jueves, 28 de noviembre de 2013

BARXETA RECORDA AL MESTRE D. VICTOR CALATAYUD


Barxeta va celebrar el passat diumenge 24 de novembre la III edició de la Fira de la Tardor i dins dels actes previstos, va oferir un emotiu homenatge a la figura del mestre barxetà D. Victor Calatayud Tortosa (1901-1974).

A la Casa de Cultura es va programar una conferència a càrrec de Mª Jesús Llinares Císcar, professora de la Universitat de València, doctora en Pedagogia i a més a més, autora del llibre biogràfic “Victor Calatayud Tortosa, un model de mestre i d’una escola nova”. Segons Enric Soler, regidor i coordinador d’este homenatge: “Es pretén recordar a l’il·lustre barxetà D. Victor Calatayud, la seua vida acadèmica, professional i el treball educatiu; exemple d’una vida d’entrega i de lluita per a aconseguir una educació millor”.

També es podia visitar una exposició al voltant de D. Victor Calatayud. L'exposició hi havia creat un espai dedicat a il·lustrar el treball d’aquest gran professional de l’ensenyament on es podien contemplar els quaderns, mapes, dibuixos i diverses activitats realitzades pels seus alumnes de les diferents escoles on va desenvolupar el seu treball docent.

D. Victor Calatayud Tortosa va exercir de mestre nacional a L’Alcudia de Veo (Plana Baixa) des de 1925 fins a 1929; Montaverner (La Vall d’Albaida) des de 1929 fins a 1933 i finalment a Tavernes de la Valldigna (La Safor) des de 1933 fins al 1971. En aquesta darrera població on es va jubilar, en un acte celebrat el 20 de febrer de 1971 va ser anomenat fill adoptiu i en l’actualitat una Escoleta Municipal Infantil de recent construcció, porta el seu nom.

La conferenciant, Mª Jesús Llinares va destacar de D. Victor: “El caràcter  idealista,  dinàmic i obert i la tasca d’innovació educativa que va aplicar perquè va ser una persona d’una talla intel·lectual, professional i humana excepcional”.

A l’acte també van assistir antics alumnes de Tavernes, i en nom de tots ells, Salvador  Vercher va recordar que: “Encara que han passat molts anys, D. Víctor és una persona molt volguda, recordada i estimada per la gent dels pobles on va treballar i sobretot en Tavernes de la Valldigna on va romandre trenta-huit anys”.

L’ajuntament, amb la presència de tota la corporació, va fer entrega de sengles plaques commemoratives a les tres filles del mestre homenatjat D. Victor: Emilia, Carmen i Elena, les quals van estar estaran acompanyades de les seues respectives famílies. En nom de la família del homenatjat, Elena Calatayud, filla del mestre; va dedicar unes paraules d’agraïment a l’Ajuntament de Barxeta i a tot el públic assistent, que de gom a gom havia emplenat la Casa de Cultura de Barxeta.




































sábado, 23 de noviembre de 2013

HOMENATGE A D. VICTOR CALATAYUD TORTOSA.


Barxeta celebrarà el proper diumenge 24 de novembre la III edició de la Fira de la Tardor i dins dels actes previstos, es farà un emotiu homenatge a la figura del mestre barxetà D. Victor Calatayud Tortosa (1901-1974).

A les 13 hores tindrà lloc una conferència a càrrec de Mª Jesús Llinares Císcar, professora de la Universitat de València, doctora en Pedagogia i a més a més, autora del llibre biogràfic “Victor Calatayud Tortosa, un model de mestre i d’una escola nova”. Segons Enric Soler, regidor i coordinador d’este homenatge: “Es pretén recordar a l’il·lustre barxetà D. Victor Calatayud, la seua vida acadèmica, professional i el treball educatiu; exemple d’una vida d’entrega i de lluita per a aconseguir una educació millor”.

A partir de les 11,30 hores i a la Casa de Cultura es podrà visitar una exposició al voltant de D. Victor Calatayud. L'exposició ha creat un espai dedicat a il·lustrar el treball d’aquest gran professional de l’ensenyament on es podran contemplar els quaderns, mapes, dibuixos i diverses activitats realitzades pels seus alumnes i d'adults de les diferents escoles on va desenvolupar el seu treball docent.

D. Victor Calatayud Tortosa va exercir de mestre nacional a L’Alcudia de Veo (Plana Baixa) des de 1925 fins a 1929; Montaverner (La Vall d’Albaida) des de 1929 fins a 1933 i finalment a Tavernes de la Valldigna (La Safor) des de 1933 fins al 1971. En aquesta darrera població on es va jubilar, en un acte celebrat el 20 de febrer de 1971 va ser anomenat fill adoptiu i en l’actualitat una Escoleta Municipal Infantil de recent construcció, portarà el seu nom.

Han confirmat la seua assistència a l’acte les tres filles del mestre homenatjat D. Victor: Emilia, Carmen i Elena, les quals han sigut convidades expressament per l’Ajuntament de Barxeta i estaran acompanyades pels seus familiars.




miércoles, 21 de agosto de 2013

AL VOLTANT DE L'EQUIP DE FUTBOL DE BARXETA

En la dècada dels anys 50 del segle passat, l’equip de futbol del Barxeta havia passat a jugar des de l’antic camp de futbol situat a la partida del Ram, al costat mateix del cementeri  on actualment hi ha un camp de caquis, a la zona del riu de Barxeta situada entre la passarel·la i el gorg, aprofitant que el riu estava sec degut a la sequera que es patia.

Més tard jugarien al camp del Molinet a la zona on actualment estan les pistes de tennis i de frontó, para, definitivament fer-ho a la ubicació actual. Doncs han hagut en total, quatre camps on han jugat al futbol.

En 1954, el periòdic Levante, era aleshores òrgan de premsa del Movimiento i de la F.E.T. (Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S.), i el mestre resident a Barxeta D. Salvador Carbó escrivia unes cròniques del poble que les enviava al periòdic i en una d’elles redactada el 30 de març del 1954 informava de la nova junta directiva que havien format al voltant de l’equip de futbol del poble.

Cal dir que tots els actes socials, organitzacions, associacions, etc. estaven impregnades pel nacional-catolicisme i l'alcalde a la vegada que jefe local de Falange i el rector juntament amb el caporal de la guàrdia civil eren les tres màximes autoritats civil, religiosa i militar, no es d'estranyar doncs que el nom oficial de l’equip fora la U. D. del Frente de Juventudes i que tots els integrants de la junta directiva eren titllats de camarada.

BARCHETA

NUEVA DIRECTIVA

El U. D. del Frente de Juventudes ha reorganizado su directiva, habiendo nombrado presidente de honor a Don José Palop García, don Salvador Carbó y Sancho y Don Alejandro Insa Urquiza, por su gran interés por el deporte y el apoyo que prestan al mismo.

La nueva directiva ha quedado formada por: El camarada Vicente F. Sanchis Fenollar, como presidente; secretario, camarada Vicente Fenollar Sanchis; tesorero, camarada José Seguí Berenguer y como vocales los camaradas: Antonio Segarra Sanchis, Lorenzo Carrión Fuertes, Angel Company Berenguer, Luís Seguí Querol, Alfredo Micó García, Rafael Micó García, Vicente Ventura Ballester, Vicente Giner Castelló, José Genovés San Lorenzo y Emilio Seguí Querol.



                                      Efemérides de Barxeta 1948 a 1960. Salvador Carbó y Sancho. Biblioteca de Barxeta.

José Palop era el rector i Alejandro Inza, l'alcalde.

Anem a repassar unes fotos de l’equip de Barxeta d’aquell temps quan jugaven al riu:

                                     Antonio Segarra (Pepele) i Lorenzo Carrión Fuertes (Llorenç).


