José Soler Andrés era un veí del Pla de Corrals i era més conegut pel malnom de "Borrasca". Era un home molt emprendedor i un negociant nato. Regentava una xicoteta tenda en la qual tenia de tot un poc, així doncs, els veïns del Pla de Corrals no es tenien que desplaçar-hi a Barxeta o a Simat, per tal de comprar qualsevol mercaderia, anaven a la tenda i el tio Pep tenia quasi de tot. A més, si feia falta de fiar, fiava.L'home, totes les dies s'alçava enjorn, aparellava el carro i el matxo i se'n anava a comprar al mercat de gros de Xàtiva, d'aquesta forma, estaria de volta molt prompte.
Tot transcorria de forma rutinària, la tenda, els viatges al mercat i vore creixer a la nineta dels seus ulls: La seua filla Irene. Va vindre l'enfonsament de la monarquia d'Alfons XIII, el proclamament de la II Répública, els diferents governs republicans, les eleccions del 16 de febrer del 36, la victòria del Front Popular, el cop d'estat dels militars feixistes i l'estiu del 1936; en concret, el mes d'agost.
En agost de 1936 els pobles de la comarca, al igual que a tota la zona republicana, estaven manat pels “Comités”, açò és: “Comités de Defensa para la República”, havien llevat als alcaldes i regidors i s’havien constituït en els òrgans dirigents en cada poble.
Era els dies, en les quals, uns pocavergonyes per a uns i un valents milicians per a altres, es dedicaven a anar poble per poble, oferint-se per pegar-li un tir a algun personatge de dretes, a algun rector, o a qualsevol veí acusat de feixista. En la comarca eren tristament famosos dos personatges: El Moreno i Julian.
A Barxeta vingueren un dia del mes de juliol i es presentaren en la seu del Comité i anunciaren que es volien endur a la presó de Xàtiva a les persones del poble que tenien allí detingudes. La resposta dels mandataris del poble va ser ferma. “Vosaltres d’ací no se’n emporteu a ningú, ja els durem on pensem més convenient; així és que ja se’n pugueu anar“. De ben segur que si ho consenten, és ben cert que no hagueren arribat a Xàtiva i una vegada finalitzada la guerra, ací al poble els falangistes fan una carnisseria.
Tornem al fil de la història en qüestió; el tio Pep camí a Xàtiva, de bon matí, s’havia parat en la cantina de Lloc Nou. Allí estaven El Moreno i Julian en les pistoles a la vista. El tio Pep, que no tenia pèls en la llengua els va amollar: “No teniu vergonya d’anar per ahí fent el que feu“. No li contestaren i ell va seguir cap a Xàtiva.
Eixa mateixa nit, de lluna plena i ja molt tard, el tio Pep sent tocar a la porta. “Ja estan una altra vegada ací estos pesats del Comité (del Pla de Corrals) que voldran que els servisca “-va pensar l’home. El tio Pep tal i com estava gitat en roba interior va anar a obrir la porta, veuria alguna cosa que no li agradava i va eixir corrent de sa casa. Li encertaren al menys un tir, doncs va deixar un xaragall de sang, i degut a la brillantor de la nit el pogueren seguir fins al barranquet on finalment el remataren.
Era els dies, en les quals, uns pocavergonyes per a uns i un valents milicians per a altres, es dedicaven a anar poble per poble, oferint-se per pegar-li un tir a algun personatge de dretes, a algun rector, o a qualsevol veí acusat de feixista. En la comarca eren tristament famosos dos personatges: El Moreno i Julian.
A Barxeta vingueren un dia del mes de juliol i es presentaren en la seu del Comité i anunciaren que es volien endur a la presó de Xàtiva a les persones del poble que tenien allí detingudes. La resposta dels mandataris del poble va ser ferma. “Vosaltres d’ací no se’n emporteu a ningú, ja els durem on pensem més convenient; així és que ja se’n pugueu anar“. De ben segur que si ho consenten, és ben cert que no hagueren arribat a Xàtiva i una vegada finalitzada la guerra, ací al poble els falangistes fan una carnisseria.
Tornem al fil de la història en qüestió; el tio Pep camí a Xàtiva, de bon matí, s’havia parat en la cantina de Lloc Nou. Allí estaven El Moreno i Julian en les pistoles a la vista. El tio Pep, que no tenia pèls en la llengua els va amollar: “No teniu vergonya d’anar per ahí fent el que feu“. No li contestaren i ell va seguir cap a Xàtiva.
Eixa mateixa nit, de lluna plena i ja molt tard, el tio Pep sent tocar a la porta. “Ja estan una altra vegada ací estos pesats del Comité (del Pla de Corrals) que voldran que els servisca “-va pensar l’home. El tio Pep tal i com estava gitat en roba interior va anar a obrir la porta, veuria alguna cosa que no li agradava i va eixir corrent de sa casa. Li encertaren al menys un tir, doncs va deixar un xaragall de sang, i degut a la brillantor de la nit el pogueren seguir fins al barranquet on finalment el remataren.
Degut a aquest assassinat, després de finalitzar la guerra, exactament el 10 d’agost de 1939, afusellaren als cinc membres del Comité del Pla de Corrals en la tàpia del cementiri d’Alzira, després d’una pantomima de judici. Un nebot dels afusellats conserva al seu poder, la carta de son tio escrita a mà, poc abans de morir. Ells no havien fet res a ningú i anaven a matar-los d’una manera totalment injusta.
Este matí, dia de Tots Sants, he estat parlant en el cementiri de Barxeta amb Vicente Ferrando Ventura, més conegut com el “tio Pequeño” i gendre del protagonista d'aquesta història. En companya del seu fill Pepe i de la seua filla Irene, estava visitant el nínxol de la seua dona, la tia Irene, la nineta dels ulls de son pare, José Soler Andrés.1a Foto: Lloc on va caure mort José Soler. Hi ha un pedestal de marbre i abans una creu rematava el pedestal. Va ser per sufragada per Terencio Miñana (El xiquet de Simat) famós pelotari.
2a Foto: Cementeri d'Alzira. Panteó en record dels afusellats a Alzira. Està a l'entrada a mà esquerra. Va ser manat construir pel primer alcalde democràtic d'Alzira Francisco Blasco Castany, aleshores, del PSOE.
3a Foto: Detall dels membres del comité del Pla de Corrals. Dels cinc, un d'ells no el van enterrar allí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario