jueves, 22 de julio de 2010

BARXETA 1936-1939

1936: EL COMITÉ REVOLUCIONARI

El Comité Revolucionari de Barxeta s’havia constituït el mateix diumenge 19 de juliol després del ple extraordinari de l’Ajuntament en el qual s’havia aprovat en el punt dos “Constituir de acuerdo con la voluntad popular un Comité de Defensa de la República o Antifascista, que asuma la organización de los servicios de orden público, abastecimiento, controles, quema, etc. y cuantos sugiera o precisen la marcha de los acontecimientos que se inician con la sublevación”. Els set membres del Comité representaven al sindicat socialista UGT (Enrique Fons Segarra, José Durà Bertomeu i Vicente Ventura Company), als anarcosindicalistes de la CNT-FAI (José Segarra Ordiñana, Vicente Segarra Donet i Enrique Soler Tormo) i al partit comunista PC (Rosendo Ferrando Ventura). El Comité va quedar instal•lat a la casa abadia (just al costat de l’Ajuntament).

Les administracions locals, passen a estar regides per Comités. El Comité de cada poble té autonomia total i plena al seu terme municipal, a les entrades de cada poble disposen de milicians armats fent guàrdia, demanant la documentació a tota persona o vehicle desconegut que entre o isca. Juliol, agost i setembre son tres mesos en els quals el poder dels comités locals i dels incontrolats és predominant.

A Barxeta, els dirigents del Comité, no consentiren mai que cap banda d’incontrolats de les moltes que anaven pels pobles, s’emportara a cap persona de dretes (era molt coneguda la tristament famosa banda de José Soler Ordiñana, “El moreno de Lloc Nou” afusellat a Xàtiva el 15 de maig de 1939). Aquesta honradesa del dirigents del Comité de Barxeta, va fer que a l’acabament de la guerra, ningun barxetà fora condemnat a mort.

Com a únic succés lamentable comés presumptament per barxetans, es pot citar el cas de l’assassinat del rector de Aielo de Rugat, D. José Aparicio. Va ser detingut a Llutxent el 22 d’agost i a la mateixa nit al port de Beniganim junt l’encreuament de Lloc Nou de Fenollet, baix d’una figuera, va ser rematat. En Consell de Guerra celebrat al 1944 van ser acusats del crim i condemnats tres barxetans.

Segons la Causa General de Barxeta, al terme municipal es van arreplegar tres cadàvers, tots amb trets de bala al cap, a saber: “Eleuterio Girau Ferrando, de 40 años, casado, empleado municipal, Secretario Local de F.E. y de las J.O.N.S. y domiciliado en la plaza del Generalísimo nº 8 (Antes Plaza Mayor) de Simat de Valldigna y José Oltra Almiñana de 65 años de edad, casado, labrador, de tendencia derechista y domiciliado en la misma plaza nº 9”. Estes dues persones de Simat van aparèixer mortes en la Casa Gilet en el mes d’agost del 1936, sense especificar la data. A la Casa Más, el dia 12 d’agost, també consta: “Un desconocido que vestía pantalón y chaqueta negra, botas negras nuevas, camisa blanca, corbata negra de lazo, bajo y regordete y tenia de 45 a 50 años”.

D. José Luis de Oriol y Urigüen

Com fets destacables cal dir que el Comité va confiscar la finca de la Casa Lliga de D. José Sanchis de Quesada, Marques de Valderas i junt als pobles del voltant, la finca del Realengo de D. José Luis de Oriol y Urigüen.

D. José Sanchis de Quesada. Marques de Valderas


1937: EL CONSELL ADMINISTRATIU LOCAL

Un decret del Govern de la República de finals de desembre intenta posar ordre en l’administració local. Se suprimeixen els Comités de Defensa, juntes i comissions gestores que funcionaven des del començament de la guerra i es faculta els governadors civils a què constituïsquen Consells Municipals. Mentres no se celebren o no es puguen celebrar eleccions locals, els consells es formaran amb representants dels partits del Front Popular i organitzacions sindicals, segons la influència de cada força política en cada lloc. El Consell Administratiu Municipal, ha d’assumir legalment les funcions de l’Ajuntament i del dissolt Comité Popular.

En el ple celebrat el 17 de desembre de 1936 dimiteix l’alcalde legal, Vicente Flores Berenguer i la totalitat de regidors per a crear un Consejo Administrativo Municipal. En el punt 2 del ple, es donen les raons de la dimissió: “Colaborar, en bien de los intereses locales y generales y solidaridad antifascista, con las organizaciones sindicales y políticas del Frente Popular en ésta, para crear un Consejo Administrativo municipal unificado con representación de dichas organizaciones, que regularicen por cauces legales la marcha del municipio”.

Aquest primer Consell Administratiu Local, es crea el 6 de gener de 1937 i es elegit Alcalde-President, Vicente Fons Segarra, de trenta-sis anys, home recte, honrat, estimat i respectat per totes les forces politiques del poble, a més a més, era regidor des de les primeres eleccions municipals del 1931. Aquest Consell n’estava format per les persones següents:



PRESIDENT: Vicente Fons Segarra.
VICEPRESIDENT 1º: Eliseo Segarra Pons.
VICEPRESIDENT 2º: Rosendo Ferrando Ventura.
DEPOSITARI. Vicente Flores Berenguer.
VOCALS: Vicente Ventura Company.
José Mª Berenguer Alonso.
Silvestre Giner Fons.

La fórmula legal per la qual es nomena el Consell Administratiu Local es el següent: “Designados por el Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta provincia a propuesta de las organizaciones político-sindicales y Frente Popular de esta población, en oficio número 7 de fecha cinco del actual. Presentes en dicho acto los mencionados camaradas, aceptan íntegramente la representación popular para la que han sido elegidos y designados, acordando ratificar la elección de cargos verificada, eligiéndose los cargos de la siguiente forma…”.

Els projectes immediats del Consell Municipal són el següents:

 Restaurar la façana del Ajuntament: “… Reparar y revocar la fachada de esta Casa Consistorial, a la que se le dotará de nuevos balcones, zócalos de mármol y frontispicio o cornisa con canal de recogida de aguas pluviales del tejado…”.
 Compra d’un rellotge: “… Igualmente se acuerda dotar a este vecindario de un reloj de torre con sonería audible a tres kilómetros, cuyo reloj en unión a la sirena de igual audición, será colocado en la fachada de esta Casa Consistorial…”
 Remodelació del casc urbà:“… ensanche de la población en su entrada por la calle del Progreso, la cual será ampliada mediante obras de acceso y extrarradio realizadas por la Jefatura de Obras Públicas, por tratarse de una vía de comunicación utilizada por la carretera del Estado de Simat de Valldigna a Játiva…”.
 Abastiment de aigua potable: “…Se autoriza a la Presidencia para que en nombre de la Corporación, solicite del Estado, el estudio y la construcción de las obras de construcción de las obras de conducción de agua para el abastecimiento del pueblo…utilizándose para ello el manantial del Tosal, propiedad de este municipio, ya que actualmente se surte este pueblo en antihigiénicas condiciones debido al rudimentario y anticuado sistema de conducción del agua por cañería de barro, permeable y deteriorada…”

Aquest Consell Municipal dimiteix amb el fi de donar entrada al mateix de membres de la CNT, i en el ple celebrat el dia 4 de març de 1937 a les vint hores, queda constituït per les persones següents:

ALCALDE-PRESIDENT: Vicente Fons Segarra.
1º TTE. ALCALDE: José Segarra Ordiñana.
2º TTE. ALCALDE: Rosendo Ferrando Ventura.
SÍNDIC: Ernesto Tormo Miñana.
DEPOSITARI: Vicente Flores Berenguer.
VOCALS: Hilario Pascual Ordúñez
Eliseo Segarra Pons.

En el ple celebrat el 20 de juliol de 1937, s’informa de la baixa del membre del Consell Rosendo Ferrando Ventura, per haver d’incorporar el seu reemplaç (el de 1931) al front. L’encarregat de substituir-lo en tots els seus càrrecs, serà Vicente Tortosa Berenguer amb data de 5 de setembre de 1937, el qual promet el seu càrrec de 2n Tinent d’alcalde: “... Se designó al camarada Vicente Tortosa Berenguer para que en representación del Partido Comunista (Radio Barcheta) forme parte de este Consejo Municipal en sustitución de su antecesor, Rosendo Ferrando Ventura...”

1938. ENTRA LA PRIMERA DONA AL CONSELL MUNICIPAL.

Aquestes membres del Consell Municipal continuen treballant fins al mes d’abril de 1938, data en la qual es produeixen dues vacants: La de José Segarra Ordiñana a causa del seu ingrés en l’Exèrcit de la República; i Ernesto Tormo Miñana el qual és mobilitzat pel seu sindicat pera fortificar, (Sindicat de la Construcció de la CNT). En el ple de 5 d’abril de 1938 figura: “... Hacer constar la vacante producida en esta Corporación municipal a causa del ingreso en el Ejército de la República del Consejero Municipal de Abastecimientos, José Segarra Ordiñana; como asimismo la del Consejero Ernesto Tormo Miñana como movilizado por el Sindicato de la Construcción de la CNT, acordándose cubrir ambas vacantes con las propuestas de sustitución que formule el Frente Popular de esta localidad...”.

Ambdues vacants es substitueixen en el ple del dia 20 d’abril de 1938 en les persones de Fermin Sanchis Ordiñana (Que seria elegit nou Alcalde-President en substitució de Vicente Fons) i Amparo Segarra Boscà, presidenta del Comité de Mujeres Antifascistas de Barcheta des de la seua creació el 19 de febrer d’aquest mateix any. Aquestos canvis originen un reajustament en la Corporació.

ALCALDE-PRESIDENT: Fermin Sanchís Ordiñana.
1º TTE. ALCALDE: Vicente Fons Segarra.
2º TTE. ALCALDE: Vicente Tortosa Berenguer.
SÍNDIC: Hilario Pascual Ordúñez.
DEPOSITARI: Vicente Flores Berenguer.
VOCAL: Eliseo Segarra Pons.

CONSEJERIAS

1.DEFENSA Y ORDEN PÚBLICO: Fermin Sanchís Ordiñana.
2.ABASTECIMIENTOS Y ASISTENCIA SOCIAL: Vicente Fons Segarra.
3.AGRICULTURA Y GANADERIA: Vicente Flores Berenguer
4.SANIDAD Y CULTURA: Amparo Segarra Boscá.
5.OBRAS PÚBLICAS Y PROPAGANDA: Hilario Pascual Ordúñez.
6.HACIENDA Y ECONOMIA: Eliseo Segarra Pons.
7.INDUSTRIA Y COMERCIO: Vicente Tortosa Berenguer.

L’acta del dia 20 d’abril de 1938 fa constar: “...Acto seguido se procede por Secretaria a dar lectura al comunicado del Gobierno civil de esta provincia, número 691, Negociado 1º de fecha 15 del actual, por el que se aprueba la sustitución de los Consejeros cesantes José Segarra Ordiñana y Ernesto Tormo Miñana, por los designados y propuestos Fermín Sanchis Ordiñana y Amparo Segarra Boscá. Presentes en este acto los dos expresados i legalmente citados, se les dió posesión del cargo de Consejeros municipales de esta Corporación, prometiendo tan consecuentes camaradas laborar eficazmente y con inusitado tesón y esfuerzo en beneficio de los intereses del pueblo y defensa de la República y el Gobierno legítimo cooperando en la consecución del triunfo de las justas causas antifascistas. Seguidamente se procede a reorganizar el Consejo Municipal...”

Amparo Segarra Boscá és la primera dona de Barxeta que entra a formar part d’una corporació municipal. Nascuda el 7 d’abril de 1917, acabava de complir 21 anys.

A Xàtiva, el Partit Comunista editava un periòdic per a tota la comarca de la Costera, titulat UNIDAD ANTIFASCISTA, que afegia “Órgano del Comité Comarcal del Partido Comunista de Játiva i defensor del Frente Popular”. El taller de redacció i l’administració del mateix estaven situats en el carrer Moncada Núm.22, eixia tots els dissabtes, tenia només quatre pàgines degut a l’escassetat de paper que hi havia per eixes dates i el seu preu era de 25 cèntims. (Arxiu Municipal de Xàtiva). En el seu número 43 amb data 19 de febrer de 1938, entre altres notícies, portava una referent a Barxeta del dia 3 de febrer:

NUEVO COMITÉ DE LA ASOCIACIÓN DE MUJERES ANTIFASCISTAS.

El mismo día, y bajo la presidencia de la camarada Dolores Tormo Garcia, del Comité Comarcal de Mujeres Antifascistas de Játiva, tuvo lugar la constitución en este pueblo del Comité de Mujeres Antifascistas, que quedó integrado de la manera que sigue:

Presidenta: Amparo Segarra.
Vicepresidenta: Carmen Boscá.
Secretaria de Organización: Josefa Calabuig.
Secretaria Adjunta: Inés Micó.
Secretaria de Agitación y Propaganda: Carmen Ballester.
Secretaria de Ayuda: Amparo Segarra.
Secretaria de Finanzas: Victoria Tormo.

El següent canvi en el Consell Municipal no es donaria fins l’onze d’octubre. El dia 20 de setembre de 1938, causen baixa per tal d’incorporar-se les seues quintes a fortificar Eliseo Segarra Pons, Vicente Fons Segarra, Vicente Tortosa Berenguer i fins i tot, el Alcalde-President Fermín Sanchís Ordiñana. (En aquest temps la guerra ja tocava a la seua fi i estaven cridades a files fins la quinta de 1920, nascuts a 1899).

El dia 11 d’octubre de 1938, són nomenats nous membres de la Corporació en substitució dels anteriors, els següents membres: Valeriano Vidal Tortosa, Miguel Lorente Miñana, Lázaro Garcia Muelas i León Berenguer Mahiques.

La nova Corporació passa a estar formada per set membres: Valeriano Vidal Tortosa, Miguel Lorente Miñana, Hilario Pascual Ordúñez, León Berenguer Mahiques, Lázaro Garcia Muelas, Vicente Flores Berenguer i Amparo Segarra Boscá. Es produirà la que a la fi serà la darrera reestructuració de la Corporació Municipal en temps de la guerra. Els càrrecs són els següents:

ALCALDE-PRESIDENT: Valeriano Vidal Tortosa.
1º TTE. ALCALDE: Miguel Lorente Miñana.
2º TTE. ALCALDE: Hilario Pascual Ordúñez.
SÍNDIC: Lázaro Garcia Muelas.
DEPOSITARI: León Berenguer Mahiques.

CONSEJERIAS

1.DEFENSA Y ORDEN PÚBLICO: Valeriano Vidal Tortosa.
2.ABASTECIMIENTOS Y ASISTENCIA SOCIAL: Miguel Lorente Miñana.
3.AGRICULTURA Y GANADERIA: Vicente Flores Berenguer
4.SANIDAD Y CULTURA: Amparo Segarra Boscá.
5.OBRAS PÚBLICAS Y PROPAGANDA: Hilario Pascual Ordúñez.
6.HACIENDA Y ECONOMIA: León Berenguer Mahiques.
7.INDUSTRIA Y COMERCIO: Lázaro Garcia Muelas.

En el ple de l’11 d’octubre de 1938 queda en acta: “... procediendo el Secretario que suscribe a dar lectura de orden de la presidencia al comunicado del Gobierno Civil de esta provincia nº 1826, Negociado 1º de fecha ocho del actual por el que se aprueba las sustituciones de los Consejeros cesantes Vicente Fons Segarra, Vicente Tortosa Berenguer, Fermín Sanchís Ordiñana y Eliseo Segarra Pons,, por los designados y propuestos Valeriano Vidal Tortosa, Miguel Lorente Miñana, Lázaro Garcia Muelas y Miguel León Berenguer Mahíques, legalmente citados se les dio posesión del cargo de Consejeros Municipales de esta Corporación, prometiendo tan consecuentes camaradas laborar eficaz y con inusitado tesón y esfuerzo en beneficio de los intereses del pueblo y defensar la República y el Gobierno legítimo cooperando a la consecuencia del triunfo de la causa justa antifascista…”

En el present llibre d’actes (AMB 418) a pàgina 41 i amb data de 20 de desembre de 1938 figura l’últim ple celebrat en temps de la guerra. La pàgina 42 ha sigut acuradament arrencada i en la pàgina 43 ja figura el final d’un ple i el principi d’un altre celebrat ja pels membres del ban nacional.

Amb aquesta entrega finalitza la Història de Barxeta durant la II República i la Guerra Civil, en la qual s’ha fet un resum de les persones que van ocupar llocs de responsabilitat tant a l’Ajuntament eixit de les urnes del 12 d’abril de 1931, al Comité Revolucionari, així com dels Consells Municipals. Fent un breu resum d’aquest període, els alcaldes de Barxeta des de la II República (1931) a la fi de la Guerra Civil (1939) van ser:

o Vicente Flores Berenguer: Del 17 d’abril de 1931 al 24 de desembre de 1934.
o Hilario Ballester Gimeno: Del 24 de desembre de 1934 al 20 de febrer de 1936.
o Vicente Flores Berenguer: Del 20 de febrer de 1936 al 6 de gener de 1937.
o Vicente Fons Segarra: Del 6 de gener de 1937 al 20 d’abril de 1938.
o Fermin Sanchis Ordiñana: Del 20 d’abril a l’11 d’octubre de 1938.
o Valeriano Vidal Tortosa: De l’11 d’octubre del 1938 al 30 de març de 1939.

Totes els Alcaldes-Presidents, regidors i membres del Comité Revolucionari i del Consell Administratiu Local foren empresonats, primer a Tavernes de la Valldigna, després a Xàtiva i finalment a la presó de “San Miguel de los Reyes” de València. Van romandre empresonats una mitjana d’un any, doncs van ser avalats pels nou dirigents franquistes del poble i pels veïns de Genovés i Simat de la Valldigna que s’amagaren a Barxeta durant la guerra i els lliuraren d’una mort ben certa.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

www.flordeldia.blogspot.com

Historia d'Aielo dijo...

Hola Enric:

Molt interessant esta entrada amb la foto del vell milicià vigilant la "Casa del Pueblo" que feia també de polvorí. Gràcies al teu blog he conegut el link a la "Causa General", que desconeixia fins ara .

Amb el teu permís, i citant la procedència, l'hem inclòs en una de les nostres entrades que parla sobre la memòria històrica: http://historiadeaielo.blogspot.com/2011/06/sobre-la-memoria-historica-en-aielo-de.html.

Enhorabona pel teu blog i per la teua tasca de recuperació i dignificació de la memòria i les veus de tantes persones injustament silenciades.

Salutacions i fins prompte.

Alberto Agudo Calabuig. Administrador