MEMÒRIA HISTÒRICA: BARXETA DIUMENGE 19 DE JULIOL DE 1936

En aquest post es vol relatar el que va ocòrrer a Barxeta el diumenge 19 de juliol de 1936. A la península s'havien assabentat del cop d'estat dels militars facciosos a la vesprada del dissabte de 18 de juliol. Ací al meu poble el diumenge es va celebrar un ple extraordinari a l'Ajuntament, el qual reproduïm (Acta de l'AMB, Arxiu Municpal de Barxeta) i després van formar el comité revolucionari de Barxeta (Fotocòpia de l'AHN, Archivo Histórico Nacional).

ACTA DEL 19-07-1936

SESIÓN EXTRAORDINARIA

A las quince horas del día 19 de julio de 1936 se reúnen urgentemente y espontáneamente en esta Casa Consistorial los señores del Ayuntamiento abajo firmados con objeto de adoptar las medidas necesarias para garantizar el orden seriamente amenazado por el movimiento militar-fascista que se ha iniciado en el día de ayer en todo el país. De acuerdo con las órdenes dadas por radio y emisarios especiales por el Gobierno legítimo de la República y recogiendo el sentir del pueblo se procede de momento a adoptar los siguientes acuerdos:

1) Proceder a la recogida de armas de fuego y explosivos que puedan tener las personas de esta localidad que se consideran o puedan manifestarse desafectos al régimen legítimo de que hoy nos rige.

2) Constituir de acuerdo con la voluntad popular un Comité de Defensa de la República o Antifascista, que asuma la organización de los servicios de orden público, abastecimiento, controles, quema, etc. Y cuantos sugiera o precisen la marcha de los acontecimientos que se inician con la sublevación.

3) Ofrecerse al Gobierno legalmente constituido de la República, la adhesión más inquebrantable y sincera de este Ayuntamiento, para dominar la subversión.

Con lo cual diese por terminado el acto que se expresa en la presente que firma la Corporación municipal de que certifico:

(Signen l'acta els regidors següents:)

Domingo Sirerol Pastor.
Hilario Pascual Ordúñez.
Fermín Sanchís Ordiñana.
Telésforo Micó Mahiques.
Vicente Tortosa Berenguer.
Francisco Tormo Miñana.
Vicente Fons Segarra.

Eixe mateix diumenge es constitueix el Comité Revolucionari de Barxeta en el qual quedaren representats els partits del Front Popular i organitzacions sindicals, segons la influència de cada força política al poble. El Comité de Barxeta va ser format per set membres els quals representaven als sindicats majoritaris UGT i CNT i al Partido Comunista. La força més important, amb major presència i nombre d’afiliats era el sindicat socialista l’UGT, a molta distància, la segona força era el sindicat anarco-sindicalista CNT i finalment el PC quasi insignificant aleshores, començaria a rebre una allau d’afiliacions i creixeria molt ràpidament al començament de la guerra.

El membres segons llista de l’AHN (Archivo Histórico Nacional) eren:

Vicente Ventura Company (UGT)
Rosendo Ferrando Ventura (PC)
Enrique Fons Segarra (UGT)
José Segarra Ordiñana (CNT)
Vicente Segarra Donet (CNT)
Enrique Soler Tormo (CNT)
José Durà Bertomeu (UGT)

ANOTACIONS:

- Enrique Soler Tormo, era el meu avi. (De la qual cosa m’envanisc).
- L’alcalde de Barxeta era aleshores,1942; Felipe Inza y Sierra.
- José Durà Bertomeu és un dels vint-i-cinc barxetans que van caure al front.

MEMÒRIA HISTÒRICA: MORTS DURANT LA GUERRA CIVIL A BARXETA

A Barxeta, al Parc del metge José Miguel Català hi ha una pedra de marbre que recorda als barxetans que van caure a la guerra civil del 36. Són vint-i-cinc persones les que figuren i es va inaugurar en abril del 2004 commemorant els vint-i-cinc anys dels Ajuntaments democràtics (1979-2004). La pedra de marbre la va donar el malaguanyat Vicent Tortosa de la seua empresa Rosa-València.

Però qui va facilitar el nom dels vint-i-cinc caiguts? La resposta és clara, la persona qui va facilitar la llista va ser Rafael Albi Flores; una persona amb molta HISTÒRIA (amb majúscules) viscuda. M’han fet arribar una fotocòpia de la carta mecanografiada amb la llista que Rafael Albi va elaborar. Val a dir que hi ha una sèrie d’errors, però és també ben cert que sense el seu esforç hauria sigut impossible recordar tots els noms.