                                             De peu: Luis Seguí, Antonio Segarra i Llorenç
                                           Agimponats: Corona (de Lloc Nou), Vicente Fenollar i Pepe Seguí.

 Part de la plantilla que anava a jugar un partit contra el Rafelguaraf, en estar lesionats Llorenç, Pepe Genovés i Vicente Reig, entre d'altres; jugaven tres futbolistes de Lloc Nou.

De peu: Llorenç, Vicente Ventura, Pepe Seguí, Cañete (LLoc Nou), Antonio Segarra i Luis Seguí.
Agimponats: Panader (Lloc Nou), Corona (Lloc Nou), Vicente Fenollar i el porter Alfredo Micó.

Per ampliar cada foto cal fer clic damunt d'ella. Si algú comparteix o penja alguna de les fotos, per favor, anomeneu la procedència.

lunes, 12 de agosto de 2013

LES REGINES DE FESTES


Les Festes Patronals de Barxeta es celebraven la darrera setmana de novembre en honor als patrons locals “Els Esposoris de la Verge Maria”. Era habitual que una comissió de festers es fera càrrec de l’organització dels actes que es tenien que celebrar durant les festes patronals. També es celebraven unes festes més “populars” en la darrera setmana de juny, però aquestes tenien una menor importància que les patronals.

Però a les acaballes de la dècada dels setanta del segle passat, el model de festes patronals ja s’havia esgotat i en concret, de cara a les festes del 1974 al no haver-hi cap comissió que volguera fer-se càrrec de l’organització, el secretari de l’ajuntament, Francisco de Paula Codina Gisbert va proposar que eixe any, la seua “quinta” formaria la comissió de festes del 1974. D’aquesta manera els quintos del 1947, nascuts al 1926, són els qui van organitzar les festes patronals del 1974.

I com seguiria el model? Jo personalment no conec la raó, però al 1975 no foren els quintos del 1948 els encarregats de formar la comissió de festes, la qual cosa seria la més lògica i més encara, tenint en compte el gran d’èxit d’organització de les festes. Per primera vegada en la història de les festes patronals de Barxeta, hi hauria una regina de festes, amb la seua corresponent cort d’honor.

La senyoreta Aure Mahiques Mahiques, va tenir l’honor de ser nomenada la primera regina de festes de Barxeta. Després també ho serien Amparo Querol, Pepita Guillem i Juani Inza. Justament al 1978, un servidor va ser acompanyant d’una de les xiques que formaven part de la cort d’honor, sent la regina eixe any, la senyoreta Juani Inza. Heus ací dues fotos corresponents a la regina de festes del 1978, amb la seua cort d’honor i acompanyants.


Com a data històrica, cal dir que el nomenament oficial de la primera regina de festes va ser tal dia com hui, dotze d’agost, de l’any 1975; en sessió ordinària de l’ajuntament sent alcalde Vicente Giner Bataller, tte. Alcalde Juan Garcia Roca i regidors José Mahiques Ballester, Emilio Seguí Querol, Vicente Tortosa Ortiz, José Giner Maronda i Antonio Guerola Mahiques.

L’extracte del plenari del nomenament és el següent:

Festejos Fiestas Patronales.- Seguidamente el señor Alcalde comunica a la Corporación que procedía para las fiestas del presente se proclamase una reina de fiestas. A la vista de ello, los asistentes así lo estiman, para lo cual, después de dialogar ampliamente, se designa por unanimidad a la señorita Aurelia María de los Santos Desposorios Mahiques Mahiques, a la que se le comunicará este acuerdo a su tiempo para su conocimiento y efectos.”

sábado, 20 de julio de 2013

EL MARBRE DEL BOSCARRÓ

He trobat un article molt interessant titolat Saetabis y el comercio del Buixcarró de Rosario Cebrián Fernández doctora en Arqueologia per la Universitat de València i Directora del Parc Arqueològic de Segòbriga situat a la localitat de Saelices (Conca).


Enllaç a l'article

viernes, 19 de julio de 2013

19 DE JULIOL DEL 1936



En este mes de juliol es commemora que no celebra, el cop d’estat encapçalat pel general Franco contra el govern legítim instaurat que va iniciar el divendres 17 de juliol del 1936, es va conèixer per tot arreu de la República el dissabte 18 i ja el diumenge 19 de juliol la mobilització fou general.

Dic commemorar en la seua accepció de recordar de forma solemne un fet important i a més, prenc solemne com a l’adjectiu de significat molt gran o extraordinari. Anem a recordar un fet molt important, i tant ho va ser, que va suposar segar les llibertats i la democràcia durant quasi 40 anys.

A Barxeta, el diumenge 19 de juliol a les tres de la vesprada es va celebrar un ple extraordinari per tal de prendre les primeres mesures per tal de garantir l’orde i les llibertats i fer front a les possibles amenaces feixistes; doncs des de la seu de Falange de Xàtiva, ja han havien repartit per la comarca pamflets a la seua militància.

Varen prendre tres decisions, recollir totes les armes de foc i explosius que pogueren romandre en possessió de persones de tarannà dretà i desafectes a la República, la constitució d’un comité revolucionari que assumiria el govern local i fer palesa l’adhesió de l’ajuntament a la legitimat legal republicana.



A les imatges:

Acta del pel extraordinari. (AMB
Fotocòpia dels membres del comité (Causa General de Barxeta).
Pamflet de Falange Española.

lunes, 4 de marzo de 2013

LA COMPRA DE L'EDIFICI DE L'AJUNTAMENT






A principis del S. XX, l’ajuntament de Barxeta, representat pel seu alcalde i regidors, no disposava d’un edifici propi. És reunien en un lloc indeterminat, tal vegada una casa particular i el regidor amb la competència de “concejal depositario” era l’encarregat de la custodia dels llibres municipals: Llibre d’actes i demés.



A través dels llibres d’actes de l’ajuntament i en concret  amb el nº 416 s’ha pogut investigar algunes de les anècdotes que van ocórrer i les dades de la compra més rellevants. Per exemple, la compra va suposar un cost de 10.120 pessetes (aproximadament 61 €). L’edifici era propietat de Jose Mª Rodrigo Flores (el senyoret Maruco).



L’ajuntament va ser previsor i ja va destinar al 1.919 per a la futura compra de l’edifici, la quantitat de 4.495 ptes. d’una subvenció concedida per la Diputació de València per una pedregada que va tenir lloc el 29 de juliol al poble de Barxeta. També es va destinar 1.137 pessetes amb 85 cèntims, que li corresponien a l’ajuntament com a taxes per a l’exportació d’arròs. Cal recordar que aleshores es conreaven no menys de 50 fanecades d’arròs a les zones baixes del terme.



Finalment, el 15 de febrer de 1923, ara ha fet noranta anys, es va inaugurar l’edifici en propietat de l’ajuntament i a les noves dependències es va instal·lar “La Casa Consistorial,  el juzgado municipal y sus dependencias anejas”, a més de la comunitat de regants de “La acequia comuna de Barcheta”.



L’alcalde i regidors eren les següents persones:



D. José Ballester Gimeno – Alcalde-Presidente.

D. José Ventura Cerdá – 1er Teniente Alcalde.

D. Filiberto Fuster Sanchís – 2º Teniente Alcalde.

D. José Vilar Tomás – Regidor Síndico.

D. Vicente Berenguer Mahíques.

D. Vicente Bataller Segarra.

D. Antonio Mahíques Segarra.

D. Joaquin Huet Tortosa.

D. Félix Sanchis Ripoll.



Extracte del Ple de 11-05-1922  (Pàg 17) AMB 416



El Sr. Alcalde sometió a la consideración de los Sres. Concejales la urgente necesidad de adquirir o construir un edificio en que se establezcan la Casa Consistorial, el Juzgado Municipal y sus anejos, pues la que hoy se tiene es pequeña, se halla en uno de los  extremos de la población y ésta como las demás dependencias se hallan dispersas y en casas particulares que cuestan al municipio una importante cantidad de alquiler.



