II PUJADA A LA CREUETA DE LA SERRA DE VERNISSA

MEMÒRIA HISTÒRICA A BARXETA

ARA HA FET 85 ANYS

A hores d'ara està pràcticament tothom comentant la decisió del jutge Baltasar Garzón de remoure la Memòria Històrica, però la que va des de 1936 i endavant. Jo vull anar més enllà i comentar el 85é aniversari del cop d'Estat de Primo de Rivera i sobretot, investigar al meu poble, Barxeta, què és el que va passar. Ací presente la primera part dels fets, més endavant presentaré la segona part per no fer-ho tan llarg.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

A les dues i mitja de la matinada del 13 de setembre de 1923, D. Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (1870-1930) a Barcelona on era Capità General de Catalunya; emet el manifest, amb el qual comunicava a l’opinió pública l’instauració d’un Directori Militar amb el consentiment del rei Alfonso XIII.

El Congrés i el Senat varen ser dissolts, els partits polítics prohibits i la Constitució (de 1876) interrompuda. Les principals ciutats del Pais Valencià varen ser preses militarment, seguint un model similar en totes elles. A València, els militars ocupen els principals edificis públics, centres oficials i oficines bancàries. El dia 15 de setembre, el general Dolz del Castellar, assumeix la Capitania General i proclama l’estat de guerra

L’1 d’octubre de 1923, encara no havia transcorregut un mes, el dictador conversa a fons amb el dirigent socialista Francisco Largo Caballero, aleshores secretari general d’UGT per tal de demanar-li la seua col·laboració. Largo Caballero va acceptar el nomenament de “Consejero de Estado” i d’aquesta forma va supervisar la política social i corporativa de la Dictadura. Aquesta presència de Largo Caballero serà utilitzada per Primo de Rivera com un factor de legitimació: “Tenemos el Consejo de Estado organizado tan democráticamente, que forma parte de él el señor Largo Caballero, para que en nombre de los obreros diga todo lo que honradamente crea que no está bien administrado.”

Val dir que el sindicat anarquista CNT i el recentment creat Partit Comunista foren durament perseguits i reprimits i socialistes històrics com Julian Besteiro i Indalecio Prieto criticaren la col·laboració amb la Dictadura del seu company Largo Caballero, el qui anys després, en la Segona República seria conegut com el “Lenin espanyol”

El Directori Militar emet l’1 d’Octubre de 1923 un R.D. segons el qual desponia el cessament en tots els seus càrrecs de tots els regidors dels Ajuntaments a tota Espanya i aquestos serien substituïts pels membres de la la Junta Municipal de Asociados. Aquesta substitució es faria a cadascú dels ajuntaments sota la presidència de l’autoritat militar corresponent.

Què havia ocorregut a Barxeta? Doncs ací a Barxeta, a l’igual que a la resta de localitats del País Valencia i a tota Espanya, hi havia convocat un ple extraordinari a l’Ajuntament. D. Francisco Aranda Galiana, aleshores comandant del Puesto de la Guardia Civil a Barxeta, el dia 2 d’octubre, convoca un ple extraordinari a l’ajuntament de Barxeta. El comandant assumeix la presidència interina del ple, destitueix a l’alcalde i regidors i nomena regidors als fins aleshores membres de la Junta Municipal d’Associats.

Com a data curiosa en aquest RD es recomana elegir nou alcalde a “quien ostente título profesional o ejerza industria técnica o privilegiada o en su defecto al mayor contribuyente de la localidad”.

A continuació es transcriu l’acta del dia dos d’octubre de 1923:

SEÑORES

---------Presidente--------
D. Francisco Aranda Galiana, Autoridad militar

------Concejales------
D. José Ballester Gimeno.
D. José Ventura Cerdá.
D. Filiberto Fuster Sanchis.
D. José Vilar Tomás.
D. Vicente Berenguer Mahíques.
D. Joaquin Huet Tortosa.
D. Antonio Mahíques Segarra.
D. Félix Sanchis Ripoll.
D. Vicente Bataller Segarra.

------Vocales Asociados-----
D. Joaquín Mahíques Flores.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Vicente Flores Berenguer
D. José Victoria Ventura.
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. Rafael Albi Expósito.
D. Enrique Soler Giner.
D. Miguel Martí Cortell.

