Divendres 15 de maig de 1936, tal dia com avuí, i també 15 de maig i divendres, incendiaren l'esglèsia de Barxeta els revolucionaris barxetans. Per què la volien cremar? Per què en eixa data i no una altra? Què va ocòrrer eixa vesprada? Per tal de respondre a eixes i altres qüestions, és preten fer una anàlisi completa dels fets. Avuí es compleixen setanta-tres anys exactament.
De les primeres mesures en moltes ciutats és la de “castigar al silencio a las campanas de las iglesias” o “prohibir sacar la cruz en los entierros religiosos”, d’ahí es passa a “la requisa de los templos e iglesias para su posterior demolición y reconversion en solar público, parque o centro cívico proletario”, i finalment, l’incendi de les esglésies.
Així les coses, les esglésies per tot arreu d’Espanya i del País Valencià comencen a incendiar-les. El dijous 14 de maig de 1936 intenten cremar l’església de la Pobla Llarga, però poden evitar-ho els guàrdies d’assalt enviats des de València, però a poqueta nit a la de Rafelguaraf si que li peguen foc. Veiem el que hi deien els diaris:
LAS PROVINCIAS, Sábado 16 de mayo de 1936. (Página 3)
EN EL GOBIERNO CIVIL
EL SEÑOR SOLSONA FACILITÓ AYER LAS SIGUIENTES NOTICIAS
“En la madrugada de ayer se registró un incendio en la iglesia de Rafelguaraf. Como por parte de la autoridad, no se indicó a tiempo el suceso para tomar las medidas oportunas, he comunicado al alcalde, dándole un plazo, y si dentro de éste no están detenidos los autores del hecho, le destituiré del cargo”.
Ací a Barxeta la gent d’esquerres ja no podia aguantar més i necessitava reafirmar-se fent l’acte més popular llavors: pegar-li foc a la església. Inclús ja ho tenien preparat, però no sabien quan començar. A principis de maig, una delegació va parlar amb el rector i li varen comunicar que traguera aquells objectes de més valor o que apreciara, perquè la volien cremar ja. De fet, no es va cremar cap document de l’arxiu parroquial, la qual cosa fa que hi siga un dels poquets arxius que es poden consultar en l’actualitat.
La església estava situada enmig i vendria a ocupar la meitat de l’actual plaça. Hi havia un carreronet amb un piló, per evitar el pas de carros, entre la façana de l’església i les cases que actualment ocupa la tenda de Miguel Albiol i la Penya Valencianista. La façana principal i la porta d’entrada, a la qual s’accedia mitjançant dos graons, donava a la vessant de la Carnisseria de EL Jove, i l’altar donava a la banda del porxet. El campanar estava situat front del carrer de La Morera.
Tot estava preparat per al divendres 15 de maig a poqueta nit, la guàrdia civil també estava sabedora i es va reforçar amb un reté de guàrdies enviats des de Xàtiva. Un grup de joves es varen introduir a l’interior de l’església, trencant el portonet que donava a l’actual Plaça d’Espanya. Amuntonaren tots els sants, andes, cortines, bancs, cadires i demés mobiliari i li pegaren foc amb la gasolina que havia dut un dels joves. Mentrestant els homes venien carrer Major avall en direcció a la plaça des del local de l’UGT (Carrer Nou 17).
La comitiva estava encapçalada pel aleshores alcalde interí Hilario Pascual; l’alcalde titular Vicente Flores, hi havia demanat un permís per assumptes personals i no estava en el poble; (segons la versió oficial). El tinent de la guàrdia civil els dona l’alt, i l’alcalde li contesta que “faça el favor i retires que si no, pot passar una tragèdia ací”; el tinent respon amb un “carguen”, al qual respon José Maria Mahiques (el tio Chicharra) que també estava present, “Carguen, pero de boñigos”. I es quan l’alcalde, amb molt coratge, torna a enfrontar-se al tinent: “Mire, vostes ens mataran a uns quants, però de vostes no va a eixir cap viu, aixÍ que facen el favor d’anar-se’n”.
Les forces de la guàrdia civil es retiraren al seu local, que estava situat a la mateixa plaça i per la porta de darrere se’n eixiren i tornaren a Xàtiva. Eixa nit, divendres 15 de maig de 1936, ara ha fet 73 anys li pegaren foc a l’església. Un dels poquets xiquets que estava jugant al carrer Major, al veure eixir el fum deia: "Ja li han pegat foc a la carbonera!!!" Estos fets ocasionaren la destitució fulminat de l’alcalde interí Hilari Pascual. El diari Las Provincias del diumenge 17 de maig del 36 informava:
LAS PROVINCIAS, Domingo 17 de mayo de 1936.
EN EL GOBIERNO CIVIL
EL SEÑOR SOLSONA FACILITÓ AYER LAS SIGUIENTES NOTICIAS
“Que la noche anterior ocurrieron ciertos incidentes de escasa importancia relacionados con la quema de iglesias en Llaurí, Algimia de Alfara y Barcheta. Como los tres alcaldes de estos tres pueblos procedieron con lenitud, el señor Solsona les conminó en que si a la seis de la tarde de ayer no habían sido detenidos los autores de los referidos sucesos, serian destituidos…”
Al mateix periòdic, més endavant, a la pàgina 11 informava:
ÚLTIMA HORA GOBIERNO CIVIL
“Por lenitud en el ejercicio de sus funciones, han sido destituidos por el gobernador los alcaldes de Llaurí, Alfara de Algimia y Barcheta.”
A continuació transcrivim el ple en el qual destitueixen a l’alcalde Hilari Pascual:
ACTA DE SESIÓN EXTRAORDINARIA
SEÑORES
D. Domingo Sirerol Pastor.
D. Fermin Sanchis Ordiñana.
D. Vicente Fons Segarra.
D. Francisco Tormo Miñana.
D. Telésforo Micó Mahiques.
D. Vicente Tortosa Berenguer.
D. Hilario Pascual Ordúñez.
En la Sala Capitular de Barcheta a diez y siete de mayo de mil novecientos treinta y seis, a las once horas se reunen los señores del Ayuntamieto expresados al margen, bajo la Presidencia del Señor Alcalde en funciones D. Domingo Sirerol Pastor, por ausencia justificada del Alcalde propietario y cese del sustituido 1º Teniente de Alcalde don Hilario Pascual Ordúñez. A la hora expresada el señor Alcalde accidental manifestó que el único objeto de esta extraordinaria sesión era dar conocimiento de la orden telegráfica del Gobierno Civil de esta provincia en virtud de la cual ha sido destituido del cargo de Alcalde, que por licencia del titular venia desempeñando el 1º Teniente de Alcalde, Sr. Pascual Ordúñez, a cuyo efecto ordenó que por mí, el Secretario, se diese lectura al despacho telegráfico pertinente.
Acto seguido, por mí, el Secretario, dióse lectura integra al telegrama número 60 (sesenta) expedido por el Exmo. Sr. Gobernador civil de esta provincia, anoche a las 20 horas y 50 minutos y recibido hoy a las 8 horas y 6 minutos de hoy, por el cual se destituye al Alcalde interino, por levedad en el ejercicio.
La Corporación acordó quedar enterada y que interin dure la licencia del Alcalde propietario, ejerza la alcaldía el 2º Teniente de Alcalde, don Domingo Sirerol Pastor, quien acepta el cargo expresado. Y sin más asuntos que tratar se levanta la sesión firmando la presente los señores concejales de que certifico.
L’església havia quedat en un estat ruïnós, l’Ajuntament va decidir tabicar les portes i les finestres cremades per a que ningú poguera accedir a l’interior i passara alguna desgràcia. Aquestes obres de tapiar les portes i finestres són encarregades a l’obrer del poble i membre del sindicat de la Construcció de la CNT de Barxeta, Francisco Tormo Miñana, per cert, aquestes obres suposen a l’ajuntament un cost de seixanta-quatre pessetes.
“También se acuerda abonar con cargo al capítulo 18º (Imprevistos) la cantidad de sesenta y cuatro pesetas, que importa la justificada relación presentada por el albañil de esta localidad Francisco Tormo Miñana, por los materiales y trabajos invertidos en el tabicado y cierre de las puertas incendiadas de la Iglesia Parroquial de este pueblo, con el fin de evitar posibles desgracias al tener libre acceso a dicho edificio, visto el estado ruinoso del mismo a consecuencia del incendio del día quince del actual.”
Per què la van incendiar? L’església de Barxeta la van incendiar perquè era un acte típic i clàssic de la primavera revolucionaria del trenta-sis. No cap dubte, que la situació de l’església no era la millor, i molta gent considerava que caldria canviar la seua ubicació; doncs les camionetes que ja anaven pel poble no podien circular des de la plaça en direcció al carrer Major. El rector era sabedor de les intencions dels revolucionaris barxetans i va salvar tot l’arxiu parroquial i un copó.
Per què la van cremar el divendres dia 15 de maig? És pot aventurar que no tenien data fixada, però al veure la fogata de l’església de Rafelguaraf el dijous 14 de maig, pensarien que a Barxeta, ja no calia esperar més.
Qui va participar en els fets? No se sap amb total certesa quines persones van intervenir realment en els fets; si be en la Causa General instruïda a Barxeta, figuren tretze persones, també es cert que en posteriors judicis a persones del poble, també són acusades formalment de participar en els fets. Com sol dir-se en aquestos casos: “Ni són tots els que estan ni estan tots el què són”.
Cóm era l’església? No he trobat cap fotografia, però si un dibuix d'una alumna de Barxeta que la va dibuixar en la revista “Mi escuela” que elaboraven les xiquetes de l’escola. És a la portada.
Aquesta setmana es compleix el centenari d'aquells set dies convulsos coneguts com la Setmana Tràgica. Dilluns 26 de juliol de 1909 dóna inici a Catalunya una vaga general que finalitza una setmana més tard amb un balanç de 78 morts i 2.000 processats.
.JPG)
