Salvador Seguí Rubinat (El noi del Sucre) va nàixer el 23 de setembre de 1887 a Tornabous (Lleida), fill de Salvador Seguí i de Dolors Rubinat. De professió pintor, va ser assassinat pels sicaris de la patronal (Sindicat Lliure) el 10 de març de 1923.
Salvador Seguí va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme de Catalunya de principis del segle XX. Va buscar donar un nou impuls a la lluita proletària sense oblidar les essències del seu ideari anarquista. Es va formar com a pintor, professió que sempre va exercir i amb la que es va guanyar el suport. Ja des de molt jove va mostrar inquietud per la política i per les idees llibertàries.
Seguidor de l'Escola Moderna de Francisco Ferrer Guàrdia i de diversos autors com a Sorell, Kropotkin, Reclus o Cornelissen, en la seua formació autodidacta també es va relacionar amb personatges culturals i polítics de l'època, i amb membres i participants de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, com Francesc Layret.
President de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona, on va fundar i va organitzar la seua biblioteca en 1915, lloc en el qual es van assumir funcions de centre superior d'estudis sindicalistes i anarquistes. Impulsor de la creació de Solidaritat Obrera, formant part del consell directiu (com a vocal) durant un temps.
En 1916 inicia les negociacions per a una pacte d'unitat d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer espanyol que va comportar inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu de subsistències i que va continuar amb una vaga general indefinida, en 1917, en petició al Govern espanyol d'un sistema que garantira a la població l'exercici d'activitats emancipadores i mínimes condicions de qualitat de vida.
Triat secretari general de la CNT de Catalunya en el Congrés Regional celebrat en Sants, en 1918, en congressos posteriors, junt amb Ángel Pestanya i Juan Peiró es va oposar a accions més exaltades dutes a terme per altres membres de la CNT. Cal mencionar el celebrat en el Teatre de la Comèdia (Madrid) o el Ple de regionals de Saragossa en els que van presentar la proposició de retirada de la CNT de la Tercera Internacional.
Va ser detingut diverses vegades a causa de la seua activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres però va ser alliberat el mateix dia en què se es va convocar i va poder posar en evidència els seus grans dots d’orador en l'assemblea organitzada pel comité de vaga, en la plaça de bous de les "Arenes" (Barcelona) per a informar sobre els acords arribats amb el govern.
El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor d'una societat existent, va ser assassinat d’un tir en el cantó del carrer Cadena amb Sant Rafael, en el barri del Raval de Barcelona, per pistolers del Sindicat Lliure de la patronal catalana, protegida pel Governador Civil de Barcelona, el general Martínez Anido, agrupada entorn de la Lliga Regionalista. En el mateix episodi van deixar malferit al també anarcosindicalista Francisco Comas, conegut com "Peronas", que moriria pocs dies després.
Seguidor de l'Escola Moderna de Francisco Ferrer Guàrdia i de diversos autors com a Sorell, Kropotkin, Reclus o Cornelissen, en la seua formació autodidacta també es va relacionar amb personatges culturals i polítics de l'època, i amb membres i participants de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, com Francesc Layret.
President de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona, on va fundar i va organitzar la seua biblioteca en 1915, lloc en el qual es van assumir funcions de centre superior d'estudis sindicalistes i anarquistes. Impulsor de la creació de Solidaritat Obrera, formant part del consell directiu (com a vocal) durant un temps.
En 1916 inicia les negociacions per a una pacte d'unitat d'acció entre la CNT i la UGT com a front únic del moviment obrer espanyol que va comportar inicialment una vaga general de 24 hores com a protesta per l'augment de preu de subsistències i que va continuar amb una vaga general indefinida, en 1917, en petició al Govern espanyol d'un sistema que garantira a la població l'exercici d'activitats emancipadores i mínimes condicions de qualitat de vida.
Triat secretari general de la CNT de Catalunya en el Congrés Regional celebrat en Sants, en 1918, en congressos posteriors, junt amb Ángel Pestanya i Juan Peiró es va oposar a accions més exaltades dutes a terme per altres membres de la CNT. Cal mencionar el celebrat en el Teatre de la Comèdia (Madrid) o el Ple de regionals de Saragossa en els que van presentar la proposició de retirada de la CNT de la Tercera Internacional.
Va ser detingut diverses vegades a causa de la seua activitat anarcosindicalista. Durant la vaga de La Canadenca es trobava pres però va ser alliberat el mateix dia en què se es va convocar i va poder posar en evidència els seus grans dots d’orador en l'assemblea organitzada pel comité de vaga, en la plaça de bous de les "Arenes" (Barcelona) per a informar sobre els acords arribats amb el govern.
El 10 de març de 1923, en plena maduració per promoure entre els treballadors la idea de l'emancipació com a motor d'una societat existent, va ser assassinat d’un tir en el cantó del carrer Cadena amb Sant Rafael, en el barri del Raval de Barcelona, per pistolers del Sindicat Lliure de la patronal catalana, protegida pel Governador Civil de Barcelona, el general Martínez Anido, agrupada entorn de la Lliga Regionalista. En el mateix episodi van deixar malferit al també anarcosindicalista Francisco Comas, conegut com "Peronas", que moriria pocs dies després.
Aquell dia Seguí i el seu amic "Peronas" havien quedat amb Lluis Companys perquè aquest li abonara l'import del treball de Seguí que li havia pintat la vivenda, la trobada amb Companys va ser en el Bar Trocadero de la Plaça Universitat i després es dirigien al carrer de l'Om per a una reunió de militants anarcosindicalistes.
Salvador Seguí volia promoure la formació i educació de les classes obreres des dels sindicats com a armes revolucionàries: la preparació intel•lectual, cultural i tècnica dels treballadors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario