TERESA CANET SENTANDREU: MESTRA DE COSTURA A BARXETA.

Aquest article és degut al fet de caure en les meus mans un contracte de 1923 entre el Consell d’Educació de Casasimarro (Conca) i la mestra que havien de contractar. No te pelleringa llegir les clàusules que la mestra havia de complir. És clar que seria allò més habitual en aquells anys. Una rebesàvia meua, va ser mestra de costura a Barxeta a principis del segle XX. El seu nom Teresa Canet Sentandreu.

En primer lloc, per què s’anomenava “mestra de costura”. A primeries del segle XX la dona tenia un estatus social molt diferent al que hi té actualment. Per a un matrimoni, tindre filles era una “desgràcia” doncs l’única eixida laboral mentre que eren solteres era el “ficar-se en amo” fins que el pare li arreglava el matrimoni amb un “bon xic”. I per tant, les xiquetes, anaven a l’escola a ensenyar-se les feines de “costura” perquè saberen dur una casa “com Deu mana”. Els xiquets abans de complir deu anys ja anaven a treballar “al ganao” i duien el jornal a casa. A Barxeta, les dones majors encara tenen a la mà el dir: “Ja ixen els xiquets de costura”, donant-li al terme “costura” un sinònim de “col·legi”.

Teresa Canet Sentandreu era filla d’Agustí Canet i Cecilia Sentandreu. El pare de Teresa, Agustí Canet, se sap que va ser alcalde de Barxeta durant la I República i la mare, Cecilia, també era mestra de costura. L’escriptor-historiador-empresari Abel Soler en el seu llibre “Història del poble de Barxeta” a la pàg. 164 compta: “ L’any 1873, el poble quedà a mans de la classe jornalera, liderada aquesta pel clan dels Canet. Eixí d’alcalde Agustí Canet, el marit de la mestra de costura, Cecilia Sentandreu...”.

En la partida de naixement de Teresa Canet Sentandreu, consta què és natural de Pinet (la Vall d’Albaida). I per tant des de Pinet vingueren a Barxeta el matrimoni format per Agustí i Cecília. La meua àvia Assumpció, nascuda al 1900, va anar de xiqueta amb ella a costura i em contava: “Doña Teresa, la mestra de costura ja era una dona major, sempre anava molt ben arreglada i mai portava davantal”.

Com dèiem abans, Teresa la mestra de costura estava casada amb Bautista Tormo Such i van tindre quatre fills: Cecília, Bautista, Federico i Llorenç. En la partida de naixement de la meua besàvia Cecília, figura nascuda en Fortaleny (La Ribera Baixa).

Bautista, mort molt jove, va tindre també quatre fills: Bautista, Teresa, Rosa i Amparo Tormo Flores. Bautista és el pare de Juan i Amparin Tormo Micó. Teresa va tindre dos fills: Vicente i Teresa Segarra Tormo. Rosa va tindre dos fills: Carmen i Juan Mahiques Tormo i Amparo va tindre tres fills: Amparo, Carmina i Pepe Sanchis Tormo.

Federico va tindre dos fills que molt prompte se’n van anar a viure a València i Llorenç, que va ser molts anys jutge de pau a Barxeta era el pare de les quatre germanes Assumpció, Vicenta, Rosa i Luisa Tormo Mahiques.

Jo, a hores d’ara, sóc professor de Tecnologia de l’ESO a l’Institut de L’Olleria i he segut candidat a alcalde de Barxeta pel Bloc Nacionalista Valencià en les eleccions municipals del maig de 2007. He pogut comprovar com bussejant en els meus avantpassats, també han hagut docents i gent compromesa amb la política i amb les idees d’esquerres.

En la foto es pot veure una escena familiar típica, seria al 1933, doncs la meua besàvia va faltar el 9 de febrer de 1934. El lloc, davant de la vorera del que hui és la tenda de Carmen Ballester a la Plaça d’Espanya i aleshores era el forn de Mahiques. Es poden veure els arbres que hi havien a la plaça de l'esglesia. Hi són: Cecilia Tormo Canet (asseguda) amb 55 anys, el seu marit, Enrique Soler Giner amb la seua neta Cecilia Alonso Soler, la filla d'Enrique i Cecilia, Aurelia Soler Tormo amb el seu novio aleshores, el tio Pepe “el Sucre”. Anita Mahiques Canet amb la seua neboda i fillola Joaquinita Hernández Mahiques. I de peu, Maria Calabuig (mare dels germans Pepe, Salvador, Miguel i Juan “els del forn”) amb la seua sogra de nom Pepa i a la vegada cosina de la meua besàvia Cecilia.