ACTES DE CLOENDA DE L'ESTIU

L’estiu de 2008 està tocant a la seua fi, el proper dilluns dia 1 de setembre tothom tornarà al seu lloc de residència i de treball habitual i començarà una nova etapa. Dels molts dies viscuts a l’estiu, sempre ens recordarem d’un o tal vegada de dues jornades que hagen segut especials pel cas que hi siga.

Jo en recorde dues: L’esmorçar i la caminata en Fira de Xàtiva. La colla d’amics, sempre en falta un o altre, anem a esmorçar a la Fira de Xàtiva el plat típic de la sardina, l’ou i els pimentons, regat amb cervesa i rematat amb un cafenet. Anys enrere solíem anar també en aquesta setmana a l’estany de Cullera a esmorçar una o dues llises al restaurant Picanterra, però uns per altres, la costum ja fa alguns anys s’ha perdut. Per sort, l’esmorçar firero encara continua.

L’altre esdeveniment és la caminata que solem fer, del poble fins a la Corsa i allí una vegada arribem a l’encreuament, cap a llevant al camí de Quatretonda (4tonda en llenguatge de sms) al Pla de Corrals i cap a ponent a El Genovés pel port de Benigànim. Enguany, ens tocava anar direcció a ponent i caminarem des de l’alt de Requena per les Bassetes Roges i la cantera a buscar la primera revolta del port de Benigànim i per ahí per la carretera fins a El Genovés. Arribar al bar i atacar la gerreta de cervesa amb les parets gebrades i donar-li bon compte al bocata de francesa amb un blanc i un negre què està reptant-nos a veure si ens el podem acabar. Per ara sempre guanyem nosaltres el repte i al cap d'un temps el bocata està allotjat en el sigma.

Tant l’esmorçar en Fira com la caminata, ens reuneix cada any els amics, parlem, comentem, cóm ens ha anat, parlem de les nostres coses, de la familia, de les dones, dels nostres fills, del nostre treball, de cóm va canviant i evolucionant la vida, pràcticament tots anem o ja hem entrat en la cinquantena, en el mig segle (què es diu molt promte).
Està prohibit parlar del sucre, colesterol, triglicéridos, àcid úric i del conegut que ha tengut un infart, un vessament cerebral o li s’ha presentat un càncer terminal. I és obligat comprar un cuponet al venedor de l’Once que s’acosta a la nostra taula i dir-li coses dolcetes a la cambrera que li toca servir-nos. I sobretot, recordar les coses que féiem quan érem uns xiquets i gaudíem pel poble, pel riu, pel teular del tio Manolete, pel pi-colorito, jugàvem al futbol en el campet del Racó, berenàvem pa amb tres gustos i com ens perseguia el guarda quan anavem a menjar melons d’alger i raïm al camp.

El tio Sevillano, el tio Pingris, Rusa, Maripas (Mari Paz), Maruchi, Don Manuel (El tio llapisera), Don Fernando (El tio naripa), són personatges enllaçats a la nostra tendra infantesa.

I sobretot, és un luxe compartir el temps i recordar amb els teus estimats.