Barcheta a 2 de Octubre de 1923

En Barcheta a dos de octubre de mil novecientos veintitrés. Reunidos en la Casa Capitular bajo la presidencia del Sr. Comandante del Puesto de la Guardia Civil de este pueblo Don Francisco Aranda Galiana, previa convocatoria con el carácter de urgente circulada en el día de hoy los tres concejales Vocales Asociados de la Junta Municipal que al margen se relacionan y siendo la hora de las doce dicha autoridad militar declaró abierta la sesión extraordinaria manifestando que como ya se indicaba en la convocatoria el objeto de la presente es dar cumplimiento a la circular del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia de 1º del actual que dice así:

“Gaceta ayer publica Real Decreto disponiendo cesen en sus cargos todos los Concejales Ayuntamientos España que serán reemplazados instantáneamente por Vocales Asociados mismo ayuntamiento bajo presidencia intervención militar. A este efecto procederá hoy mismo a convocar Ayuntamiento y Vocales Asociados para verificar sustitución ordenada y una vez posesionados los Vocales Asociados de sus cargos se procederá a elegir Alcaldes en votación secreta, debiendo recaer nombramiento en quien ostente título profesional o ejerza industria técnica o privilegiada o en su defecto al mayor contribuyente de la localidad, eligiéndose los demás cargos por elección y en la forma que dispone la Ley Municipal.

En esta misma sesión, que como se indicó se ha de celebrar hoy mismo, procederá el nuevo Ayuntamiento a designar las secciones que determina el art.º 66 de Ley Municipal y acto seguido se elegirán por sorteo con arreglo artículos 64, 65 y 68 los nuevos Vocales Asociados que con el Ayuntamiento han de sustituir Junta Municipal, admitiendo excusas y oposiciones por veinticuatro horas y procediendo nuevo sorteo transcurrido este plazo para cubrir las vacantes de los ausentes y de los que se expresan.

El secretario de este Ayuntamiento cuidará cumplimiento estricto de estas prescripciones y será responsable de la trasgresión. El nuevo Ayuntamiento levantará acta hoy mismo enseguida que se constituya de la total situación del Ayuntamiento anterior especificando sin lugar a dudas el estado de la Caja Municipal y de la documentación Toda la cual deberá guardar sellada, lacerada y custodiada convenientemente. = Queda subsistente ley Municipal en todo lo que no se oponga a estas prevenciones. Del cumplimiento de cuanto le ordeno se servirá darme cuenta telegráficamente.”

Después de haberse leído la anterior comunicación por el infrascrito Secretario, el Sr Presidente-Comandante del Puesto de la Guardia Civil declaró cesaban en su cargo de concejales del Ayuntamiento D. José Ballester Gimeno, D. Filiberto Fuster Sanchis, D. José Ventura Cerdá, D. José Vilar Tomás, D. Vicente Berenguer Mahíques, D. Joaquin Huet Tortosa, D. Antonio Mahíques Segarra, D. Félix Sanchis Ripoll y D. Vicente Bataller Segarra, cuyos señores abandonan el Salón.

El propio Sr. Presidente, manifestó que los Vocales Asociados D. Joaquín Mahíques Flores, D. José Sanchis Mahíques, D. Vicente Flores Berenguer, D. José Victoria Ventura, D. Bautista Bataller Aleixandre, D. Bautista Mahíques Benavent, D. Rafael Albi Expósito, D. Enrique Soler Giner y D. Miguel Martí Cortell quedaban nombrados concejales.

Acto continuo se procedió a la elección del Alcalde Presidente del Ayuntamiento del modo que ordenan los artículos 54 y 55 de la Ley Municipal, resultando elegido por seis votos D. Joaquin Mahíques Flores que proclamado como tal Alcalde por el Sr. Presidente y recibiendo de éste las insignias de su cargo pasó a ocupar la presidencia y enseguida por el mismo orden se procedió a la elección de los dos Tenientes de Alcalde resultando elegido y proclamado para primer Teniente D. Bautista Bataller Aleixandre por seis votos y D. Miguel Martí Cortell para segundo Teniente por siete votos.

Se eligió después y de igual modo de votación secreta a D. Rafael Albi Expósito para Regidor Síndico por siete votos y D. José Sanchis Mahíques para Regidor Interventor por siete votos. Y debiendo determinarse para ocupar el número de orden numérico de los señores Concejales se acordó de esta forma:

Regidor 1º: Bautista Mahíques Benavent.
Id. 2º: Enrique Soler Giner.
Id. 3º: Vicente Flores Berenguer.
Id. 4º: José Victoria Ventura.

Por unanimidad se acordó designar el jueves de cada semana y hora de las siete de la tarde para la celebración de las sesiones ordinarias que celebre el Ayuntamiento o en su defecto el sábado a la misma hora.

Acto continuo procedió el nuevo Ayuntamiento a designar las secciones que determina el artº. 66 de la Ley Municipal y se acordó por unanimidad que se divida el término municipal en tres secciones. Se dio cuenta de las listas de los vecinos de este término que reuniendo las condiciones legales sin excepción alguna de incapacidad o incompatibilidad les corresponde ingresar en cada una de dichas secciones acordando que se elijan cuatro vocales de la sección primera, tres de la sección segunda y dos vocales de la sección tercera.

Seguidamente fueron metidos en un globo o saco por orden respectivo los nombres que figuran en cada uno de las expresadas secciones y sacándose de aquel tantas bolas o nombres como vocales Asociados tienen asignados cada uno de ellos, dio el siguiente resultado:

Sección 1ª: D. Francisco Albiol Fuster.
D. Rafael Calabuig Penadés.
D. José Mahíques Medina.
D. Eliseo Segarra Flores.

Sección 2ª: D. José Micó Tudela.
D. Vicente Pons Boscá.
D. Ricardo Ballester Victoria.

Sección 3ª: D. José Seguí Boscá.
D. Miguel Calabuig Segarra.

Tratado el asunto de la convocatoria el Sr. Alcalde-Presidente declaró levantada la sesión y extendida y leída la presente acta la firman conmigo los Sres. Concejales que yo el Secretario certifico.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Recordem que aquestes tres seccions eren: La primera era la secció dels majors contribuents rústics (4 electors), la segona, els major contribuents de finques urbanes (3 electors) i la tercera secció eren els contribuents industrials (2 electors).

En el ple que es celebrarà dues dies més tard, és a dir el 4 d’octubre es formen les comissions de l’ajuntament:

POLICIA URBANA Y OBRAS:
D. José Sanchis Mahíques.
D. Enrique Soler Giner.
D. Rafael Albi Expósito.

VIGILANCIA Y GUARDERIA:
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Miguel Martí Cortell.
D. José Victoria Ventura.

BENEFICIENCIA Y SANIDAD:
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. Vicente Flores Berenguer.
D. Joaquín Mahíques Flores.

MERCADO, MATADERO Y REPESO:
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Enrique Soler Giner.
D. José Victoria Ventura.

INSTRUCCIÓ PÚBLICA:
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Miguel Martí Cortell.
D. Vicente Flores Berenguer.

FESTIVIDADES:
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Enrique Soler Giner.

HACIENDA Y PRESUPUESTOS:
D. Joaquín Mahíques Flores.
D. Miguel Martí Cortell.
D. José Sanchis Mahíques.

CEMENTERIOS:
D. Vicente Flores Berenguer.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Joaquín Mahíques Flores.

Aquest ajuntament va desenvolupant la seua tasca amb normalitat i el millor que pot, cal no oblidar-se que varen ser elegits per sorteig en el seu dia per a integrar la Junta Municipal d’Associats, i el Directori Militar del dictador Primo de Rivera els hi havia nomenat a dit per a desenvolupar la gestió de l’ajuntament de Barxeta, el temps que fou necessari per a permetre la substitució del òrgans de representació política, amb la introducció de persones afins al nou règim.

A Espanya, el dictador Primo de Rivera estava acabant de perfilar un nou partit únic que fora el focus dels nous quadres polítics que el règim dictatorial exigia: la Unión Patriótica (U.P.); a la que en primer lloc va considerar com una extensió del Somatén a tota Espanya, després com un “movimiento y no partido” i finalment, com un gran partit polític que hauria d’haver constituït “los núcleos o viveros de que lógicamente han de salir los hombres útiles para la obra de regeneración que venimos desarrollando”. En 1924 Primo de Rivera es dirigeix als governadors i delegats governatius mitjançant una circular en la que els insta a buscar afiliats a l’ UP en cada poble. Aquestos afiliats serien els que en definitiva ocuparien el poder polític a cada municipi.

Cal aclarir que Enrique Soler Giner, era el meu besavi, i estava casat amb Cecilia Tormo Canet era el pare del meu avi Enrique i de: Llorenç, Cecilia, Federico i Aurelia Soler Tormo. Tenia el domicili al carrer Major 45 (on ara està el bar El Cordobés i la tenda Visal).

Enrique Soler Giner era fill de José Soler Fort, de Lloc Nou d'En Fenollet, i de Rosa Giner, de Barxeta, els altres fills del matrimoni eren: Antonio, Tomàs, Pilar i Salvador Soler Giner. És una familia molt llarga i molt interessant.

LA EXALTACIÓN DE LA SANTA CRUZ

Dilluns 15 de setembre de dos mil vuit, a l’Institut de L’Olleria ha començat el curs escolar 2008-2009, els alumnes de primer cicle de l’ESO, és a dir, primer i segon curs, han segut rebuts per l’equip directiu i acompanyats pels seus tutors corresponents a les aules de referència. Els alumnes de primer d’ESO al ser nous a l’Institut, també els han mostrat totes les instal·lacions del centre: Aules de música, d’Informàtica, de Plàstica, de Tecnologia, d’Idiomes, el gimnàs, la biblioteca, la sala d’usos múltiples, el bar...

Demà dimarts serà la presentació dels alumnes del segon cicle de l’ESO (tercer i quart curs) i els alumnes de Batxillerat, i finalment el dimecres, encetarem el nou curs escolar.

Els alumnes en aquest Institut i a la resta d’Instituts, així com als Col·legis Públics pertot arreu, tenen unes instal·lacions envejables, i unes eines d’estudi i suport, que ja hauríem desitjat nosaltres quan érem menuts. A més de les instal·lacions, tenen els seus professors corresponents per a cada matèria, i unes quantes assignatures optatives per a escollir. També tenen a l’abast al Psicopedagog, professor de PT, desdoblaments, reforços, ACI, ACIS, Diversificació, etc, etc, etc.

I nosaltres, la generació del seixanta, que fèiem tal dia com aquest, quan arribava el quinze de setembre. Me’n recorde perfectament, doncs guarde com un tresor, tot el material escolar de la meua infantesa. Per exemple en el 1971, anava a fer sisè de primària (després vindria l’EGB, que ja no vaig arribar a temps). A l’aula, el mestre D. Antonio Bosch Aguado, tenia l’aula repleta d’alumnes de cinquè, sisè, seté i vuitè; ja anàvem junts els xics i les xiques; podríem ser al voltant de cinquanta alumnes tots junts dins l’aula.

El quinze de setembre tocava “La Exaltación de la Santa Cruz”, el mestre copiava el dibuix a la pissarra, nosaltres el copiàvem a la llibreta (allí no es sentia ni el revolar d’una mosca) i després el mestre ens dictava el text. Sobra dir que eixe dia no havia presentació d’alumnes, sols teníem eixa aula; no sabíem que era una adaptació curricular significativa, qui repetia curs, repetia i no passava res; ningú assetjava a ningú, ens barallàvem amb els nassos xorrant sang i després tan amics, els pares no denunciaven al mestre, al contrari, els pares li deien “Si fa falta, pegue-li dues bescollades i l’adreça”.

Teníem un avantatge sobre els alumnes d’ara: No teníem psicòleg a l’escola.

INICI DE LLIGA 2008-2009

Ahir diumenge per la vesprada els sorolls de la ràdio del meu veí que s’escoltava a través de les parets del pati com si l’aparell el tinguera jo al meu costat, em va informar del començament de la lliga de futbol. El meu veí estava escoltant el “Carrusel Deportivo” de la cadena SER. Per cert, el programa veterà de radio esportiva en directe. El periodista valencià que el va crear i dirigir, Vicente Marco, va morir a Madrid el dissabte passat 30 d’agost. Era fill del polític valencià i valencianiste Vicente Marco Miranda.

Nosaltres, a Barxeta, al finalitzar la lliga de 1971, estàvem la mar de contents, doncs el nostre València havia quedat campió de la Lliga, tot i que va finalitzar amb els mateixos punts que el Barça, però el gol average li fou favorable. L’alineació ens la sabíem de memòria, amb el clàssic 3-2-5: Abelardo; Sol, Mestre, Vidagany; Paquito, Roberto; Sergio, Pellicer, Ansola, Forment i Valdés. També jugaven: Antón, Barrachina, Tatono, els germans Claramunt, Poli i Jesús Martínez.

