miércoles, 24 de agosto de 2011

LA PEDRA DELS MAULETS



La Pedra dels Maulets és el nom popular amb que és coneix el Monument als Maulets, una escultura en homenatge als maulets que defensaren Xàtiva i els furs valencians durant la Guerra de Successió i que es troba situada a la Plaça de Sant Francesc de la capital de La Costera.

La Pedra dels Maulets és l'únic monument de Xàtiva i possiblement de tot el País Valencià dedicat als maulets. Consisteix en una gran pedra de marbre rosa de les canteres de Barxeta, amb una cara polida sobre la qual hi ha una inscripció que diu: "Als maulets per l'heroica defensa de la ciutat, cremada el 1707 per Felip V, en la lluita pels furs valencians. Els xativins i tots els valencians. 18-6-1978".

La derrota dels austriacistes o maulets contra els borbó o botiflers en Almansa va desbaratar els furs valencians i l’autonomia del Regne de València. “Els botiflers li van trencar la personalitat al Regne de València i nosaltres volíem recuperar-la, amb la col·locació de la pedra en homenatge als maulets es tractava que la gent prenguera consciència del que van ser i de la que hem de ser en el futur", explica Adolfo García, regidor pel PSPV entre 1979-83 i pel Bloc entre 1995 i 1999. I aqueixa consciència nacionalista, submergida durant els anys més durs del franquisme, començava a eixir a Xàtiva i en la resta de la Comunitat Valenciana a partir de finals dels anys seixanta i, en especial, al llarg dels setanta. A falta de diners, una pedra.

A finals d'aqueixa dècada, un altre món pareixia possible en molts sentits, i entre ells, en el ressorgir del nacionalisme valencià. A això es va llançar un grup de xativins de l'ala més nacionalista del PSPV encapçalats per Manuel Casesnoves, Adolfo García i Agustí Ventura.

No tenien diners per a encarregar a un escultor famós un monument creat per a l’ocasió. I per aquesta raó se’ls va ocórrer la idea de comprar una pedra de marbre rosa de Buixcarró de la pedrera de Barxeta, que potser no lluïa tant però sí que eixia més barat. Agustí Ventura compta com Manuel Casesnoves i ell mateix van ser a la pedrera de Vicente Tortosa, a Barxeta. «Entre totes les pedres que allí hi havia vam veure una que estava prou llisa per un costat i la vam triar», recorda. Amb el descompte del 50% que els va fer el propietari, la pedra i el seu transport fins a Xàtiva els va costar 2.000 pessetes de l'època, tal com figura en la factura.

Després, l’escultor de Xàtiva Francisco Bolinches es va encarregar de realitzar la inscripció que encara figura sobre la pedra: «Als maulets, per l'heroica defensa de la ciutat cremada en 1707 per Felip V en la lluita pels furs valencians. Els xativins i els valencians. 18-6-1978». La pedra es va col·locar en el jardí situat junt amb l'església de Sant Francesc, lloc pel qual van entrar les tropes borbòniques en 1707 i on es van lliurar els combats més durs entre maulets i botiflers. Després de rebre els oportuns permisos de l'ajuntament franquista de la ciutat i del govern civil de la província de València, el monument d’homenatge als maulets es va inaugurar el 18 de juny del 78.

A l'acte va acudir el Molt Honorable President del Consell Pre-autonòmic del País València, el socialista Josep Lluís Albinyana, representants de tots els partits democràtics de la ciutat i, segons una crònica escrita per Agustí Ventura en aquells dies, «unes 2.500 persones» entre les que destacaven nombrosos joves amb banderes quadribarrades.La Pedra va ser instal·lada en la Plaça de Sant Francesc a instàncies del primer ajuntament democràtic de Xàtiva. A la seua inauguració acudí Josep Lluís Albinyana, president del Consell Preautonòmic del País Valencià i les autoritats locals, encapçalades per Manuel Casesnoves, primer alcalde democràtic.Durant la seua breu existència, ha patit diferents agressions, sobretot en forma de pintades.

El 2003 però, la placa on es llegia la inscripció hagué de ser tallada de nou ja que l'anterior quedà reduïda a trossos irrecomponibles.Tot i això, amb el temps, el fet que siga un dels pocs monuments dedicats als maulets, l'ha convertit en un símbol per molts xativins i per a nacionalistes de tot arreu del País Valencià, les Illes i Catalunya.

Així en els darrers temps s'organitzen tots els anys en la Pedra dels Maulets diferents actes coincidint amb el 25 d'abril i el 17 de juny dates en que es commemora la batalla d'Almansa i l'incendi de Xàtiva. Entre d'altres és habitual la Commemoració del 25 d'abril a Xàtiva, un acte organitzat pels grups polítics locals amb la participació de diferents entitats cíviques de la ciutat i la manifestació del grup independentista juvenil Maulets.