La llista que figura en la pedra de marbre és la correcta, són vint-i-cinc i estan ordenats alfabèticament en dues columnes de dotze i un al final al centrat, en perfecta harmonia. No obstant això, vull mostrar la llista original del tio Rafael en la qual es pot observar els següents errors (per suposat que involuntaris).

-S’oblida de dues persones: Antonio Benavent Benavent i Octavio Vilar Mahiques.
-Nomena a Vicente Soler Calabuig, en compte de José.
-Nomena a Federico Sampedro, en compte de Federico Canet Sanpedro.
-Errors de canvi de nom com Alcadio per Arcadio o Eleuterio per Emeterio o Momparlet per Momparler.

Tots els anys, el dia 1 de maig l’Ajuntament homenatja als caiguts amb un senzill i emotiu acte, en el qual assisteix l’alcalde i tots els regidors i es col·loca un ram de flors al peu de la pedra dels “lluitadors per la llibertat i la democràcia”. Amb companya de la meua mare, assisteix a l’acte com a regidor i com a barxetà per tal d’honorar a tots els caiguts i per què no dir-ho, especialment al meu tio Vicente Canet Català “El Pastoret”

Finalment cal dir el que tothom sap, que al front van caure realment vint-i-tres i altres dos, van ser afusellats després d’un juí sumaríssim, per uns motius que ara no venen al cas.

Llista original elaborada per Rafael Albi

29a MARATÓ DE VALÈNCIA

Ha finalitzat la 29a Marató Popular de València. La colla d'aquest any estava formada pel meu cosí Luís Berenguer (9 edicions), jo mateix, Enric Soler (4 edicions), el meu amic i company Blai Pavia (2 edicions)i el meu fill Ivan que era debutant. Estic molt content de tots nosaltres però sobretot del meu fill Ivan que amb vint anys ja sap què és córrer una marató. Ha fet un temps oficial de 3:44:01 i amb moltes ganes de rebaixar la marca el proper any.

En la colla també ha de figurar en lloc molt destacat el meu cosí Pepe Tormo, any rere any és el nostre "mànager", assessor esportiu, llebre als darrers quilòmetres i moltes més coses.

Finalment als companys de club Ajos de Xàtiva i en especial a Vicent Lluch i Ramón Soro.

Estic molt content, pensar que per tal d'arrivar a la marató has de passar per un dur entrenament que suposa cinc dies a la setmana durant dos mesos. Pot fer malbé el mal temps, un refredat inoportú, una lesió, etc. poden influir tantes coses que el simple fet de disputar-la i acabar-la ja és un repte.

THE FINAL COUNTDOWN

MEMÒRIA HISTÒRICA: LA CAUSA GENERAL DE BARXETA

La “Causa General” va ser un extens procés d’investigació impulsat pel règim franquista instaurat a Espanya després de la Guerra Civil Espanyola, mitjançant un Decret del 26 d’abril de 1940, amb l’objecte, segons el seu preàmbul, d’instruir «les fetes delictives comeses en tot el territori nacional durant la dominació roja».

La veritat siga dita que ja portava al menys un any buscant l’expedient de Barxeta i no el podia trobar enlloc, fins que per una casualitat el vaig trobar a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid. Vaig sol•licitar el pertinent permís i me’l remeteren per correu ordinari al meu domicili.

Són trenta-tres folis DIN-4 perfectament fotocopiats de la “Causa General de Valencia, Ramo separado de Barcheta” i que pertanyen a:

FC-CAUSA_GENERAL, 1377, EXP.16
Código de Referencia:
ES.28079.AHN/1.2.1.62.4.6.1.11//FCCAUSA_GENERAL,1377,EXP.16

La causa general de Barxeta consta de quatre “Estados”, els quals són:

ESTADO 1: “Relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas”

A Barxeta NO figura ninguna persona.

ESTADO 2: “Relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja”

Figuren tres persones aparegudes mortes al terme de Barxeta, una a la Casa Mas que no van poder identificar i altres dues a la Casa de Gilet que resultaren ser de Simat.

ESTADO 3: “Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesias y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja”.


A Barxeta figura com a únic fet delictiu l’incendi de l’església i la relació amb noms i cognoms de les tretze persones que participaren en el fet.

ESTADO 4: “Relación de los señores que componían el Ayuntamiento de Barcheta al iniciarse el Movimiento Nacional y a partir del 18 de Julio de 1936”.

Apareixen el nom i cognoms, càrrec que ocupava, temps de permanència i domicili de les distintes persones. He de dir que el meu avi, Enrique Soler Tormo en representació de la CNT va formar part del primer Comité Revolucionari que es va instaurar a Barxeta el mateix diumenge 19 de juliol del 1936. De la qual cosa, he de dir que estic força orgullós del meu avi.

