LA EXALTACIÓN DE LA SANTA CRUZ

Dilluns 15 de setembre de dos mil vuit, a l’Institut de L’Olleria ha començat el curs escolar 2008-2009, els alumnes de primer cicle de l’ESO, és a dir, primer i segon curs, han segut rebuts per l’equip directiu i acompanyats pels seus tutors corresponents a les aules de referència. Els alumnes de primer d’ESO al ser nous a l’Institut, també els han mostrat totes les instal·lacions del centre: Aules de música, d’Informàtica, de Plàstica, de Tecnologia, d’Idiomes, el gimnàs, la biblioteca, la sala d’usos múltiples, el bar...

Demà dimarts serà la presentació dels alumnes del segon cicle de l’ESO (tercer i quart curs) i els alumnes de Batxillerat, i finalment el dimecres, encetarem el nou curs escolar.

Els alumnes en aquest Institut i a la resta d’Instituts, així com als Col·legis Públics pertot arreu, tenen unes instal·lacions envejables, i unes eines d’estudi i suport, que ja hauríem desitjat nosaltres quan érem menuts. A més de les instal·lacions, tenen els seus professors corresponents per a cada matèria, i unes quantes assignatures optatives per a escollir. També tenen a l’abast al Psicopedagog, professor de PT, desdoblaments, reforços, ACI, ACIS, Diversificació, etc, etc, etc.

I nosaltres, la generació del seixanta, que fèiem tal dia com aquest, quan arribava el quinze de setembre. Me’n recorde perfectament, doncs guarde com un tresor, tot el material escolar de la meua infantesa. Per exemple en el 1971, anava a fer sisè de primària (després vindria l’EGB, que ja no vaig arribar a temps). A l’aula, el mestre D. Antonio Bosch Aguado, tenia l’aula repleta d’alumnes de cinquè, sisè, seté i vuitè; ja anàvem junts els xics i les xiques; podríem ser al voltant de cinquanta alumnes tots junts dins l’aula.

El quinze de setembre tocava “La Exaltación de la Santa Cruz”, el mestre copiava el dibuix a la pissarra, nosaltres el copiàvem a la llibreta (allí no es sentia ni el revolar d’una mosca) i després el mestre ens dictava el text. Sobra dir que eixe dia no havia presentació d’alumnes, sols teníem eixa aula; no sabíem que era una adaptació curricular significativa, qui repetia curs, repetia i no passava res; ningú assetjava a ningú, ens barallàvem amb els nassos xorrant sang i després tan amics, els pares no denunciaven al mestre, al contrari, els pares li deien “Si fa falta, pegue-li dues bescollades i l’adreça”.

Teníem un avantatge sobre els alumnes d’ara: No teníem psicòleg a l’escola.