martes, 16 de septiembre de 2008

MEMÒRIA HISTÒRICA A BARXETA

ARA HA FET 85 ANYS

A hores d'ara està pràcticament tothom comentant la decisió del jutge Baltasar Garzón de remoure la Memòria Històrica, però la que va des de 1936 i endavant. Jo vull anar més enllà i comentar el 85é aniversari del cop d'Estat de Primo de Rivera i sobretot, investigar al meu poble, Barxeta, què és el que va passar. Ací presente la primera part dels fets, més endavant presentaré la segona part per no fer-ho tan llarg.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

A les dues i mitja de la matinada del 13 de setembre de 1923, D. Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (1870-1930) a Barcelona on era Capità General de Catalunya; emet el manifest, amb el qual comunicava a l’opinió pública l’instauració d’un Directori Militar amb el consentiment del rei Alfonso XIII.

El Congrés i el Senat varen ser dissolts, els partits polítics prohibits i la Constitució (de 1876) interrompuda. Les principals ciutats del Pais Valencià varen ser preses militarment, seguint un model similar en totes elles. A València, els militars ocupen els principals edificis públics, centres oficials i oficines bancàries. El dia 15 de setembre, el general Dolz del Castellar, assumeix la Capitania General i proclama l’estat de guerra

L’1 d’octubre de 1923, encara no havia transcorregut un mes, el dictador conversa a fons amb el dirigent socialista Francisco Largo Caballero, aleshores secretari general d’UGT per tal de demanar-li la seua col·laboració. Largo Caballero va acceptar el nomenament de “Consejero de Estado” i d’aquesta forma va supervisar la política social i corporativa de la Dictadura. Aquesta presència de Largo Caballero serà utilitzada per Primo de Rivera com un factor de legitimació: “Tenemos el Consejo de Estado organizado tan democráticamente, que forma parte de él el señor Largo Caballero, para que en nombre de los obreros diga todo lo que honradamente crea que no está bien administrado.”

Val dir que el sindicat anarquista CNT i el recentment creat Partit Comunista foren durament perseguits i reprimits i socialistes històrics com Julian Besteiro i Indalecio Prieto criticaren la col·laboració amb la Dictadura del seu company Largo Caballero, el qui anys després, en la Segona República seria conegut com el “Lenin espanyol”

El Directori Militar emet l’1 d’Octubre de 1923 un R.D. segons el qual desponia el cessament en tots els seus càrrecs de tots els regidors dels Ajuntaments a tota Espanya i aquestos serien substituïts pels membres de la la Junta Municipal de Asociados. Aquesta substitució es faria a cadascú dels ajuntaments sota la presidència de l’autoritat militar corresponent.

Què havia ocorregut a Barxeta? Doncs ací a Barxeta, a l’igual que a la resta de localitats del País Valencia i a tota Espanya, hi havia convocat un ple extraordinari a l’Ajuntament. D. Francisco Aranda Galiana, aleshores comandant del Puesto de la Guardia Civil a Barxeta, el dia 2 d’octubre, convoca un ple extraordinari a l’ajuntament de Barxeta. El comandant assumeix la presidència interina del ple, destitueix a l’alcalde i regidors i nomena regidors als fins aleshores membres de la Junta Municipal d’Associats.

Com a data curiosa en aquest RD es recomana elegir nou alcalde a “
quien ostente título profesional o ejerza industria técnica o privilegiada o en su defecto al mayor contribuyente de la localidad”.

A continuació es transcriu l’acta del dia dos d’octubre de 1923:

SEÑORES

---------Presidente--------
D. Francisco Aranda Galiana, Autoridad militar

------Concejales------
D. José Ballester Gimeno.
D. José Ventura Cerdá.
D. Filiberto Fuster Sanchis.
D. José Vilar Tomás.
D. Vicente Berenguer Mahíques.
D. Joaquin Huet Tortosa.
D. Antonio Mahíques Segarra.
D. Félix Sanchis Ripoll.
D. Vicente Bataller Segarra.

------Vocales Asociados-----
D. Joaquín Mahíques Flores.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Vicente Flores Berenguer
D. José Victoria Ventura.
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. Rafael Albi Expósito.
D. Enrique Soler Giner.
D. Miguel Martí Cortell.

Barcheta a 2 de Octubre de 1923

En Barcheta a dos de octubre de mil novecientos veintitrés. Reunidos en la Casa Capitular bajo la presidencia del Sr. Comandante del Puesto de la Guardia Civil de este pueblo Don Francisco Aranda Galiana, previa convocatoria con el carácter de urgente circulada en el día de hoy los tres concejales Vocales Asociados de la Junta Municipal que al margen se relacionan y siendo la hora de las doce dicha autoridad militar declaró abierta la sesión extraordinaria manifestando que como ya se indicaba en la convocatoria el objeto de la presente es dar cumplimiento a la circular del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia de 1º del actual que dice así:

“Gaceta ayer publica Real Decreto disponiendo cesen en sus cargos todos los Concejales Ayuntamientos España que serán reemplazados instantáneamente por Vocales Asociados mismo ayuntamiento bajo presidencia intervención militar. A este efecto procederá hoy mismo a convocar Ayuntamiento y Vocales Asociados para verificar sustitución ordenada y una vez posesionados los Vocales Asociados de sus cargos se procederá a elegir Alcaldes en votación secreta, debiendo recaer nombramiento en quien ostente título profesional o ejerza industria técnica o privilegiada o en su defecto al mayor contribuyente de la localidad, eligiéndose los demás cargos por elección y en la forma que dispone la Ley Municipal.

En esta misma sesión, que como se indicó se ha de celebrar hoy mismo, procederá el nuevo Ayuntamiento a designar las secciones que determina el art.º 66 de Ley Municipal y acto seguido se elegirán por sorteo con arreglo artículos 64, 65 y 68 los nuevos Vocales Asociados que con el Ayuntamiento han de sustituir Junta Municipal, admitiendo excusas y oposiciones por veinticuatro horas y procediendo nuevo sorteo transcurrido este plazo para cubrir las vacantes de los ausentes y de los que se expresan.

El secretario de este Ayuntamiento cuidará cumplimiento estricto de estas prescripciones y será responsable de la trasgresión. El nuevo Ayuntamiento levantará acta hoy mismo enseguida que se constituya de la total situación del Ayuntamiento anterior especificando sin lugar a dudas el estado de la Caja Municipal y de la documentación Toda la cual deberá guardar sellada, lacerada y custodiada convenientemente. = Queda subsistente ley Municipal en todo lo que no se oponga a estas prevenciones. Del cumplimiento de cuanto le ordeno se servirá darme cuenta telegráficamente.”

Después de haberse leído la anterior comunicación por el infrascrito Secretario, el Sr Presidente-Comandante del Puesto de la Guardia Civil declaró cesaban en su cargo de concejales del Ayuntamiento D. José Ballester Gimeno, D. Filiberto Fuster Sanchis, D. José Ventura Cerdá, D. José Vilar Tomás, D. Vicente Berenguer Mahíques, D. Joaquin Huet Tortosa, D. Antonio Mahíques Segarra, D. Félix Sanchis Ripoll y D. Vicente Bataller Segarra, cuyos señores abandonan el Salón.

El propio Sr. Presidente, manifestó que los Vocales Asociados D. Joaquín Mahíques Flores, D. José Sanchis Mahíques, D. Vicente Flores Berenguer, D. José Victoria Ventura, D. Bautista Bataller Aleixandre, D. Bautista Mahíques Benavent, D. Rafael Albi Expósito, D. Enrique Soler Giner y D. Miguel Martí Cortell quedaban nombrados concejales.

Acto continuo se procedió a la elección del Alcalde Presidente del Ayuntamiento del modo que ordenan los artículos 54 y 55 de la Ley Municipal, resultando elegido por seis votos D. Joaquin Mahíques Flores que proclamado como tal Alcalde por el Sr. Presidente y recibiendo de éste las insignias de su cargo pasó a ocupar la presidencia y enseguida por el mismo orden se procedió a la elección de los dos Tenientes de Alcalde resultando elegido y proclamado para primer Teniente D. Bautista Bataller Aleixandre por seis votos y D. Miguel Martí Cortell para segundo Teniente por siete votos.

Se eligió después y de igual modo de votación secreta a D. Rafael Albi Expósito para Regidor Síndico por siete votos y D. José Sanchis Mahíques para Regidor Interventor por siete votos. Y debiendo determinarse para ocupar el número de orden numérico de los señores Concejales se acordó de esta forma:

Regidor 1º: Bautista Mahíques Benavent.
Id. 2º: Enrique Soler Giner.
Id. 3º: Vicente Flores Berenguer.
Id. 4º: José Victoria Ventura.

Por unanimidad se acordó designar el jueves de cada semana y hora de las siete de la tarde para la celebración de las sesiones ordinarias que celebre el Ayuntamiento o en su defecto el sábado a la misma hora.