Fins ací havíem arribat! Ja no podíem ser d’un altre equip, només que del nostre València, doncs havia guanyat la Lliga (per a celebrar la següent, caldria esperar fins al 2002, tan sols trenta-un any). Jo no sé a sant de què, però els amics ens havíem comprat l’equipatge de l’Athlètic de Bilbao, i en aquestes circumstàncies, continuar duent-lo, era una traïció al nostre València.

Aleshores, el futbol ni era ni es vivia com ara. Pràcticament tots els jugadors finalitzaven la seua etapa al mateix equip, no era com el desgavell d’ara, que veus un jugador marcar un gol, besar l’escut de la seua samarreta i a continuació fitxar per un altre equip amb una millora salarial que mareja. Ara en ve una pregunta futbolera que en faig i que no trobe resposta adequà: Si un jugador signa un contracte amb el seu equip i eixe jugador realitza una excel·lent campanya, el representant corre que es pela el cul per tal de demanar-li al club una millora salarial, però si el jugador ha fet una campanya dolenta amb un rendiment molt baix, no es penalitza econòmicament al jugador.

Adesiara començava el campionat i eixia un nou “Àlbum” de cromos. A principis dels setanta, els cromos dels àlbums eixien en una bosseta enganxada al coll d’una botella de cervesa denominada “El Ciervo”, amb un tap com els de les botelles de llimonada (A Barxeta venia el llimonero de Benigànim “La Flor del Pino” i el camió de “La Moderna” de Xàtiva), i ma mare m’he enviava a comprar la botella de cervesa, no sense moltes ganes, després de demanar-li-ho sense parar una bona estona, a la tenda que havia obert Eugenio Huet al carrer Sant Roc just al costat del Passatge. També eixien els cromos en la marca de xocolate Zahor, que anàvem a comprar-lo a la tenda de Felipe Albiol a la plaça i a la tendeta del tio Samper a la placeta.

Al completar l’àlbum et regalaven un baló de goma, que el fèiem servir en algun dels varis campets que teníem (Poliesportiu?, aleshores no hi havia cap a ningun poble). Podíem anar al campet on ara està el magatzem de Joyen, al campet del pi-colorito, i si érem més gent, doncs anàvem al campet del racó (que encara es troba allí), al camp de futbol del Ràpid de Barxeta, no podíem anar perquè en anar i pujar (a peu, per suposat) es passava la vesprada Quan eixíem de l’escola a les cinc de la vesprada, agafàvem el berenar, normalment pa amb xocolate (Zahor és clar) i ens trobàvem al campet en qüestió.

Les dues fotos són de l’estiu del 1970 en un casament en “La pista” del cine de Ribera (Cine Capitol). L’equipatge del Athlètic de Bilbao i crec recordar que ma mare li’l va encomanar a la mare del meu amic Joaquinito (Ximo Sanlorenzo) que vivia a València.

En el nostre equip, Enrique Querol era un porter fenomenal, Luís Berenguer un defensa excepcional i Javi Valverde un davanter fora de sèrie. Jo jugava de defensa dret (de 2) i reconec que era molt feble, el futbol no era el meu fort i no destacava ni pel meu físic ni per la meua qualitat, era dels pitjors.

Per tal de veure els partits en la televisió (en les poquetes teles que aleshores hi havia al poble, jo a ma casa no la van tindre fins el març de1974), ens reuníem al Casino del tio Tonico (Bar Inza del carrer Major) i al Frontó del tio Cartero (el bar Manzano actual) i allí, fent-nos lloc els uns als altres i asseguts al sòl, miràvem el partit.

De moment la lliga ha començat bé, el meu València ha guanyat i el Madrid del meu fill Ivan ha perdut, ja li vaig donar el condol anit!

ACTES DE CLOENDA DE L'ESTIU

L’estiu de 2008 està tocant a la seua fi, el proper dilluns dia 1 de setembre tothom tornarà al seu lloc de residència i de treball habitual i començarà una nova etapa. Dels molts dies viscuts a l’estiu, sempre ens recordarem d’un o tal vegada de dues jornades que hagen segut especials pel cas que hi siga.

Jo en recorde dues: L’esmorçar i la caminata en Fira de Xàtiva. La colla d’amics, sempre en falta un o altre, anem a esmorçar a la Fira de Xàtiva el plat típic de la sardina, l’ou i els pimentons, regat amb cervesa i rematat amb un cafenet. Anys enrere solíem anar també en aquesta setmana a l’estany de Cullera a esmorçar una o dues llises al restaurant Picanterra, però uns per altres, la costum ja fa alguns anys s’ha perdut. Per sort, l’esmorçar firero encara continua.