En successives entrades publicaré tots els documents, perquè crec que hem de difondre la Memòria Històrica del que va ocórrer en els negres i obscurs anys de la dècada dels quaranta, sota la dominació del dictador gallec i la seua quadrilla.

3 DE FEBRER DE 1971 SANT BLAI

Hui dia 2 de febrer de 1971 hem anat al col•legi situat a “Les eres” però val a dir que s’anomena “Grupo Escolar Antonio Rueda Sánchez-Malo” com molt bé fica en els taulellets de color blau que hi ha a la façana. Hui el mestre D. Antonio Bosch ens ha agafat en primer lloc a nosaltres els de cinquè i ens ha repassat la lliçó “El olivo” corresponent al llibre de “Unidades Didácticas 5º Curso”, autor Antonio Alvarez “Maestro Nacional” editorial Miñon de Valladolid.

El pobre mestre empalma un “Ducados” darrere d’un altre, després encara li queden els de sisé, seté i vuité. No serem menys de cinquanta alumnes dins l’aula, però la veritat siga dita no es sent ni el revolar d’una mosca, tots afaenats, escrivint a la llibreta, uns traient la llengua mentre que escriuen el “deber” que ens ha ficat.

I és possible que d’aquesta barreja d’alumnes, al cap d’uns anys hem eixit enginyers, directors de fires de mostres, professores de Biologia, d’Història, mestres d’Educació Física? Doncs si. I crec que ha tingut bastant de culpa el no tenir Educació per a la Ciutadania ni Departament d’Orientació. La millor teràpia psicopedagògica era la “guantà” ben pegà que et soltava (molt de tard en tard) D. Antonio a l’alumne que s’ho mereixia i ben merescut.

Eixíem al recreo amb el “bocata” de pa en xocolate de la marca “Lingotín” i corrent anàvem a “descondir-mos” per a jugar a “parao”:

Un, dos, tres, quatre, cinc...
Prou!!! (Contestava sempre el mateix).

Plom! Una mona estaba tonta
Verdad que si, si
La mandé a por tabaco
Y me trajo un boniato, verdad que sí, si
Rosa con rosa
Clavel con clavel
Di-me ni-ño a qui-én mo-jas

El recreo ha finalitzat en un tres i no res, ara ens toca traure el llibre de Matemàtiques i obrir per la pàgina 23 per a estudiar las “Taras, Comisiones, Corretajes, Transportes i Seguros”. Don Antonio, amb un altre cigarret entre els llavis ens dicta:

“Un comisionista vendió 25 piezas de paño de 30 m cada una a 32 ptas el metro. Si por ello recibió 4.680 ptas, ¿Cual fue el tanto por ciento de la comisión?”

Dotze i mitja. Tots de peu, mirant de cara a la pisarra i D. Antonio a l’aguait, hui ens toca del hit-parade “Prietas las filas”:

Prietas las filas,
recias, marciales,
nuestra escuadras van
cara al mañana
que nos promete
Patria, Justicia y Pan.
Mis camaradas fueron a luchar,
el gesto alegre y firme el ademán;
la vida a España dieron al morir,
hoy Grande y Libre nace para mí.
Lánzate al cielo, flecha de España,
que un blanco has de encontrar;
busca el Imperio, que ha de llevarte
por cielo, tierra y mar.
Ya las banderas
cantan victoria
al paso de la paz;
y han florecido,
rojas y frescas,
las rosas en mi haz

Eixim a l’estampida i ens quedem “ballant la trompa” fins l’una i mitja. Anem a dinar. Com és a la temporada de taronja, els pares estan collint navels i navelines per al magatzem “Frube” de Xàtiva. En la “Mobylette” se'n van a treballar, igual huí està la quadrilla en Palma i Ador i de camí de bon matí, de segur que han parat en el Morquí a fer-se un barrejat.

Ja hem dinat són les tres menys quart i els xiquets ens disposem a intentar veure les bragues que porten les xiquetes, que elles, molt coquetes, estan botant a la corda davant de nosaltres, en el cantonet de “L’era”.

Yo tengo unas tijeras
Que se abren,
que se cierran
yo toco en tierra
yo me arrodillo
y yo salgo fuera.
Que entre, que entre
Mi compañera,
que se llama, que se llama...

I deien el nom i hala! Una altra xiqueta a botar i nosaltres a intentar veure-li de quin color portava les bragues.