Acto continuo procedió el nuevo Ayuntamiento a designar las secciones que determina el artº. 66 de la Ley Municipal y se acordó por unanimidad que se divida el término municipal en tres secciones. Se dio cuenta de las listas de los vecinos de este término que reuniendo las condiciones legales sin excepción alguna de incapacidad o incompatibilidad les corresponde ingresar en cada una de dichas secciones acordando que se elijan cuatro vocales de la sección primera, tres de la sección segunda y dos vocales de la sección tercera.

Seguidamente fueron metidos en un globo o saco por orden respectivo los nombres que figuran en cada uno de las expresadas secciones y sacándose de aquel tantas bolas o nombres como vocales Asociados tienen asignados cada uno de ellos, dio el siguiente resultado:

Sección 1ª: D. Francisco Albiol Fuster.
D. Rafael Calabuig Penadés.
D. José Mahíques Medina.
D. Eliseo Segarra Flores.

Sección 2ª: D. José Micó Tudela.
D. Vicente Pons Boscá.
D. Ricardo Ballester Victoria.

Sección 3ª: D. José Seguí Boscá.
D. Miguel Calabuig Segarra.

Tratado el asunto de la convocatoria el Sr. Alcalde-Presidente declaró levantada la sesión y extendida y leída la presente acta la firman conmigo los Sres. Concejales que yo el Secretario certifico.


------------------------------------------------------------------------------------------------

Recordem que aquestes tres seccions eren: La primera era la secció dels majors contribuents rústics (4 electors), la segona, els major contribuents de finques urbanes (3 electors) i la tercera secció eren els contribuents industrials (2 electors).

En el ple que es celebrarà dues dies més tard, és a dir el 4 d’octubre es formen les comissions de l’ajuntament:

POLICIA URBANA Y OBRAS:
D. José Sanchis Mahíques.
D. Enrique Soler Giner.
D. Rafael Albi Expósito.

VIGILANCIA Y GUARDERIA:
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Miguel Martí Cortell.
D. José Victoria Ventura.

BENEFICIENCIA Y SANIDAD:
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. Vicente Flores Berenguer.
D. Joaquín Mahíques Flores.

MERCADO, MATADERO Y REPESO:
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Enrique Soler Giner.
D. José Victoria Ventura.

INSTRUCCIÓ PÚBLICA:
D. Bautista Bataller Aleixandre.
D. Miguel Martí Cortell.
D. Vicente Flores Berenguer.

FESTIVIDADES:
D. Bautista Mahíques Benavent.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Enrique Soler Giner.

HACIENDA Y PRESUPUESTOS:
D. Joaquín Mahíques Flores.
D. Miguel Martí Cortell.
D. José Sanchis Mahíques.

CEMENTERIOS:
D. Vicente Flores Berenguer.
D. José Sanchis Mahíques.
D. Joaquín Mahíques Flores.

Aquest ajuntament va desenvolupant la seua tasca amb normalitat i el millor que pot, cal no oblidar-se que varen ser elegits per sorteig en el seu dia per a integrar la Junta Municipal d’Associats, i el Directori Militar del dictador Primo de Rivera els hi havia nomenat a dit per a desenvolupar la gestió de l’ajuntament de Barxeta, el temps que fou necessari per a permetre la substitució del òrgans de representació política, amb la introducció de persones afins al nou règim.

A Espanya, el dictador Primo de Rivera estava acabant de perfilar un nou partit únic que fora el focus dels nous quadres polítics que el règim dictatorial exigia: la Unión Patriótica (U.P.); a la que en primer lloc va considerar com una extensió del Somatén a tota Espanya, després com un “movimiento y no partido” i finalment, com un gran partit polític que hauria d’haver constituït “los núcleos o viveros de que lógicamente han de salir los hombres útiles para la obra de regeneración que venimos desarrollando”. En 1924 Primo de Rivera es dirigeix als governadors i delegats governatius mitjançant una circular en la que els insta a buscar afiliats a l’ UP en cada poble. Aquestos afiliats serien els que en definitiva ocuparien el poder polític a cada municipi.

Cal aclarir que Enrique Soler Giner, era el meu besavi, i estava casat amb Cecilia Tormo Canet era el pare del meu avi Enrique i de: Llorenç, Cecilia, Federico i Aurelia Soler Tormo. Tenia el domicili al carrer Major 45 (on ara està el bar El Cordobés i la tenda Visal).
Enrique Soler Giner era fill de José Soler Fort, de Lloc Nou d'En Fenollet, i de Rosa Giner, de Barxeta, els altres fills del matrimoni eren: Antonio, Tomàs, Pilar i Salvador Soler Giner. És una familia molt llarga i molt interessant.

No hay comentarios: