INICI DE LLIGA 2008-2009

Ahir diumenge per la vesprada els sorolls de la ràdio del meu veí que s’escoltava a través de les parets del pati com si l’aparell el tinguera jo al meu costat, em va informar del començament de la lliga de futbol. El meu veí estava escoltant el “Carrusel Deportivo” de la cadena SER. Per cert, el programa veterà de radio esportiva en directe. El periodista valencià que el va crear i dirigir, Vicente Marco, va morir a Madrid el dissabte passat 30 d’agost. Era fill del polític valencià i valencianiste Vicente Marco Miranda.

Nosaltres, a Barxeta, al finalitzar la lliga de 1971, estàvem la mar de contents, doncs el nostre València havia quedat campió de la Lliga, tot i que va finalitzar amb els mateixos punts que el Barça, però el gol average li fou favorable. L’alineació ens la sabíem de memòria, amb el clàssic 3-2-5: Abelardo; Sol, Mestre, Vidagany; Paquito, Roberto; Sergio, Pellicer, Ansola, Forment i Valdés. També jugaven: Antón, Barrachina, Tatono, els germans Claramunt, Poli i Jesús Martínez.

Fins ací havíem arribat! Ja no podíem ser d’un altre equip, només que del nostre València, doncs havia guanyat la Lliga (per a celebrar la següent, caldria esperar fins al 2002, tan sols trenta-un any). Jo no sé a sant de què, però els amics ens havíem comprat l’equipatge de l’Athlètic de Bilbao, i en aquestes circumstàncies, continuar duent-lo, era una traïció al nostre València.

Aleshores, el futbol ni era ni es vivia com ara. Pràcticament tots els jugadors finalitzaven la seua etapa al mateix equip, no era com el desgavell d’ara, que veus un jugador marcar un gol, besar l’escut de la seua samarreta i a continuació fitxar per un altre equip amb una millora salarial que mareja. Ara en ve una pregunta futbolera que en faig i que no trobe resposta adequà: Si un jugador signa un contracte amb el seu equip i eixe jugador realitza una excel·lent campanya, el representant corre que es pela el cul per tal de demanar-li al club una millora salarial, però si el jugador ha fet una campanya dolenta amb un rendiment molt baix, no es penalitza econòmicament al jugador.

Adesiara començava el campionat i eixia un nou “Àlbum” de cromos. A principis dels setanta, els cromos dels àlbums eixien en una bosseta enganxada al coll d’una botella de cervesa denominada “El Ciervo”, amb un tap com els de les botelles de llimonada (A Barxeta venia el llimonero de Benigànim “La Flor del Pino” i el camió de “La Moderna” de Xàtiva), i ma mare m’he enviava a comprar la botella de cervesa, no sense moltes ganes, després de demanar-li-ho sense parar una bona estona, a la tenda que havia obert Eugenio Huet al carrer Sant Roc just al costat del Passatge. També eixien els cromos en la marca de xocolate Zahor, que anàvem a comprar-lo a la tenda de Felipe Albiol a la plaça i a la tendeta del tio Samper a la placeta.

Al completar l’àlbum et regalaven un baló de goma, que el fèiem servir en algun dels varis campets que teníem (Poliesportiu?, aleshores no hi havia cap a ningun poble). Podíem anar al campet on ara està el magatzem de Joyen, al campet del pi-colorito, i si érem més gent, doncs anàvem al campet del racó (que encara es troba allí), al camp de futbol del Ràpid de Barxeta, no podíem anar perquè en anar i pujar (a peu, per suposat) es passava la vesprada Quan eixíem de l’escola a les cinc de la vesprada, agafàvem el berenar, normalment pa amb xocolate (Zahor és clar) i ens trobàvem al campet en qüestió.

Les dues fotos són de l’estiu del 1970 en un casament en “La pista” del cine de Ribera (Cine Capitol). L’equipatge del Athlètic de Bilbao i crec recordar que ma mare li’l va encomanar a la mare del meu amic Joaquinito (Ximo Sanlorenzo) que vivia a València.

En el nostre equip, Enrique Querol era un porter fenomenal, Luís Berenguer un defensa excepcional i Javi Valverde un davanter fora de sèrie. Jo jugava de defensa dret (de 2) i reconec que era molt feble, el futbol no era el meu fort i no destacava ni pel meu físic ni per la meua qualitat, era dels pitjors.

Per tal de veure els partits en la televisió (en les poquetes teles que aleshores hi havia al poble, jo a ma casa no la van tindre fins el març de1974), ens reuníem al Casino del tio Tonico (Bar Inza del carrer Major) i al Frontó del tio Cartero (el bar Manzano actual) i allí, fent-nos lloc els uns als altres i asseguts al sòl, miràvem el partit.

De moment la lliga ha començat bé, el meu València ha guanyat i el Madrid del meu fill Ivan ha perdut, ja li vaig donar el condol anit!