A MA MARE

Déu meu, un límit me vas fixar,

el qual no puc passar,

on ni les aus poden fer els seus nius.

Per alt que volen

no poden arribar a tu,

és en aquell lloc,

on descansa Ma Mare.

Mare, quanta falta em fas,

quant de dolor vas deixar en mi,

al partir a un lloc

del que no pots tornar.

Me vas ensenyar Mare

de la vida el camí,

vas ser un ser exemplar.

Porte dins de mi

les teues sàvies paraules

i el teu exemple de Bondat i Amor

sempre perdura en mi.

Vas ser per a mi

la millor Mare

i ara vius en mi

amb el teu record

i en les nits d'estreles

il·lumines la meua senda

i cuides els meus sons.

Vas passar la teua vida donant Amor.

Cada un dels teus amics guarda

de tu un bell record,

i donen les gràcies a Déu,

per haver-te conegut.

Mire el teu fèretre i crec que estes dormida,

et parle i no em respons,

et cride i no em pots sentir,

mire els teus ulls i estan tancats,

toque les teues mans

i la sent freda com el gel,

llavors comprenc que t'has anat per sempre,

i que no et tornaré a veure Mare.

Mare meua perquè me vas deixar?

Perquè estàs tan lluny?

Et continue cridant dia a dia, i no em respons;

Et cride de nit i només hi ha silenci de part teua.

Perquè els teus llavis estan segellats per sempre.

Déu meu dóna'm valor i força

per a poder resistir este dolor.

Fes la teua voluntat Senyor,

així en la Terra com en el Cel.

Senyor, acull-la en el teu Sant Si,

perquè more per sempre al teu costat.

Asunción Canet Tormo

9-9-1927 // 16-3-2010