L’altre esdeveniment és la caminata que solem fer, del poble fins a la Corsa i allí una vegada arribem a l’encreuament, cap a llevant al camí de Quatretonda (4tonda en llenguatge de sms) al Pla de Corrals i cap a ponent a El Genovés pel port de Benigànim. Enguany, ens tocava anar direcció a ponent i caminarem des de l’alt de Requena per les Bassetes Roges i la cantera a buscar la primera revolta del port de Benigànim i per ahí per la carretera fins a El Genovés. Arribar al bar i atacar la gerreta de cervesa amb les parets gebrades i donar-li bon compte al bocata de francesa amb un blanc i un negre què està reptant-nos a veure si ens el podem acabar. Per ara sempre guanyem nosaltres el repte i al cap d'un temps el bocata està allotjat en el sigma.

Tant l’esmorçar en Fira com la caminata, ens reuneix cada any els amics, parlem, comentem, cóm ens ha anat, parlem de les nostres coses, de la familia, de les dones, dels nostres fills, del nostre treball, de cóm va canviant i evolucionant la vida, pràcticament tots anem o ja hem entrat en la cinquantena, en el mig segle (què es diu molt promte).
Està prohibit parlar del sucre, colesterol, triglicéridos, àcid úric i del conegut que ha tengut un infart, un vessament cerebral o li s’ha presentat un càncer terminal. I és obligat comprar un cuponet al venedor de l’Once que s’acosta a la nostra taula i dir-li coses dolcetes a la cambrera que li toca servir-nos. I sobretot, recordar les coses que féiem quan érem uns xiquets i gaudíem pel poble, pel riu, pel teular del tio Manolete, pel pi-colorito, jugàvem al futbol en el campet del Racó, berenàvem pa amb tres gustos i com ens perseguia el guarda quan anavem a menjar melons d’alger i raïm al camp.

El tio Sevillano, el tio Pingris, Rusa, Maripas (Mari Paz), Maruchi, Don Manuel (El tio llapisera), Don Fernando (El tio naripa), són personatges enllaçats a la nostra tendra infantesa.

I sobretot, és un luxe compartir el temps i recordar amb els teus estimats.

MÉS ROÍN I MÉS BORD???

Fa unes dies va vindre una persona de confiança a ma casa a dir-me que una veïna li ha havia dit a ell que una dona (que el seu nom no ve ara al cas) li havia dit: "Mira, eixe és encara més roïn i més bord que s'agüelo Enrique Sicol". "Eixe" és un servidor i ella la mare d'un dirigent polític del poble adversari (que no enemic) del Bloc.

Dedicatòries com aquesta ja me les esperava des de feia temps. És clar què com no em poden acusar de ninguna malifeta (doncs mai he estat de cap enlloc) se'n van als avantpassats per tal d'injuriar i insultar.

Jo, moltes vegades em pregunte: Jo, què tinc la vida resolta, quina falta tinc de clavar-me en aquestos embolics? Quina falta tinc de crear-me enemics quan no en tenia cap? La veritat siga dita, és que no tinc ninguna falta, però com una persona que aprecie molt em va dir: Si no fora per persones com tú, que parles claret i tot el món t'entén i que traus la cara per nosaltres, aquestes persones estarien governant tots els estaments del poble i menjant del pesebre tota la vida.

No sé si faig be o si faig mal; el temps què és el millor jutge, ja dirà i a les elecciones del 2011 el candidat del Bloc, siga jo o un altre, ja veurem els resultats que trau.

Però cal recordar el poquet que sé del meu avi Enrique. "Enrique Sicol" per a les persones que ens volen mal, doncs hi ha malnoms que agraden als referits, però en aquest cas, el malnom no li agrada a ningú de la meua familia, ni al meu avi ni a mon pare els agradava i crec que a ma tia tampoc. A mí la veritat és que si no me'l diuen, millor; però sempre hi ha algún orat o algún babau solt.

Quan era xiquet me'n recorde que quan en ma casa es parlava de la República i de la Guerra Civil, mon pare sempre li agradava dir i presumir: Xiquet, de casa del güelo no se'n emportaren res quan es va acabar la guerra, buscaren i rebuscaren i no trobaren mai res, ni vaixella de porcellana, ni canelobres de plata ni diners. T'agüelo era molt honrat i si va anar a la pressó va ser per les seus idees. (Per cert ara que dic açò, en venen al cap alguns fervorosos militants actuals d'esquerres (?) de Barxeta que els seus pares o eren del Somatén, o guardes o tenien els quadres de Franco i José Antonio penjats damunt del fumeral).

