Dimecres 15 de juliol, a ma casa; tal dia com aquest sempre hem celebrat San Enrique. Sóc el darrer Enrique Soler. Doncs el meu fill li diuen Ivan. Per cert, la meua dona, ja de nuvis, sempre em deia: “Si tinc un xiquet li posaré Ivan i si tinc una xiqueta, li ficaré Andrea”. Dit i fet; tinc un Ivan i una Andrea. Sempre he dit que perquè un matrimoni funcione bé, han de tindre els fills que hi vulga la dona i els noms dels fills també els hi ha de ficar la dona.
Mon pare era Enrique Soler Boscà; el meu avi, Enrique Soler Tormo; el meu besavi, Enrique Soler Giner i jo sóc batejat Enrique Soler Canet; Enric des de 2003. El meu rebesavi era José Soler Fort, natural de Lloc Nou d’En Fenollet.
El cognom Soler el tinc molt clar, no ocorre aixì amb el nom i el segón cognom, Canet. Crec que ja ho havia explicat abans. No en tenien que haver-me posat Enrique, doncs un germà major, nascut a l’octubre del 1953 i mort al març del 1954 ja li varen ficar Enrique. Però com era la costum, quan moria un fill i naixia un altre, li ficaven el mateix nom. A Barxeta hi ha nombrosos casos.
Si el meu germà no es mor, el més probable es que m’ha hagueren ficat el nom de l’altre avi: Joaquin, a hores d’ara jo seria Joaquim Soler Canet. O tal vegada el nom del germà del meu avi, mort a la Guerra Civil, el meu oncle Vicente, i a hores d’ara jo seria Vicent Soler Canet.
M’abellia tornar a escriure i hui m’he retrobat en els meus records. Pense que el nom i els cognoms de cadascú és força important, no es pas un caprici i ben bé determinen la personalitat de cadascú, i las dels pares. Doncs alguna vegada li hem sentit a algú dir-nos el seu nom i exclamar: “Fill meu o filla meua, com el van fotre bé amb eixe nom”.
Finalment, els noms d’ara: Kevin, Kristel, Cheyenne, Axel, Dennis... He tingut una alumna de nom Venus i el seu germà Eros. El més estrany: Mabeca. L’explicació és que els seus pares els agradava la cançò de Boney M titolada “Ma Baker”, heu jure què és cert.
Mon pare era Enrique Soler Boscà; el meu avi, Enrique Soler Tormo; el meu besavi, Enrique Soler Giner i jo sóc batejat Enrique Soler Canet; Enric des de 2003. El meu rebesavi era José Soler Fort, natural de Lloc Nou d’En Fenollet.
El cognom Soler el tinc molt clar, no ocorre aixì amb el nom i el segón cognom, Canet. Crec que ja ho havia explicat abans. No en tenien que haver-me posat Enrique, doncs un germà major, nascut a l’octubre del 1953 i mort al març del 1954 ja li varen ficar Enrique. Però com era la costum, quan moria un fill i naixia un altre, li ficaven el mateix nom. A Barxeta hi ha nombrosos casos.
Si el meu germà no es mor, el més probable es que m’ha hagueren ficat el nom de l’altre avi: Joaquin, a hores d’ara jo seria Joaquim Soler Canet. O tal vegada el nom del germà del meu avi, mort a la Guerra Civil, el meu oncle Vicente, i a hores d’ara jo seria Vicent Soler Canet.
M’abellia tornar a escriure i hui m’he retrobat en els meus records. Pense que el nom i els cognoms de cadascú és força important, no es pas un caprici i ben bé determinen la personalitat de cadascú, i las dels pares. Doncs alguna vegada li hem sentit a algú dir-nos el seu nom i exclamar: “Fill meu o filla meua, com el van fotre bé amb eixe nom”.
Finalment, els noms d’ara: Kevin, Kristel, Cheyenne, Axel, Dennis... He tingut una alumna de nom Venus i el seu germà Eros. El més estrany: Mabeca. L’explicació és que els seus pares els agradava la cançò de Boney M titolada “Ma Baker”, heu jure què és cert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario