cubel.

Oficial-Telegrafista: José Ribera Company.

Alguacil-interino: Filiberto Giner Segarra.

Guarda de campo: Francisco Albiol Fuster.

Idem interino: Vicente Hernández Serrano.

Sereno: José Canet Alberola.

Quedando pendientes del fallo que se acordará en definitiva el Alguacil y el Practicante, Blas Micó Mahiques y Francisco Soler Morera.

Igualmente queda depurada y confirmada en su cargo la auxiliar femenino, Carmen Tudela Vilar y el médico titular don José Segura Gisbert”.[6]

El practicant no ha aportat cap aval i per tant és destituït, en canvi l’agutzil no ha aconseguit que l’avalara ningú, però va aportar un plec de descàrrec. Plec que per el vist, va enfurir molt a les autoritats locals, segon es després del resultat final de l’expedient de la seua depuració:

“Acto seguido el señor Alcalde … da cuenta del pliego de descargo presentado por el Alguacil destituido de este Ayuntamiento, Blas Micó Mahiques, cuyo documento tendenciosamente redactado no aporta prueba exculpatoria alguna. Examinado dicho pliego de descargo el cual no modifica en nada ni atenúa la actuación del inculpado durante el dominio rojo, actuación debidamente comprobada en el pliego de cargos del que se dio vista al inculpado por el plazo reglamentario, esta corporación por unanimidad acuerda:

Destituir con pérdida de todos los derechos, salvo los de carácter pasivo de su cargo de Alguacil de este Ayuntamiento, al suspenso en dicho empleo, Blas Micó Mahiques, como comprendido en la Orden del Ministerio de Gobernación de 12 de marzo de 1939; observando para su notificación las reglas prevenidas en la mencionada Orden Ministerial”.[7]

És a dir, a data del dos de juny del trenta-nou, tan sols dos mesos i un dia de finalitzar la guerra, les noves autoritats franquistes, el bàndol guanyador en la guerra civil, ja havia finalitzat legalment l’expedient de Depuració que es requeria en l’Ordre del dotze de març. Realment havien sigut efectius i havien resolt l’encomanda d’una forma molt veloç.

  

Nom	Càrrec	Resolució	Substitut interinament
Emilio Cremades Cubel	Secretari	Confirmat	-
José Ribera Company	Oficial-Telegrafista	Confirmat	-
Carmen Tudela Vilar	Auxiliar administrativa	Confirmat	-
José Segura Gisbert	Metge	Confirmat	-
Francisco Soler Morera	Practicant	Depurat	Sense determinar
José Canet Alberola	Sereno	Confirmat	-
Blas Micó Mahiques	Agutzil	Depurat	Filiberto Giner Segarra
Francisco Albiol Fuster	Guarda de camp	Confirmat	-
José Fons Segarra	Guarda municipal	Depurat	Vicente Hernández Serrano
Victoria Tormo Flores	Cartera	Depurat	Julian Alcoriza Expósito

Recordem que l’alcalde aleshores era José Vilar Botella i els regidors: Joaquin Roca Cabanes, Juan Garcia Tudela, Joaquin Bixquert Juán, Joaquin Gaspar Huet Tortosa, Felipe Inza y Sierra i Félix Sanchís Boscà.

Informe sobre los Expedientes de Depuración custodiados en el Archivo General de la Administración

---

[1] AMB 418 Pàg.43-Bis

[2] Íbidem

[3] AMB 418 Pàg. 44-Bis

[4] AMB 418 Pàg.45-Bis

[5] AMB 418 PÀG. 46

[6] AMB 418 418 Pàg- 48 Bis

[7] AMB Pàg. 50