El meu avi no era de l'UGT, la força majoritària aleshores a Barxeta, ni del PCE, la força de moda una vegada iniciada ja la guerra, no; el meu avi era de la CNT i durant la guerra civil fins que se'n va anar al front de Terol (altres es quedaren covardement al poble) va ser membre de la Junta Calificadora i Fiscal del Comité de Barxeta.

La Junta Calificadora del Comité de cada poble era l'òrgan que decidia les finques a col·lectivizar, aixi com la seua gestió, a més a més, dur endavant la borsa de contractació dels jornalers. El càrrec de Fiscal incloia el ficar les multes a les persones denunciades pel guarda rural del poble (sobretot per robatoris de poca importància al camp, doncs eren anys de molta fam i les figues, les bacores i fins i tot les garrofes eren un bé molt apreciat).

Al finalitzar la guerra al meu meu avi l'empresonaren quan estava a casa de la seua germana Aurelia (la del tio Sucre) i junt als demés homes el conduiren a la presó de Tavernes de la Valldigna, al cap d'un temps els varen trasladar a tots a la presó de Xàtiva. Allí a Tavernes el meu avi tenia amistat amb el tio Miquel el del bar "El calvari" i a sa casa se'n van tindre que anar la meua àvia, mon pare i ma tia, doncs ací a Barxeta és morien de fam.

Tan sols contaré dues anècdotes del tio Miquel. En la primera, un dia de tants, la meua àvia entra al bar plorant i el tio Miquel li pregunta: "Què et passa Amparo, per què plores"? - Es què hui no tinc res per a dur-li a Enrique a la presó - li contesta la meua àvia. En ma casa açò que no torne a passar, dis-li a Encarna (la seua dona) que et pose el dinar i vas i li'l dus"-va repicar el tio Miquel.

I l'altra és ja en postguerra, com no hi havia rector a Barxeta, tenien que anar en carro i en matxo a El Genoves diumenge pel matí a dur-lo i quan feia missa, tornar-lo i sempre demanaven el matxo o l'aca i el carro a algun dels "rojos". En una temporaeta, molts diumenges seguits a primera hora venien dos joves a casa dels meus avis: (no diré quins eren perquè ja han faltat) "Tia Amparo, no está el tio Enrique?, es perquè ens deixe l'aca per anar a dur al retor a El Genovés". Ells dos en la seua camisa blau mahón i la boineta roja. El tio Miquel es va dur l'aca a Tavernes i quan va passar un temps la va tornar. Els dos joves falangistes van tindre que anar a emprenyar a un altre.

Aquest és i era el meu avi. Va faltar el 27 de maig de 1967 (exactament quaranta anys després van ser les elecciones municipals a Barxeta en les quals jo, el seu net i candidat del Bloc en vaig quedar a vint-i-quatre vots de la victòria) jo tenia set anys i apenes me'n recorde d'ell. La dedicatòria d'aquest article li la vaig preguntar a un tio meu, per cert, també li diuen Enrique Soler: "Mire tio que ha dit una dona de mí en el poble que sóc més roin i més bord que l'agüelo Enrique". "Fill meu - en contesta mon tio- el teu agüelo tenia sols un defecte i era que ho volia tot perfecte i tot ben fet i el que tenia que dir-te, t'ho deia a la cara".

Bé, doncs com diuen per ací: "De tal pal tal ascla".

LLEGIR EN VACANCES

He acabat de llegir “Lecturas para minutos I” d’Hermann Hess (1877-1962) i Premi Nobel de Literatura a 1946. És ara a l’estiu quan tinc el plaer de tornar a llegir aquests llibres que ens tornaven bojos al 1978. En el curs 1978-79 érem a Xàtiva estudiant 2n de FPII, o el que és el mateix, 4t d’FP a la llavors anomenada “Escuela de Formación Profesional” actualment IES La Costera.

