Una nit d'estiu
va arribar a aquest món
amb la seua mirada tan dolça
tan bella i tan tendra.
Una llum il•luminava
la teua xicoteta careta tan perfecta.
Que bell l'instant
que per primera vegada,
el teu rostre d'àngel
els meus ulls farcits de llàgrimes,
van poder veure.
És que eres tu, la meua xiqueta,
que hui, es va fent dona,
qual rosa, que obri els seus pètals,
mostrant al món la seua bellesa.
És que eres tu, xiqueta bonica,
que en el seu caminar per la vida va
marcant amb la seua alegria
i el seu dolç mirar,
cada minut del dia.
Així és, Andrea, la flor més bella
del meu jardí.
Eres tu, eixe angelet,
que en el meu cor per sempre estarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario