ESTRENA AL CONSELL NACIONAL DEL BLOC

Cap de setmana intens. Dissabte pel matí, Consell Nacional del Bloc celebrat a València al Centre Cultural i Esportiu “La Petxina”. Ja havia estat abans acompanyant el meu amic Alfred Pastor de Xàtiva. Però ahir dissabte va ser el dia del meu debut com a “conseller”. Vaig agafar la meua credencial - allí hi era Gerard Donat: “Home, Enric la meua enhorabona, pren la credencial”.

Vaig saludar abans d’entrar, a Tomàs Ferrandis (Alcalde de Xeresa), des de l’Assemblea de Regidors de la Vila-Joiosa, que tenim una bona relació. “Enric què votares als pressupostos del teu poble? Recorda’t que et vaig dir que un partit amb expectatives de governar no ha de votar-los negativament mai en la vida, com a màxim, abstenir-se. Tomàs està controlat - li vaig contestar – ens vam abstenir i els aprovaren Esquerra Unida i el PP. Refotre! Esquerra Unida junt el PP – contesta bocabadat Tomàs.

En toquen per l’esquena, és Julià, l’alcalde de L’Olleria: - Què passa Enric? finalment el teu alcalde no t’ha aprovat l’ajuda als llibres dels xiquets de Barxeta?. Mira Julià, doncs no, i crec què ha sigut una llàstima, perquè haguérem ajudat en el proper setembre a moltes famílies de Barxeta – li vaig contestar.

Al costat del seu marit, Àgueda: - Enric ja has pensat quina serà la millor opció per escollir coalició per a les europees? Heu tinc quasi clar, sincerament, tan sols em falta escoltar la teua intervenció, perquè de segur que la faràs, i ho acabaré de tenir clar al finalitzar. Sona el mòbil, és Joanjo de L’Alcudia, ja me’n he d’entrar que va a començar el ple. He de dir que vaig votar a favor de la proposta de l’EN. Tocar a la porta d’ERC i demanar-los que ens deixen entrar al Bloc, seria quan al menys irònic. De dos males coalicions, cal escollir la menys mala.

Per la vesprada al meu tros de camp de ciruelers (Red beauty), no m’agrada dir-los pruneres. Tenia que “aclarir” els dotze arbres que hi ha de la varietat “Black Diamond”, aquestos s'anomenen habitualment “mascles” doncs la seua funció és pol·linitzar els altres. En cada arbre, en deixe deu o dotze ciruelos i a festes de Barxeta, a finals de juliol tindran un calibre del 9 o del 10. Són molt bons quan estan madurs, però el problema està en què no tenen preu.

I finalment, hui diumenge, amb el meu company Artur i el meu cosí Luis cap a Dénia a participar en la VI Mitja Marató. Córrer per la costa de Dénia, és un luxe. El remor de les ones al trencar contra les pedres, l’oloreta a peixet torradet, el passeig ple de gom a gom de vianants, a més hui ha fet un dia meravellós. Allí he saludat als companys de “Los Ajos” Colomer, Paquito i Rafa Masip. Gràcies a l’autopista, (per què alguna gent voldrà que encara anem en carro i en matxo?) cadascun del viatge d’anada i de tornada no ha anat més enllà de l’hora, i tot açò sense passar de 130 km/h. He acabat molt bé la carrera, “he fet” 1 hora, 54 minuts i 49 segons.

El 18 d’abril anirem a la Mitja Marató de Canals!