LLEGIR EN VACANCES

He acabat de llegir “Lecturas para minutos I” d’Hermann Hess (1877-1962) i Premi Nobel de Literatura a 1946. És ara a l’estiu quan tinc el plaer de tornar a llegir aquests llibres que ens tornaven bojos al 1978. En el curs 1978-79 érem a Xàtiva estudiant 2n de FPII, o el que és el mateix, 4t d’FP a la llavors anomenada “Escuela de Formación Profesional” actualment IES La Costera.

Me’n recorde de “Don Paco Otón Merin” de Cocentaina -Paco Biela; professor de dibuix que a les làmines ens feia posar “Játiva” i en eixa veu de canya badà que tenia ens deia:”Játiva se escribe con jota”. I anàvem a reclamar-li al jovenet Vicent Belda d’Ontinyent i sempre ens deia:”No li feu cas que ixe es un fatxa!”. Vicent Belda es mereix capítol apart i parlarem de la seua vessant acadèmica i política. Ha fet i desfet al seu poble el PSOE, el Bloc i darrerament estava liat amb el PIPO (Partit Independent Per Ontinyent).

Eixe curs va arrivar al centre un professor anomenat Francisco Machancoses, crec recordar de Carcaixent, amb la cara a l’estil “General Noriega” el de Panamà i el cabell arrissat; més o menys com el germà mut de los “Hermanos Marx”. Era professor de “Lengua” (castellana per descomptat) i va i deixa la programació oficial al calaix i ens recomana la lectura de uns quants llibres d’autors, aleshores desconeguts per a tots nosaltres: Herman Hesse, Mijail Bakunin, Pedro Kropoktin, Enrico Malatesta…

També resulta, que en segon grau de FP els alumnes d’Automoció i els d’Electricitat compartíem les classes d’assignatures comunes i estava entre els elèctrics Filiberto de la Llosa de Ranes que ja era membre e la CNT i un militant dels forts i convençut.

A mí i al meu company i amic Ube (Jose Vicente Úbeda Bataller) d’El Genovés ens va vindre tota una flamerà política a la cara. Calia ser àcrates, anarquistes, ahí estava la avantguarda, la flor i nata. El PSOE era un partit burgués i el PCE uns “fatxes” situats molt a la dreta dels nostres ideals, ni opinar de l’UCD i d’AP.

Ens comprarem Lecturas para Minutos I i II d’Herman Hesse i enamorat d’aquest escritor, seguirem lleguint-lo; “Damián”, “Bajo las ruedas”, “Shidarta” i “El lobo estepario”. Confesse sense temor que en “El lobo estepario” no vaig poder passar de la pàgina 71. I mira si ho intentat vegades legir-lo tot! No he pogut. En canvi “Bajo las ruedas” és dels meus preferits i el repase cada dos o tres anys. De "Lecturas para minutos" al tornar a fullejar les pàgines veig les anotacions, hi ha moltes, però tan sols en reproduiré dos de cada llibret, són aquestes:

“El fascismo y el bolchevismo son hermanos enemigos, pero al fin y al cabo hermanos, y donde crece el uno abona el campo para el otro y conjura su presencia” (TI, 37).

“ Cuando odiamos a una persona, odiamos en ella algo que está en nosotros mismos. Lo que no está en nosotros, no nos inmuta” (TI, 115).

“Una persona honesta no da un paso sin crearse enemigos” (TII, 139).

“Las verdaderas virtudes molestan siempre y provocan odio” (TII, 152).

Però és clar, i la teoria anarquista? Haviem de llegir als autors i de vegades discutir-li al nostre admirat Filiberto algun raonament que ens feia, perquè això de la lluita de classes encara estava ahí molt candent i érem nosaltres els joves els qui teníem la responsabilitat de propagar la revolució. Comprem de la Llibreria La Costera, aleshores situada en el carrer Pere IV dAragó, de Xàtiva “Escritos de Filosofia Política” I i II, de Mijail Bakunin, “La conquista del pan” de Pedro Kropotkin i “Anarquia i anarquismo” d’Enrico Malatesta.

Al principi li preguntavem: “Filiberto, tu eres partidari del País Valencià?”. Ell es girava, ens mirava somrient i com si pensara “eixa pregunta volia que en fereu”, ens amollava: Nosaltres som d’aquest món, ni deus, ni amos ni països, la patria de l’home lliure és el món!”. No sigueu petit burguesos!

Després de llegir a Bakunin, Kropotkin i Malatesta, calia rematar la lectura amb autors espanyols i assolir la teoria anarquista "a palo seco".

Els següents autors que varem llegeir foren Carlos Dias, "Las teorias anarquistas" i Juan gómez Casas, "Historia del anarcosindicalismo español". Tinc tots els llibres a la prestatgeria i ara, en els mesos de l’estiu els torne agafar i els repase, automàticament em ve a la memòria Don Paco Otón Merin, Vicent Belda, Filiberto, el meu amic Ube i tants altres.

El següent curs tornariem a tindre a l’assignatura de Lengua (castellana per suposat) a Rafael Buforn i ahí va canviar el tema i els autors: Ara tocava el País Valencià per un tub!