El Divendres Sant sé que és un dia especial per a ma mare. En tal dia com hui, les persones que es volen ensenyar la “Presa d’ull” i/o “Passar la llista” van a que ma mare els ensenye l’oració corresponent.
Anem per parts i no correguem. La “Presa d’ull” consisteix en una cerimònia per la qual, és lleva el “mal d’ull”. Però sé per experiència que les persones que venen a que ma mare els faça “La presa d’ull”, és perquè els xiquets ploren per la nit o estan “desficiosos” pel dia. Per al cerimonial fa falta un cresol amb oli i un got quasi ple d’aigua.
Per iniciar la litúrgia en primer lloc, cal mullar el dit índex en l’oli del cresol i és diu una oració damunt del got amb l’aigua, el dit índex remullat amb oli va fent creus en el cantell del got i al finalitzar l’oració, esguites l’oli del dit dins del got. Si la gota no es desfà , la criatura no és “Presa d’ull” en canvi, si la gota d’oli s’escampa damunt l’aigua del got, si és ”Presa”; el got amb l’aigua és tira al sòl fent una creu i recitant una altra oració. Aquesta operació es repeteix tres vegades. Si l’operació “ha provat”, a la que fa tres, la gota d’oli en el got no s’escampa i teòricament, el xiquet o la xiqueta ja és bé.
A la foto es pot observar el cresol que utilitza ma mare. “Amb eixe cresol, mon pare aparellava el burro totes les dies, doncs no hi teníem llum a les cases, i els homes se’n anaven molt abans de clarejar”- recorda ma mare.
L’altra litúrgia és “La medida” o com també es diu “Passar la llista”. En aquest cas el malalt és troba indispost, té una “parà” i quasi sempre és deguda a una mala digestió o que “algo li ha sentat mal”. “Ai Sunsioneta, passa’m la llista que me s’ha parat un mosset”. I després de la primera passada ma mare li respon: “Ai xica, si tens una parà hasta el cap!!!”
En aquesta litúrgia cal agafar un mocador gran i mesurar tres colzades de la persona que va a iniciar l’operació. La persona malalta agafa una punta i se la fica al voltant del melic i és recita una oració. Si la persona no té “parà”, a la tercera colzada, la mà s’ha quedat més curta que el mocador: Misteri!!! O si la persona hi en té “parà”, a la tercera polzada la mà s’ha fet més llarga que el mocador i arriba fins el cap (també misteri!!!). L’operació és repeteix als dos costats i en la part de darrere i sempre a l’altura de la cintura.
Finalment, es recita una oració fregant els dits al voltant del melic i quasi sempre la persona que ho fa o badalla o eructa.
“Mare ha vingut hui també algú a ensenyar-se-ho” – li he preguntat a ma mare. “Si fill meu, n’han vingut dos (m’ha dit el noms), una volia saber la “Presa d’ull” i l’altra “Passar la llista”. I s’ha guardat els dos paperets on té escrites les oracions corresponents, de segur que el proper any els tornarà a traure.
Per iniciar la litúrgia en primer lloc, cal mullar el dit índex en l’oli del cresol i és diu una oració damunt del got amb l’aigua, el dit índex remullat amb oli va fent creus en el cantell del got i al finalitzar l’oració, esguites l’oli del dit dins del got. Si la gota no es desfà , la criatura no és “Presa d’ull” en canvi, si la gota d’oli s’escampa damunt l’aigua del got, si és ”Presa”; el got amb l’aigua és tira al sòl fent una creu i recitant una altra oració. Aquesta operació es repeteix tres vegades. Si l’operació “ha provat”, a la que fa tres, la gota d’oli en el got no s’escampa i teòricament, el xiquet o la xiqueta ja és bé.
A la foto es pot observar el cresol que utilitza ma mare. “Amb eixe cresol, mon pare aparellava el burro totes les dies, doncs no hi teníem llum a les cases, i els homes se’n anaven molt abans de clarejar”- recorda ma mare.
L’altra litúrgia és “La medida” o com també es diu “Passar la llista”. En aquest cas el malalt és troba indispost, té una “parà” i quasi sempre és deguda a una mala digestió o que “algo li ha sentat mal”. “Ai Sunsioneta, passa’m la llista que me s’ha parat un mosset”. I després de la primera passada ma mare li respon: “Ai xica, si tens una parà hasta el cap!!!”
En aquesta litúrgia cal agafar un mocador gran i mesurar tres colzades de la persona que va a iniciar l’operació. La persona malalta agafa una punta i se la fica al voltant del melic i és recita una oració. Si la persona no té “parà”, a la tercera colzada, la mà s’ha quedat més curta que el mocador: Misteri!!! O si la persona hi en té “parà”, a la tercera polzada la mà s’ha fet més llarga que el mocador i arriba fins el cap (també misteri!!!). L’operació és repeteix als dos costats i en la part de darrere i sempre a l’altura de la cintura.
Finalment, es recita una oració fregant els dits al voltant del melic i quasi sempre la persona que ho fa o badalla o eructa.
“Mare ha vingut hui també algú a ensenyar-se-ho” – li he preguntat a ma mare. “Si fill meu, n’han vingut dos (m’ha dit el noms), una volia saber la “Presa d’ull” i l’altra “Passar la llista”. I s’ha guardat els dos paperets on té escrites les oracions corresponents, de segur que el proper any els tornarà a traure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario