miércoles, 18 de febrero de 2009

MEMÒRIA HISTÒRICA: LA CAUSA GENERAL DE BARXETA


La “Causa General” va ser un extens procés d’investigació impulsat pel règim franquista instaurat a Espanya després de la Guerra Civil Espanyola, mitjançant un Decret del 26 d’abril de 1940, amb l’objecte, segons el seu preàmbul, d’instruir «les fetes delictives comeses en tot el territori nacional durant la dominació roja».


La veritat siga dita que ja portava al menys un any buscant l’expedient de Barxeta i no el podia trobar enlloc, fins que per una casualitat el vaig trobar a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid. Vaig sol•licitar el pertinent permís i me’l remeteren per correu ordinari al meu domicili.

Són trenta-tres folis DIN-4 perfectament fotocopiats de la “Causa General de Valencia, Ramo separado de Barcheta” i que pertanyen a:

FC-CAUSA_GENERAL, 1377, EXP.16
Código de Referencia:
ES.28079.AHN/1.2.1.62.4.6.1.11//FCCAUSA_GENERAL,1377,EXP.16

La causa general de Barxeta consta de quatre “Estados”, els quals són:

ESTADO 1: “Relación de personas residentes en este término municipal, que durante la dominación roja fueron muertas violentamente o desaparecieron y se cree fueron asesinadas”

A Barxeta NO figura ninguna persona.

ESTADO 2: “Relación de cadáveres recogidos en este término municipal, de personas no reconocidas como residentes en él, que sufrieron muerte violenta durante la dominación roja”

Figuren tres persones aparegudes mortes al terme de Barxeta, una a la Casa Mas que no van poder identificar i altres dues a la Casa de Gilet que resultaren ser de Simat.

ESTADO 3: “Relación de tormentos, torturas, incendios de edificios, saqueos, destrucciones de iglesias y objetos de culto, profanaciones y otros hechos delictivos que por sus circunstancias, por la alarma o el terror que produjeron deban considerarse como graves, con exclusión de los asesinatos, que fueron cometidos en este término municipal durante la dominación roja”.


A Barxeta figura com a únic fet delictiu l’incendi de l’església i la relació amb noms i cognoms de les tretze persones que participaren en el fet.

ESTADO 4: “Relación de los señores que componían el Ayuntamiento de Barcheta al iniciarse el Movimiento Nacional y a partir del 18 de Julio de 1936”.

Apareixen el nom i cognoms, càrrec que ocupava, temps de permanència i domicili de les distintes persones. He de dir que el meu avi, Enrique Soler Tormo en representació de la CNT va formar part del primer Comité Revolucionari que es va instaurar a Barxeta el mateix diumenge 19 de juliol del 1936. De la qual cosa, he de dir que estic força orgullós del meu avi.

En successives entrades publicaré tots els documents, perquè crec que hem de difondre la Memòria Històrica del que va ocórrer en els negres i obscurs anys de la dècada dels quaranta, sota la dominació del dictador gallec i la seua quadrilla.

3 comentarios:

Sócrates dijo...

Hola, gràcies al teu post he aconseguit trobar informació sobre certs els republicans (en "las txecas") que van torturar d'una manera molt bestia a un parent meu.

Però aquest mateix parent, anys més tard va ser també salvatgement torturat però aquesta vegada pels franquistes!

La meva pregunta és que, ja que hi ha tanta documentació sobre les animalades que van fer des de el bando republicà, hi ha en alguna banda una espècie de "Causa General" del que van fer els franquistes i que es pugui consultar on-line? gràcies.

Enric Soler dijo...

No, no hi ha cap i ahí és on la Llei de Memòria Històrica hauria de donar llum, i documentar tota la repressió franquista 1939-1975.

Sócrates dijo...

Gràcies per la teva resposta, et dono tota la raó amb el tema de la Memòria Històrica, es vergonyós que per exemple gent fascista fica l'exemple de les tortures que va patir el meu familiar (i donant referències documentades) en canvi no puc replicar que desprès els franquistes també vli an fer el mateix, per que no hi ha cap prova! (i això que ja han passat molts anys).

Les democràcies estan més avançades als països sud-americans que a Espanya, que en teoria és un referent.

Es clar que desprès del que ha passat amb Garzón, ja no em sorprèn res.

En fi, de nou moltes gràcies, deixaré de cercar per Internet la informació que (per desgracia) no existeix.