Me’n recorde de “Don Paco Otón Merin” de Cocentaina -Paco Biela; professor de dibuix que a les làmines ens feia posar “Játiva” i en eixa veu de canya badà que tenia ens deia:”Játiva se escribe con jota”. I anàvem a reclamar-li al jovenet Vicent Belda d’Ontinyent i sempre ens deia:”No li feu cas que ixe es un fatxa!”. Vicent Belda es mereix capítol apart i parlarem de la seua vessant acadèmica i política. Ha fet i desfet al seu poble el PSOE, el Bloc i darrerament estava liat amb el PIPO (Partit Independent Per Ontinyent).

Eixe curs va arrivar al centre un professor anomenat Francisco Machancoses, crec recordar de Carcaixent, amb la cara a l’estil “General Noriega” el de Panamà i el cabell arrissat; més o menys com el germà mut de los “Hermanos Marx”. Era professor de “Lengua” (castellana per descomptat) i va i deixa la programació oficial al calaix i ens recomana la lectura de uns quants llibres d’autors, aleshores desconeguts per a tots nosaltres: Herman Hesse, Mijail Bakunin, Pedro Kropoktin, Enrico Malatesta…

També resulta, que en segon grau de FP els alumnes d’Automoció i els d’Electricitat compartíem les classes d’assignatures comunes i estava entre els elèctrics Filiberto de la Llosa de Ranes que ja era membre e la CNT i un militant dels forts i convençut.

A mí i al meu company i amic Ube (Jose Vicente Úbeda Bataller) d’El Genovés ens va vindre tota una flamerà política a la cara. Calia ser àcrates, anarquistes, ahí estava la avantguarda, la flor i nata. El PSOE era un partit burgués i el PCE uns “fatxes” situats molt a la dreta dels nostres ideals, ni opinar de l’UCD i d’AP.

Ens comprarem Lecturas para Minutos I i II d’Herman Hesse i enamorat d’aquest escritor, seguirem lleguint-lo; “Damián”, “Bajo las ruedas”, “Shidarta” i “El lobo estepario”. Confesse sense temor que en “El lobo estepario” no vaig poder passar de la pàgina 71. I mira si ho intentat vegades legir-lo tot! No he pogut. En canvi “Bajo las ruedas” és dels meus preferits i el repase cada dos o tres anys. De "Lecturas para minutos" al tornar a fullejar les pàgines veig les anotacions, hi ha moltes, però tan sols en reproduiré dos de cada llibret, són aquestes:

“El fascismo y el bolchevismo son hermanos enemigos, pero al fin y al cabo hermanos, y donde crece el uno abona el campo para el otro y conjura su presencia” (TI, 37).

“ Cuando odiamos a una persona, odiamos en ella algo que está en nosotros mismos. Lo que no está en nosotros, no nos inmuta” (TI, 115).

“Una persona honesta no da un paso sin crearse enemigos” (TII, 139).

“Las verdaderas virtudes molestan siempre y provocan odio” (TII, 152).

Però és clar, i la teoria anarquista? Haviem de llegir als autors i de vegades discutir-li al nostre admirat Filiberto algun raonament que ens feia, perquè això de la lluita de classes encara estava ahí molt candent i érem nosaltres els joves els qui teníem la responsabilitat de propagar la revolució. Comprem de la Llibreria La Costera, aleshores situada en el carrer Pere IV dAragó, de Xàtiva “Escritos de Filosofia Política” I i II, de Mijail Bakunin, “La conquista del pan” de Pedro Kropotkin i “Anarquia i anarquismo” d’Enrico Malatesta.

Al principi li preguntavem: “Filiberto, tu eres partidari del País Valencià?”. Ell es girava, ens mirava somrient i com si pensara “eixa pregunta volia que en fereu”, ens amollava: Nosaltres som d’aquest món, ni deus, ni amos ni països, la patria de l’home lliure és el món!”. No sigueu petit burguesos!

Després de llegir a Bakunin, Kropotkin i Malatesta, calia rematar la lectura amb autors espanyols i assolir la teoria anarquista "a palo seco".

Els següents autors que varem llegeir foren Carlos Dias, "Las teorias anarquistas" i Juan gómez Casas, "Historia del anarcosindicalismo español". Tinc tots els llibres a la prestatgeria i ara, en els mesos de l’estiu els torne agafar i els repase, automàticament em ve a la memòria Don Paco Otón Merin, Vicent Belda, Filiberto, el meu amic Ube i tants altres.

El següent curs tornariem a tindre a l’assignatura de Lengua (castellana per suposat) a Rafael Buforn i ahí va canviar el tema i els autors: Ara tocava el País Valencià per un tub!