Que en sesión de 16 de noviembre de 1919 los Sres. Perjudicados en el pedrisco de 29 de julio de aquel año, comprendiendo ya entonces la necesidad y urgencia de dotar al municipio de un edificio adecuado para dichos fines, renunciaron generosamente a favor del pueblo a las cantidades que les correspondían de la subvención de 4.550 pesetas que por la referida calamidad concedió a este término municipal la R.O. de 27 de octubre del propio año del Ministerio de Fomento, y cobrado el líquido de la misma  que ascendía a 4.495 pesetas ingresó al capítulo de valores fuera de presupuesto art.º  5º de la Caja Municipal, de cuya cantidad se dispone al efecto, para servir, por lo menos en parte, a la adquisición o construcción del edificio.



Y que para que el ayuntamiento juzgase con conocimiento de causa de que si le convenía más construir un edificio de nueva planta o adquirir alguno de los que existen en la población en muy buen estado, había consultado con el Arquitecto D. Emilio Ferrer Gisbert, de Valencia, acerca de lo que podría costar un edificio para dichas dependencias, habiéndole contestado que seria su costo de 25.000 pesetas por lo menos y que también había conferenciado con los dueños de las casas número tres de la Plaza de la Iglesia y número siete de la de Játiva, los cuales se han manifestado dispuestos a venderlos edificios por unas 10.200 pesetas el primero y 12.500 pesetas el segundo y que todavía hay en el pueblo algunos otros edificios que tal vez sus dueños entrarían en tratos para enajenarlas.



Tomándolo en cuenta el Ayuntamiento; teniendo presente la gran diferencia de coste entre un nuevo edificio y la compra de alguno de los que ya existen, conociendo los Sres. Concejales estos edificios que no son muy antiguos y que por su sólida constitución se encuentran en perfecto estado, acordó por unanimidad que se intente la adquisición por concurso de un edificio que baste para el fin de que se trata, y que si esto no se lograse, entones se estudiaría la conveniencia de construir uno de nueva planta.



Que la Comisión de Obras del Ayuntamiento proponga las condiciones que ha de tener el edificio que se adquiera y formule las bases para el concurso ateniéndose al precio aproximado de doce mil pesetas, pagaderas en plazos, dentro del año actual mediante la formación de un presupuesto extraordinario por dichas 4.495 ptas. Que resultan en valores fuera del presupuesto, y de los venideros, que es de lo que el Ayuntamiento podrá disponer sin necesidad de acudir a empréstitos ni a buscar recursos extraordinarios.





Extracte del Ple de 13-07-1922  (Pàg. 22-Bis) AMB 416

                   

El Ayuntamiento por unanimidad acordó que el Sr. Alcalde Presidente en nombre y representación del mismo, solicite de la Excma. Diputación Provincial de Valencia, que la cantidad de mil ciento treinta y siete pesetas ochenta y cinco céntimos que a este pueblo corresponde, según el anuncio inserto en el Boletín Oficial de la Provincia nº 46 de 23 de febrero de 1921 procedente de la recaudación obtenida del arbitrio de la exportación de arroces, le sea abonada a este municipio para invertirla como ayuda al mayor gasto que origine la compra de un edificio para la Casa Consistorial y dependencias anejas; (cuyo expediente de concurso para su adquisición se halla en tramitación) por tratarse de una mejora de utilidad y provecho del vecindario y terratenientes del término, ya que han de disfrutar también de dicho edificio la Comunidad de regantes …





                    Extracte del Ple de 07-12-1922  (Pàg 32-Bis) AMB 416



El Sr. Presidente manifestó que, cumpliendo los acuerdos relativos al contrato de compra de la casa de D. José Maria Rodrigo Flores en la plaza de la Iglesia sin número de este pueblo para establecer en ella la Casa Consistorial,  el juzgado municipal y sus dependencias anejas, el vendedor constituyó la fianza definitiva y realizó las obras ordenadas, según veredicta la certificación librada por el Ayuntamiento en treinta de noviembre último, de que yo el Secretario, di lectura.