Article publicat abans a: http://www.blocbarxeta.org

martes, 12 de julio de 2011

DOS ALCALDES EN UNA LEGISLATURA



El 14 de juliol de 1989, van a complir-se vint-i-dos anys d’un ple extraordinari a l’ajuntament de Barxeta en el qual es tenia que elegir un nou alcalde. Aquesta nova elecció d’alcalde a meitat de legislatura era la conseqüència del pacte subscrit entre el CDS i el PSOE arran de les eleccions municipals celebrades el 10 de juny de 1987 en les quals els donaven la majoria absoluta i pel qual havien de compartir alcaldia els dos caps de llista: Vicente Reig Maronda pel CDS i Francisco Perales Llobregat pel PSOE.

Les eleccions havien estat molt disputades i finalment la victòria electoral d’EUPV tan sols havia sigut per majoria simple. La qual cosa va donar peu a que el CDS i el PSOE arribaren a un pacte de legislatura i llevar-li l’alcaldia a EUPV que l’ostentava les dues legislatures anteriors: 1979-83 i 1983-87.

El candidat del CDS va ser alcalde els dos primers anys de la legislatura i el candidat del PSOE ho tenia que ser en els dos darrers anys. Anem a recordar vint-i-dos anys després com es va desenvolupar aquell plenari. Cal recordar que en aquell període s’enregistraven els plenaris, d’aquesta forma hem aconseguit una còpia de l’àudio d’aquell ple. També hem transcrit
l’acta del plenari.

miércoles, 15 de junio de 2011

HUI FA 34 ANYS: PRIMERES ELECCIONS GENERALS.



Hui 15 de juny de 2011 cal recordar les primeres eleccions generals lliures després de la II República. Es van celebrar tal dia com hui, i també era dimecres; fa trenta-quatre anys. Els resultats a Barxeta es poden consultar a l'enllaç.

Eleccions Generals 1977

miércoles, 11 de mayo de 2011

FINAL DE II GUERRA MUNDIAL DE EUROPA.


En el ple extraordinari celebrat a l’Ajuntament de Barxeta el 10 de maig de 1945 l’alcalde Don José Segura Gisbert (El metge Segura) informa a la Corporació municipal del final de la II Guerra Mundial en territori europeu. El text, molt curiós diu així:

“El Sr alcalde hizo saber a la Gestora Municipal que la guerra en Europa ha terminado y con este motivo, entiende debe expresarse a nuestro Caudillo Franco, la más leal y efusiva felicitación por haber conseguido que nuestra Patria, estuviera al margen de la guerra preservándonos de los horrores de la misma y en el DIA DE LA PAZ, se expresa nuestro reconocimiento, por medio de telegrama y hacerlo constar así en ACTA.

La Gestora municipal, lo acuerda por unanimidad que en este DIA DE LA PAZ, se curse un telegrama a S.E. el Jefe del Estado español testimoniándole el agradecimiento profundo que sentimos hacia su persona y política, que ha sabido librarnos de los horrores de la guerra”.


En aquest ajuntament a més de l’alcalde que era el metge D. José Segura, també formava part com a regidor el mestre de les escoles de Barxeta Didoli, Don José Maria Didoli Mateo, que, a l’igual que el metge, també vivia al carrer Nou.

sábado, 2 de abril de 2011

jueves, 24 de marzo de 2011

ANIVERSARI DEL MUR



Divendres, 25 de març de 2011 es compliran seixanta-un anys de la finalització oficial de l’obra del “Mur” del riu Barxeta. El 25 de març de 1950, Don José Burguera Dolz del Castellar, Enginyer Director de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i en representació de l’Estat va fer entrega de l’obra al llavors alcalde de Barxeta, Don Vicente García Ballester.

El mur havia tingut un cost total de 287.710,43 ptes (1.729,17 €), de les quals, l’ajuntament s’havia fet càrrec del 40%, a pagar en vint anys; és a dir, el mur es va acabar de pagar en 1970.

El projecte consistia en un mur de quatre metres d’alçada i de secció troncocònica de dos metres en la base i de setanta centímetres en la part superior. El mur feia una llargària total de 249,85 m. Com a curiositat, en el plec de condicions, l’ajuntament estava obligat a realitzar un manteniment i neteja perquè tinguera una “esmerada conservación”.

Després de moltes i diverses fortes avingudes, el riu quasi s’havia menjat el terreny a les esquenes del carrer Major, espai entre els corrals i el riu, que s’havia reduït fins a un sender de no més d’un metre d’amplària. Sender molt transitat aleshores per les dones que anaven al basi a fer el safareig.


Transcrivim l’acta del plenari del 25-03-1950.
AMB 452 Pag. 41.

