LA CARTA POBLA DE BARXETA

Aquest any de 2017 es commemora un aniversari molt especial, es tracta del quatre-cents aniversari de la carta pobla de Barxeta, la qual es va atorgar el dia onze d'octubre del 1617.

Transcripció de la primera pàgina de la carta pobla de Barxeta.

Arxiu del regne de València.

La carta pobla  és un document públic lliurat per una autoritat a un grup de persones per a poblar un espai. Com document públic que era s’atorgava davant notari i del seu contingut se’n feien tres còpies: una quedava en els protocols notarials, una altra es lliurava a l’atorgant i l’altra a la nova població. Els elements que necessàriament hauran d’estar presents en una Carta de Poblament són:

- Una autoritat: El rei, el senyor feudal, etc. L’autoritat té dret a exigir el cobrament d’unes determinades rendes i a més exercirà la jurisdicció judicial en un grau variable segons el tipus de senyoriu.

- Un territori o senyoria. L’autoritat posseeix una terra amb un domini eminent o directe que li atorga dret a cobrar rendes. Cedeix l’ús de la terra, o domini útil, als seus vassalls per que siga treballada i a canvi paguen unes rendes. De vegades indiquen també la part de terra que correspon a cada poblador, si és de regadiu o de secà i l’ús que es pot fer de la terra no cultivada: pastures, aprofitament del bosc per a llenya, aprofitament dels recursos minerals, etc.

- Un grup de pobladors. Normalment a les cartes de poblament apareix una relació nominal dels nous pobladors. Els pobladors rebien el domini útil de la terra i com a contraprestació pagaven rendes: quantitats en espècie i en diners que s’estipulaven a les cartes. A més s’indica a les cartes que haurien d’estar sotmesos a la jurisdicció senyorial, haurien de fer ús obligatori de les seues regalies o monopolis (molí, forn, hostal, taverna, etc

- Una organització jurídica. La carta no s’atorga a persones individuals sinó a una persona jurídica que és la col·lectivitat dels pobladors que es farà responsable del govern i organització de la vila. Aquestes comunitats elegeixen unes autoritats que entre els cristians són el justícia, els jurats, i altres funcionaris.

La Barxeta islàmica caldria remuntar-la tal vegada a mitjan segle X, quan l'autoritat corresponent del castell de Xàtiva ordenà assentar un grup de colons musulmans a la zona. Després de la conquesta cristiana, el rei Jaume I lliurà l'alqueria de Barxeta al cavaller aragonés Pere Sabata el dia 10 de maig del 1248 segons consta al Llibre del Repartiment.

*************************************************************************

3.024.- A Pere Sabata, en propietat franca i lliure, unes cases a Xàtiva, i tota l'alqueria que s'anomena Barxeta, que està en el terme de Xàtiva. 10 de maig.

La nissaga Sabata era originària de Calataiud (Saragossa) i es convertiren en senyors fins a finals del segle XIV o primeries del XV, en què el poble passà al llinatge dels Tallada, que van ser els qui atorgaren la carta pobla. El terme de Barxeta feia de frontera entre les terres sota el domini del monestir cistercenc de la Valldigna i el terme de la ciutat de Xàtiva.

La població fou musulmana fins que els obligaren a fer-se cristians al primer terç del segle XVI. En conseqüència, la mesquita local fou convertida en església. Les 46 famílies morisques residents a Barxeta van ser expulsades a conseqüència del decret promulgat pel rei Felip III el 22 de setembre del 1609. Oficialment, l'aljama de Barxeta va embarcar al port de Denia el 26 d'octubre. El poble va romandre abandonat i deshabitat durant dos anys.

A la Barxeta ja cristiana, van arribar els primers repobladors al voltant del 1611, valencians dels voltants, alguna família de mallorquins i alguna altra de castellans.  Amb la qual cosa el jove Gaspar Tallada, senyor de Barxeta i cavaller de l'Orde de Montesa, hagué d'atorgar una primera carta de població el 6 d'agost del 1611. Esta primera carta pobla seria anul·lada quan van negociar la segona i definitiva carta pobla, l'onze d'octubre del 1617.

Els caps de les 19 famílies que residien a Barxeta van ser convocats en Consell General pel senyor Gaspar de Tallada a la plaça del poble per tal de llegir en públic, certificar i aprovar els capítols de la negociació col·lectiva entre el senyor i els vassalls.  Els vassalls ja estaven organitzats i el justícia era Pere Conill i els dos jurats Antoni Jaume i Miquel López, com a vocal figurava Joan Sarrió.

A les signatures de l'aprovació de la carta pobla figuren: el senyor feudal Gaspar de Tallada, el notari de València Jaume Torroella i els caps de família de Barxeta. Actuaren de testimonis Pere Llinares, un estudiant de València i Francesc Muñoz,un escuder també de València.

La carta pobla de Barxeta consta d'un encapçalament i una cloenda en llatí i 45 capítols en valencià. Aquest document és el més important de tota la història del poble i va estar vigent fins a la dissolució de les senyories feudals a principis del S XIX.

Cal recordar els dinou caps de família que van poblar Barxeta. Els primers barxetans oficials van ser:

Jaume Caselles, Pere Conill, Agustí Cucarella, Pere Cucarella, Joan Esparça, Antoni Esquerrer, Antoni Jaume, Miquel López, Ramón Llull, Joan Mengual, , Joan Marí (major), Joan Marí (menor), Pere Marí, Julià Peret , Bertomeu Pou, Pedro Redondo, Joan Sarrió i Pere Serra.