Les classes per la vesprada passaven molt ràpidament i a febrer el dia s’allargava ja una mica. En l’entrepà, “quesitos El Caserio”, (la publicitat deia: “Del Caserio me fio!”) agafàvem la bicicleta gran dels pares i amb el cabàs i l’aixeteta”, anàvem a fer “verd” per als conills. “Anem que sé on hi ha un rotgle de lletsons que omplirem de seguida el cabàs”. Au anem!

Tornàvem a casa, descarregàvem el verd, omplíem les menjadores dels conills. Mare, ja ho fet tot, els conills tenen verd, pinso i aigua, ja me’n puc anar a jugar? Ves-te’n però ton pare saps que vol sopar a les nou. I si era dona, que ens cridara al mòbil !!!

A la plaça ja érem tots els xiquets a jugar, els un al “Xurro, mediamanga i mangotero” i els altres "A la una anda la mula”. Aquestos ja començaven a botar, sempre “pagava” el mateix òbila, i hala! barrejant el valencià i el castellà:

A la una, “anda la mula”
A les dos, “dale cuerda al reloj”
A les tres, bota i no digues res
A les quatre cames de catre
A les cinc, un bon brinc (preguntaven: major o menor)
A les sis, tomaca i canyís
A les set a sembrar
A les vuit a collir
A les nou, en la replaceta de l’escola m’he trencat un ou.
A les deu, l’estàtua de sal.
A les onze, “el anillo de la reina”.
A les dotze, “los molinos de viento”

“Llavat les mans que ja està la taula parada” i no parles fort que ton pare vol sentir les notícies per la ràdio. I la tata? - Ja ha sopat que demà han avisat al magatzem una altra vegada a les cinc i cinc i quart. Aquesta setmana els sobres si que estaran plens! He de pagar el dilluns la ratlla al tio Ernesto (Confecciones Blanco y Negro de Xàtiva, venia a Barxeta tots els dilluns i la majoria de les dones li havien comprat fiat i li pagaven “a ratlla”, és a dir li abonaven una xicoteta quantitat setmanal que Ernesto s’ho apuntava en la seua agenda) i li vull donar un poc a Enrique el de “l’obra” (Enrique Benavent de Benigànim, que venia els dissabtes a la plaça de Barxeta i venia objectes de cuina, també fiant).

“La Generala” s'escoltava a la ràdio a les 10 en punt de la nit (totes les emisores connectaven amb Radio Nacional per a emetre el butlletí horari de noticies) i per a mi significava anar-me’n a dormir. En 1971 dormia en el mateix llit de la meua iaia Assumpció i al costat de nosaltres, el llit de la meua germana, que ja portava una bona estona dormint perquè demà ma mare la despertaria a les cinc menys quart per anar a EVYAN.

MENS SANA IN CORPORE SANO

“Mens sana in corpore sano” és una cita de Décimo Junio Juvenal. El sentit original d’aquesta cita és la necessitat d’un esperit equilibrat en un cos equilibrat. Malgrat que nosaltres agafem la cita com una mena de l’importància que té el fer exercici físic.

Tot açò ve a compte del sopar al qual vaig assistir el dissabte 31 de gener al Saló Alameda de Xàtiva organitzat pel club d’atletisme Los Ajos de Xàtiva i del qual jo forme part. El club celebrava la cloenda de la temporada 2008 i havia un obsequi per als quinze socis què més quilòmetres havien realitzat al llarg de tota la temporada.

Un servidor, amb molta modèstia havia quedat en el lloc tretzè amb 21 curses realitzades i 306 km realitzats i em van lliurar un trofeu, Però el més important és veure’t allí en els companys d’esforç i passar una estona molt agradable. L’acte va ser organitzat de forma quasi perfecta i amb la presència del regidor d’Esports de l’Ajuntament de Xàtiva, En Jorge Herrero.

També i molt modestament vull dir-vos les curses més importants que he realitzat al llarg del 2008: Marató de València, mitges maratons de Gandia, Algemesí, Paiporta, Sagunt, Xàtiva, Dènia, Canals, Alcasser i Almansa. Altres ja clàssiques com la nocturna de Manuel, la de Xeraco i com no, la meua de Barxeta, que val a dir que en aquesta edició va bordar la perfecció en quan a organització i participació.

Des d’ací un record per a tots els companys de los Ajos, sobretot a Vicent i Ramón que sempre que puguem “esprintem” en la meta. De Barxeta i en especial el meu “primo” Luís, Pepe, Artur i com no, el meu fill Ivan que aquest any vol debutar a la marató de València. I com no, del meu company de l’Institut de l’Olleria, el “súperatleta” de Cotes Blai.

En el fons crec què és un luxe el poder practicar aquest esport, en el qual quasi tan important com l’estat físic és l’estat psicològic de la persona.