Reunidos en Barcheta el día 25 de Marzo de mil novecientos cincuenta, Don José Burguera Dolz del Castellar, Ingeniero Director de la Confederación Hidrográfica del Júcar; Don Vicente García Ballester, Alcalde del Ayuntamiento de Barcheta; Don Ramón Ballester Flores y Don José Ballester Tudela, Concejales del mismo, ambos delegados por dicho Ayuntamiento para el acto, se procedió por el señor Ingeniero Director, en representación del Estado a la entrega al Ayuntamiento de Barcheta de las obras de defensa de Barcheta contra las avenidas del río del mismo nombre, ejecutadas por administración mediante concurso de destajos, en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo sesenta y cinco del Decreto de diecisiete de Mayo de mil novecientos cuarenta, obras que con sus características esenciales, juntamente con el plano general que se acompaña se detallan a continuación.

OBRAS DE DEFENSA: La obra consiste en un muro de cuatro metros de altura por setenta centímetros de espesor en la coronación y un metro setenta centímetros de espesor en la base, con cimientos de dos metros de espesor y altura variable según la clase de terreno construido a lo largo de la margen izquierda del río Barcheta y en una longitud de doscientos cuarenta y nueve metros, ochenta y cinco centímetros.

Al efectuar la entrega de las obras, el señor Ingeniero Director indicó al Ayuntamiento de Barcheta que según lo dispuesto en el Decreto citado, viene obligado a la esmerada conservación de las obras, consignando en sus presupuestos anuales las cantidades que ello pueda requerir, a fin de que el muro se conserve en buen estado, lo que comprobará el señor Ingeniero Director en sus visitas de inspección.

Además, se les advierte muy especialmente que no deben introducir modificaciones en las obras sin autorización de la Confederación Hidrográfica del Júcar, a la que deberán acudir, cuando proceda, por medio de la oportuna instancia, exponiendo con claridad las modificaciones que pretendan introducir, siempre por su cuenta.

Practicada la liquidación de estas obras, resulta un importe total de doscientas ochenta y siete mil setecientas diez pesetas, cuarenta y tres céntimos (287.710,43); que han sido totalmente abonadas por el Estado.

El Ayuntamiento de Barcheta tiene que abonar al Estado el cuarenta por ciento (40%) del importe de las obras o sea, ciento quince mil ochenta y cuatro pesetas, diecisiete céntimos (115.084,17) en veinte anualidades que corresponden cinco mil setecientas cincuenta y cuatro pesetas, veintiún céntimos (5.754,21) por anualidad.

Y para que conste a los efectos del ya mencionado Decreto, se extiende por triplicado la presente acta que firman los asistentes al acto de entrega.= José Burguera.= Vicente Garcia.= Ramón Ballester.= José Ballester.= Rubricados.

miércoles, 16 de marzo de 2011

BARXETA EN LA RIUADA DE VALÈNCIA

La Gran Riuada de València va ocórrer el 14 d'octubre de 1957 quan el riu Túria es va desbordar com a conseqüència de les fortes pluges. L’Ajuntament de Barxeta es va mobilitzar per tal d’ajudar i a l’acta del plenari celebrat el primer dia de novembre del mil nou-cents cinquanta-set (AMB 425) es donava compte de totes les accions realitzades per la corporació i veïnat del poble.


ACTA DEL 01-11-1957. (Extracte)

Socorro a los damnificados de Valencia: Conocida la catástrofe que ha asolado a nuestra querida capital y pueblos afectados por inundaciones del río Turia el día 14 de octubre último. Nuestras primeras autoridades se prestaron a organizar socorros en contacto del señor Alcalde y Jefe Comarcal de Játiva, habiendo remitido una de las primeras expediciones de pan.

En consecuencia el Ayuntamiento ha publicado y encabezado una suscripción con quinientas once pesetas procedentes de la supresión de fiestas locales en el año actual, con motivo de la desolación que antecede y atender en parte a los damnificados que el vecindario y heredades han respondido co gran interés la suma de cinco mil quinientas setenta y seis pesetas veinticinco céntimos. Habiendo pagado a los panaderos los quinientos kilogramos de pan, entrega el señor alcalde D. Ernesto Seguí Guerola al Excmo. Sr. Capitan general la diferencia en metálico por valor de tres mil cincuenta y seis veinticinco céntimos.

También se hace constar en acta que la entrega de 500 kg de pan se remitió el día 16 de octubre y con fecha 21 D. Vicente Garcia Ballester y hermano con sus tres camiones, D. Salvador Fenollar con otro, Hdos de D. José Sanchis de Quesada con un tractor agrícola y cuarenta hombres a cargo del señor alcalde, realizaron trabajos de sacar escombros de la capital con carácter voluntario.

Repitiendo este último trabajo el día 24 del mismo con un camión de Vicente Fenollar, tractores agrícolas de Hdos de D. José Sanchis de Quesada y Diega Boscá Segarra que con treinta hombres vuelven a realizar trabajos de sacar barro; quedando por todo ello reconocida y agradecida la Corporación y vecindario.