Enterado el Ayuntamiento, y aprobando todo lo hecho por el Sr. Alcalde, acordó por unanimidad, aceptar la entrega de la expresada finca, de la cual se hará cargo el Sr. Alcalde, recibiendo las llaves al otorgarse la escritura el día que el  mismo designe.



Aprobó asimismo, el importe de las obras de reparaciones que en definitiva han costado la cantidad de mil pesetas, de las cuales ha de abonar, según la condición quince, el Municipio, más las consignadas en la proposición del precio de compra, o sea, en junto diez mil ciento veinte pesetas.



Acordó asimismo que después de otorgar la escritura, previa justificación por el vendedor de haber satisfecho los gastos del concurso, honorarios del Arquitecto, escritura y su copia, que entregarán el vendedor al Ayuntamiento, se le devuelva la fianza definitiva y le abone el Sr. Alcalde las cuatro mil pesetas del plazo correspondiente al año actual, y que abone, también con cargo a la partida de quinientas pesetas, consignada en el Cáp. 1º art.11º del Presupuesto extraordinario aprobado por la Superioridad en dos de agosto último, el impuesto de Derechos reales por la compra y los honorarios del Registrador de la propiedad por inscribir la finca a favor del Municipio en el Registro de su cargo.



Extracte del Ple de 11-01-1923  (Pàg 35-Bis) AMB 416

                                                                                    

El Ayuntamiento por unanimidad acordó designar al Sr. Alcalde D. José Ballester Gimeno y al Sr. Regidor Síndico D. José Vilar Tomás, para que concurran en nombre y representación del mismo, al acto de otorgamiento de la escritura, con D. José Mª Rodrigo Flores, de la compra de la casa de la plaza de la Iglesia, antes sin número, hoy número tres, para establecer en ella la Casa Capitular, juzgado municipal y dependencias anejas, que dicho señor ofreció, en el concurso celebrado, por precio de diez mil ciento veinte pesetas; acordando asimismo, que en virtud de lo establecido en la condición 4ª del Pliego de Condiciones aprobado por el Ayuntamiento y Junta Municipal de Asociados y que sirvió e base al mismo concurso, demás del precio de compra antes indicado, percibirá el Sr. Rodrigo por separado el coste de las reparaciones en lo que éstas excedan de mil pesetas; haciéndose el pago de ambas cantidades a razón de cuatro mil pesetas dentro del año actual, cinco mil dentro del siguiente y el resto dentro del año económico de mil novecientos veinticuatro-veinticinco, sin intereses por los aplazamientos, y que en garantía al acreedor le quede hipotecada dicha finca para la efectividad del pago de las repetidas diez mil ciento veinte pesetas de compra y hasta cuatro mil pesetas del coste de las reparaciones.





Extracte del Ple de 25-01-1923  (Pàg 36-Bis) AMB 416



Se acordó autorizar al Sr. Alcalde-Presidente para que cuando lo considere oportuno formalice contrato de Seguro de Incendios del edificio Casa Capitular en todas las dependencias que contiene, con la Compañía aseguradora la Catalana y por valor de quince mil pesetas.



Extracte del Ple de 08-02-1923  (Pàg 38) AMB 416



En vista por lo manifestado por el r. Alcalde-Presidente de haberse otorgado ya la escritura de compraventa con D. José Mª Rodrigo Flores de la Casa adquirida por al Ayuntamiento mediante el concurso público celebrado y según la autorización acordada por la Corporación en once de Enero último, se acordó por unanimidad de los señores presentes que desde la próxima se celebren las sesiones y demás actos oficiales del Ayuntamiento en la nueva Casa Capitular de la plaza de la Iglesia, debiendo celebrarse las sesiones ordinarias a las ocho de la noche.